El ressorgiment de l'esquerra francesa

Mélenchon converteix la unió dels partits progressistes en la principal força de l'oposició

3 min
Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa.

ParísEl miracle no ha estat possible i la unió de les esquerres (Nupes) no ha aconseguit fer-se seu el control de l’Assemblea Nacional, tot i que havia tingut esperança fins a l’últim moment. Però els bons resultats de les eleccions legislatives, que li atorguen 149 escons, encara provisionals, converteixen Nupes en el principal grup de l’oposició del Parlament francès i confirmen l’èxit de l’aposta personal de Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa, per reagrupar els partits d’esquerres en una plataforma per fer front comú electoral. 

La nova unió ecològica i social de les esquerres ha aconseguit el que fa poques setmanes semblava impossible: el ressorgiment de l’esquerra francesa, fins ara sotmesa a una crisi sense precedents. Nupes, formada pel partit de Mélenchon, el Partit Socialista, els Verds i el Partit Comunista, ha aconseguit fer-se forta a l’Assemblea Nacional, recuperar l’espai polític perdut i convertir-se en l’oposició del president, Emmanuel Macron, que aquest diumenge ha perdut la majoria absoluta parlamentària per l'empenta de l'esquerra.

Els resultats de les eleccions presidencials de l’abril confirmaven la crisi de l’esquerra francesa, especialment de les formacions tradicionals com el Partit Socialista i els Verds. Amb l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, com a candidata, els socialistes van obtenir només un 1,7% dels vots a les presidencials de l’abril, el pitjor resultat de la història del partit. La desfeta estrepitosa posava en dubte fins i tot el futur d’una formació que ha tingut presidents com François Mitterrand. Una cosa semblant va passar amb els ecologistes: el candidat dels Verds, Yannick Jadot, no va arribar al 5% dels vots. Amb aquests resultats, els dos partits temien un daltabaix a les legislatives. 

Taula de salvació per als socialistes

En canvi, Mélenchon –considerat a França esquerra radical– va aglutinar bona part del vot d’esquerres. Es va quedar a pocs vots de superar la candidata d’extrema dreta Marine Le Pen i passar a la segona volta. Si els partits d’esquerres s’haguessin presentat junts a les presidencials, probablement l’insubmís s’hauria jugat la segona volta amb el president Macron. Després de l’elecció presidencial, Mélenchon va oferir a la resta de partits d’esquerres unir-se per a les legislatives. El sí dels socialistes va ser molt controvertit dins del partit, però també ha estat, probablement, la seva taula de salvació. 

El gran repte ara per a Nupes serà mantenir la cohesió a l’Assemblea per fer una veritable oposició. Són quatre partits d’esquerres amb filosofies i propostes molt diferents, sobretot en matèria econòmica però també en qüestions socials, d’Unió Europea o d’ecologia. En una legislatura de cinc anys, les tensions i les divergències poden acabar trencant la unió i deixar, de nou, l’esquerra fragmentada al Parlament. De fet, no està clar -aquest diumenge no ho han concretat- si finalment formaran un sol grup parlamentari o cada partit formarà el seu propi grup a l'Assemblea.

L’altre dubte és quin serà el paper de Mélenchon a partir d’ara. El líder de Nupes no era candidat a diputat i, per tant, no estarà a l’Assemblea per exercir formalment de cap de l’oposició. Reivindicarà el seu paper des de fora del Parlament? És la gran incògnita. Si abans de les eleccions presidencials es parlava d’una retirada de la política per fer-se càrrec del think tank de l’esquerra radical, l’èxit del seu projecte d’unió de les esquerres podria encoratjar-lo a seguir a la primera línia política. Aquest diumenge, Mélenchon no ha concretat el seu futur, però ha deixat entreveure que seguirà al peu del canó: “Canvio la meva posició de combat, però el meu compromís és, i es mantindrà fins al meu últim alè, a la primera de les nostres files".

stats