Internacional 14/06/2022

El Tribunal Europeu dels Drets Humans atura el primer vol de la vergonya de Boris Johnson

Quinze minuts abans de les primeres deportacions de migrants a Ruanda, el ministeri de l'Interior confirma que l'avió no s'enlairarà

3 min
Imatge de l'avió que transporta els primers migrants que han sigut deportats a Rwanda pel Regne Unit aquest dimets

LondresFracàs de Boris Johnson. Un més. La intervenció a última hora del vespre d'aquest dimarts del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) i d'altres organismes judicials del Regne Unit, l'anomenat Upper Tribunal, equivalent al Tribunal Superior (High Court), entre altres, ha paralitzat i ha deixat en ridícul el programa de deportació de migrants a Ruanda impulsat pel govern de Boris Johnson per externalitzar, a gairebé 10.000 quilòmetres de distància, la gestió de les demandes d'asil, en especial la d'aquelles persones que arriben en pasteres a través del canal de la Mànega. En les hores prèvies a l'enlairament, que estava previst per a les 22.30 h, hora local, la llista de set deportats ha caigut a quatre, posteriorment a un i després a zero. El govern ha confirmat que suspèn el vol però també que continua compromès amb un programa que l'Església anglicana considera "immoral".

Una de les persones que apareixen a la llista de deportats, un kurd iranià que estava detingut en un centre a prop de l'aeroport de Heathrow, ha conegut avui mateix que la seva última apel·lació per evitar la deportació havia sigut refusada. En declaracions telefòniques a la BBC, assegurava: "Des que vaig saber que estava entre els que seran deportats a Ruanda, gairebé no em puc comunicar amb ningú i no puc dormir. Estic inquiet. Prefereixo morir aquí que ser traslladat a Ruanda. És devastador".

Originalment, el vol l'havien d'ocupar 37 persones, però diferents intervencions legals de grups de defensa dels drets humans i d'advocats especialitzats davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les i del Tribunal d'Apel·lació havien rebaixat la xifra fins als set esmentats, la nacionalitat dels quals és kurds (2), iraquians (3), iranià (1), albanès (1) i vietnamita (1).

La discutida política de Downing Street és poc més que un esquer per als tradicionals votants conservadors. Un primer ministre en hores molt baixes a causa de l'escàndol del Partygate i del refús d'una important part dels seus propis diputats veu com un afer de guerra cultural li pot servir per recuperar la iniciativa política i uns mínims nivells de popularitat.

Una enquesta elaborada ahir per You Gove sosté que el 44% de la població del Regne Unit dona suport a les deportacions a Ruanda, mentre que el 40% s'hi oposa. El sondeig també mostra una clara divisió segons les filiacions partidistes. El 74% dels votants conservadors hi estan a favor, mentre que el 71% dels laboristes s'hi manifesten en contra. Així, més que una política dissenyada per "combatre les màfies" que trafiquen amb éssers humans al canal de la Mànega, com sosté el govern Johnson per justificar-la, del que realment es tracta és d'una falca ideològica que té l'objectiu de dividir l'opinió pública. Just el que Boris Johnson necessita en aquests moments.

Crítiques de l'hereu al tron

No debades, per segona vegada en set dies el premier ha deixat que les càmeres de televisió entressin als primers minuts de la reunió setmanal del govern perquè enregistressin les paraules amb què menystenia, i implícitament qualificava de còmplices dels traficants, els advocats que han defensat els immigrants. Unes paraules que li han valgut la reprovació del president del Tribunal Suprem, Robert John Reed, que en un comunicat ha assegurat que "els advocats estan fent la seva funció, adient per garantir que els seus clients no són sotmesos a un tractament il·legal per part del govern".

La política del govern conservador en relació amb els migrants és la culminació del que va posar en pràctica l'any 2012 Theresa May quan era la ministra de l'Interior de David Cameron: crear un "ambient hostil" contra la immigració. El resultat potser satisfà la immensa majoria dels votants tories, però no a cap dels 23 bisbes anglicans que són membres de la Casa dels Lords, amb el de Canterbury al capdavant. En una carta oberta publicada aquest dilluns al Times, l'han titllada de "política immoral que avergonyeix al Regne Unit".

Aquest programa de deportació fins i tot ha merescut les paraules de reprovació del príncep Carles. D'acord amb una informació publicada pel Times divendres passat, l'hereu al tron la va qualificar en un comentari privat d'"horrorosa".

Una imatge del Hope Hostel, a Kigali.

Però, a més, sembla bastant inútil. Perquè en el primer dia en què s'havia anunciat l'enlairament del primer vol amb destí a Kigali, finalment cancel·lat, més de 300 persones han arribat en diferents tipus d'embarcacions a les costes britàniques solcant les aigües del canal de la Mànega, en una jornada en què les aigües estaven excepcionalment calmades per les bones condicions meteorològiques imperants a la zona. Al llarg de l'any, fins a aquest dimarts, han desembarcat al Regne Unit poc més de 10.500 persones.

Un alberg que va acollir víctimes del genocidi del 1994

Quan els migrants deportats pel Regne Unit aterrin aquest dimecres a Kigali, des de l’aeroport seran traslladats al Hope Hostel [Alberg de l’Esperança], un centre situat al barri de Kagugu que durant tres dècades va acollir estudiants supervivents del genocidi de Ruanda del 1994. La instal·lació té una seguretat de tipus aeroportuària: escàners i detectors de metall. Els arribats s’estaran en habitacions dobles. L’alberg en té 50. Cada pis té banys comunitaris i una zona per rentar la roba. L’edifici també compta amb wifi i hi ha ordinadors perquè els migrants puguin seguir l’evolució legal dels seus casos. El Regne Unit pagarà a Ruanda uns 133 milions d’euros per mantenir el programa en els pròxims cinc anys. Un comitè parlamentari ha assegurat que el cost serà el mateix que el del procés d’asil al Regne Unit.

stats