El Senat aprova el projecte de llei de Trump que deixarà 11 milions d’estatunidencs sense cobertura mèdica

WashingtonLa possibilitat que Donald Trump tingui a sobre la taula el seu projecte de llei fiscal per firmar-lo el 4 de juliol –el Dia de la Independència– va agafant força. Després d'una maratoniana votació al Senat que ha durat tota la nit i el matí d’aquest dimarts, els republicans han aconseguit els 50 vots mínims per fer avançar el text cap a l'aprovació definitiva, amb el vot de desempat del vicepresident J.D. Vance. Ara el text que, segons l’Oficina de Pressupost del Congrés (CBO), augmentarà el deute públic en 3,3 bilions de dòlars i deixarà sense cobertura mèdica més d’11 milions d'estatunidencs, passarà a la Cambra de Representants per rebre l’aprovació definitiva.

Els congressistes de la cambra baixa van tramitar inicialment un text molt diferent, en què el deute públic era de 2,4 bilions de dòlars, i ara es trobaran amb la nova xifra de 3,3 bilions. Actualment, el deute públic dels Estats Units és de 29 bilions de dòlars.

Precisament, són aquestes xifres les que provoquen la discòrdia entre els legisladors republicans. Mentre que hi ha una sèrie de congressistes, com la representant d'Alaska, Lisa Murkowski, que s'oposen a l'estocada monumental contra programes socials com el Medicaid, els falcons fiscals del partit voldrien retallades d'impostos encara més grans i minimitzar encara més les ajudes socials.

La Big Beautiful Bill –el nom oficial amb què s'ha registrat– preveu prorrogar les rebaixes d’impostos per a les empreses que es van aprovar el 2017; implementar nous requisits per accedir al Medicaid i altres programes socials; retirar incentius per a les inversions que promouen la lluita contra el canvi climàtic, i destinar una partida més gran a la militarització de la frontera. De fet, la reducció de fons federals que es farà per a les prestacions socials serà una de les més grans que ha viscut el país des de la dècada dels 90. En total, es preveu que la despesa pública en aquesta àrea es redueixi en més d’un bilió de dòlars.

Tots els diners que es deixaran de recaptar amb la rebaixa d’impostos hauran de sortir d’algun lloc. El gran temor era que Trump passés la tisora pels tres principals programes de salut pública (Medicaid, Medicare i Obamacare). Tot i que el president ha promès repetides vegades que no tocaria el Medicaid, la proposta del Senat deixarà el 2034 11,8 milions d’estatunidencs sense cobertura mèdica.

El Medicaid dona cobertura a més de 78,5 milions de persones, prop del 20% de la població dels Estats Units. El Medicare, que està orientat a les persones més grans de 65 anys, a principis d’any tenia al voltant de 68,5 milions de beneficiaris, mentre que l’Obamacare –el nom oficial del qual és Affordable Care Act (ACA)– dona cobertura a uns 24 milions, gairebé el doble dels 12 milions que s’hi van acollir quan es va aprovar l’any 2010. Amb la Big Beautiful Bill, la despesa pública per al Medicaid, el Medicare i l’Obamacare es reduiria en més d'1,1 bilions de dòlars. El Medicaid seria el que patiria la retallada més gran.

Retallades i més requisits per accedir a les ajudes

Més enllà de l’assistència pública per a la salut, una altra de les grans víctimes serà el Programa d’Assistència Nutricional Suplementària (SNAP), que dona servei a més de 40 milions d’estatunidencs amb ingressos baixos.

La retallada que proposa el projecte de llei als programes socials serà indirecta: s’augmentaran els requisits per poder accedir a l’ajuda, de manera que quan s’hagi de tornar a renovar moltes de les persones que abans n’eren receptores en quedaran fora. D’aquesta manera, a l'haver-hi menys usuaris es destinarien menys fons als programes.

En el cas del Medicaid, s’exigiria que els adults sense discapacitats i amb fills més grans de 15 anys treballessin un mínim de 80 hores al mes a partir del desembre del 2026. Els beneficiaris també haurien d’aportar verificacions addicionals d’ingressos i de residència.

A més també es planteja la reducció dels impostos als proveïdors de serveis mèdics –que els estats utilitzen per finançar la seva part del cost del Medicaid– del 6 % al 3,5 % per a l’any 2031. L’impacte d’aquesta retallada seria devastador per a les zones rurals, ja que molts estats utilitzen aquests impostos per finançar els hospitals d’aquests indrets. Per això, alguns republicans d’aquests estats van demanar al Senat incloure-hi un fons de 25.000 milions de dòlars per a aquests centres mèdics.

A part de la representant d’Alaska, senadors amb poblacions pobres i rurals han expressat la seva oposició a la magnitud de les retallades, com és el cas dels senadors Susan Collins, de Maine; Josh Hawley, de Missouri, i Thom Tillis, de Carolina del Nord. Per contra, els falcons fiscals republicans encara voldrien retallar més.