Tours turístics a l'Afganistan dels talibans

KabulAquest article forma part de la sèrie 'Viatge a l'Afganistan que els talibans no volen que vegis' que publica l'ARA aquest abril i que signa la nostra enviada especial Mònica Bernabé.

Van vestits com afganesos, amb brusa ampla i pantalons bombatxos musulmans, però es veu de lluny que són estrangers. Les ulleres de sol els delaten i també el fet que fumen i fan glops a una llauna de refresc en ple Ramadà. Són Ben Johnson i Ben Crowley, dos australians que tenen una agència de viatges que, encara que soni increïble, organitza tours turístics a l'Afganistan dels talibans. I, segons diuen, no és l’única.

Des que els talibans van arribar al poder l'agost del 2021, la seguretat ha millorat al país perquè bàsicament eren ells els que protagonitzaven els atacs. Així que viatjar per carretera ara és molt més fàcil. "El que ara hi ha és més burocràcia", diu Crowley. Els turistes han d’informar els talibans de cadascun dels seus desplaçaments. En algunes ciutats els fonamentalistes fins i tot els escorten allà on van i no els permeten fer fotografies de la població local, i encara menys interactuar amb les dones. “Només podem fotografiar coses boniques, algun talibà i fer selfies”, resumeix Johnson.

Tot i així els dos australians asseguren que els seus tours permeten al viatger endur-se una idea de com es viu a l'Afganistan i veure alguns dels llocs més emblemàtics.

El primer que els turistes fan quan aterren al país és transformar-se i vestir-se de manera local: els homes amb shalwar kameez i les dones, amb túnica i mocador al cap. “Sobretot es tracta de gaudir de la bellesa natural d’aquest país i dels seus llocs històrics, però també de veure algun tanc soviètic o de passejar pel basar. Aquí el que és ordinari és extraordinari. Fins i tot comprar un simple gelat és diferent”, expliquen els dos estrangers en un hotel de Kabul mentre fan temps per agafar un vol que els porti al següent destí.

Crowley organitza viatges turístics a l'Afganistan des de fa anys. Va començar el 2016 i els talibans no li han posat cap inconvenient per continuar-ho fent, assegura. “Lògicament els hem de pagar, però no ens extorsionen”, declara. A l'octubre van organitzar el primer viatge. Al març van fer el segon, i ja n'han planejat tres més per a aquest any. I el més sorprenent és que tenen demanda.

La clientela

“Els nostres clients tenen una mitjana de 40 anys i són gent molt viatjada. Són sobretot nord-americans i europeus que ja han visitat el sud d'Àsia i ara volen veure una altra cosa”, diuen. També hi ha molts country counters, és a dir, gent que té com a propòsit visitar tots els països del món.

El britànic Andrew Maccell és un dels turistes que han participat a l'últim tour, però aclareix que ell no és cap country counter. "L' Afganistan és un país que m'ha fascinat sempre", diu. Va veure un anunci de l'agència de viatges a Instagram i no s'ho va pensar dues vegades. Al tour ha visitat les ciutats de Kabul, Kandahar, Mazar-e-Xarif, Balkh, Ghazni i Samangan.

“Viatjàvem tots junts en una furgoneta i en un cotxe anaven les bosses”, explica. Assegura que pel camí s'han trobat talibans molt agradables i d'altres que semblaven fastiguejats amb la seva presència. “La meva sensació general és que els han donat instruccions perquè ens facin bona cara”, opina. “He pogut parlar amb força afganesos. La majoria em preguntaven d'on soc i què he vingut a fer l'Afganistan, però alguns també m'han dit que no estan contents amb els talibans”, continua explicant. S’endú com a record diverses pintures i unes quantes fotografies de talibans.

L'agència que organitza el tour es diu Saiga Tours. El viatge dura nou dies i costa 2.495 dòlars. A més, el turista ha de pagar el bitllet d'avió fins a Kabul, l'assegurança i el visat, que no és fàcil d’aconseguir. La majoria de les ambaixades afganeses continuen controlades per l'antic govern i de vegades en dificulten el tràmit. Els tours són en anglès i també s'hi poden apuntar dones. “Els talibans no els posen cap pega, encara que de vegades la seva presència genera confusió –explica Johnson–. A l'últim tour hi havia una única dona al grup i en un restaurant local no sabien on havíem de seure, si a la part reservada per als homes o per a les dones. Al final ens van posar a la dels homes, i un paravent al voltant de la turista perquè no la veiessin la resta de comensals”.