Quins són els noms que més sonen per convertir-se en el nou papa?

RomaDurant el seu pontificat, el papa Francesc va reformar la composició de l'organisme que decidirà el seu successor, i va augmentar la representació de cardenals de l'Àfrica i l'Àsia, en consonància amb la distribució dels fidels de l'Església catòlica. Amb aquesta composició, és més difícil preveure el vot de les noves diòcesis. El cardenal escollit serà una persona que tingui les habilitats, l'experiència i la personalitat necessàries per assumir el lideratge de l'Església catòlica romana. L'edat també és un altre factor, perquè en els últims conclaves s'han escollit papes més grans per assegurar que els pontificats fossin més curts.

Els noms que més sonen

Si hi ha un nom que apareix a totes les travesses és el del cardenal filipí Luis Antonio Tagle, arquebisbe de Manila. El Papa el va acostar al Vaticà nomenant-lo prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, l'antiga Propaganda Fide, el 2019. La seva mare és d'origen xinès, i els analistes el consideren un dels candidats amb més opcions per ser el pròxim ocupant de la cadira de Sant Pere. Si aquest pronòstic s'acabés confirmant, Bergoglio esdevindria, després de mort, el millor intermediari per bastir ponts definitius amb els catòlics d'Àsia. Tagle té carisma i comparteix la visió progressista de l'Església de Francesc.

El que li podria jugar en contra seria l’edat: farà 68 anys al juny, cosa que en principi implicaria que el seu papat podria ser, potencialment, molt llarg. D'altra banda, en un context global de radicalització cap a la dreta i l'extrema dreta, tant a Washington com a Buenos Aires i tantes capitals europees, l'Església catòlica pot convertir-se en un contrapès important.

Un altre candidat filipí que també comparteix la visió de l'església del papa Francesc és el cardenal Pablo Virgilio Siongco David. Ferm defensor de la justícia, va rebre amenaces de mort i va ser acusat de càrrecs criminals a la seva terra natal per haver alçat la veu contra les matances de la guerra contra el narcotràfic del règim de Rodrigo Duterte. Conegut amb el sobrenom d'Ambo o Apu Ambo, que significa avi Ambo, combrega amb la idea d'una església inclusiva que sigui com "un hospital de campanya" per als ferits.

L'ala italiana

Pietro Parolin és un altre dels considerats papables, amb 70 anys. Era el número dos de Francesc com a secretari d'estat del Vaticà, des del seu nomenament el 2013 en substitució del també italià Tarcisio Bertone, mà dreta de Benet XVI, que va ser apartat quan va resultar esquitxat per l'escàndol de filtració de documents en l'anomenat cas Vatileaks. Parolin és el segon secretari d'estat Vaticà més jove de la història de la Santa Seu, darrere del cardenal Eugeni Pacelli, que després es va convertir en el papa Pius XI.

La seva carrera diplomàtica l'ha portat a l'Àsia i l'Orient Mitjà, i ha participat activament en les delicades relacions entre la Santa Seu i països com Israel, el Vietnam o Corea del Nord. El 2009 va ser nomenat nunci a la Veneçuela d'Hugo Chávez. I en els últims tres anys ha estat l'home elegit per Francesc per intentar mediar entre Rússia i Ucraïna. En un món cada cop més convuls, la seva experiència podria retornar a l'Església de Roma la influència geopolítica que sembla haver perdut els últims anys.

Una altra gran opció per als progressistes italians és Matteo Maria Zuppi, actual president de la Conferència Episcopal Italiana i amb un perfil similar al de Jorge Bergoglio, per la seva atenció als més desafavorits i als migrants. A més, és molt proper a la poderosa comunitat laica de Sant Egidi. Zuppi té sòlides habilitats diplomàtiques, reconegudes pel papa Francesc quan va demanar al cardenal que liderés la missió de pau per a Ucraïna el 2023.

Europeus per a tots els gustos

Un altre europeu que ressona és l'arquebisbe de Marsella, Jean-Marc Aveline, de 66 anys, que ha guanyat força darrerament, sobretot després d'haver convençut Francesc perquè visités la ciutat francesa per parlar de migració. El seu perfil recorda el primer Bergoglio, afable i culte, dedicat a les qüestions de les "perifèries", al diàleg interreligiós i les migracions, una sensibilitat adquirida també a través de la seva infància en una família pertanyent als francesos repatriats a partir del 1962, al final de la guerra d'Algèria. La seva edat, relativament jove, podria ser un punt en contra.

L'arquebisbe de Budapest, Péter Erdő, de 72 anys, és una de les opcions més importants de l'ala conservadora i europea. Criat a l'Hongria comunista, la seva família va haver de fugir del país quan tenia quatre anys, el 1956. Considerat un gran intel·lectual, és fermament provida, s'oposa al celibat opcional per als preveres i està en contra de l'acceptació de les unions homosexuals i defensa els valors de l'Europa cristiana. La seva bona relació amb el govern antiimmigració de Viktor Orbán podria ser un punt negatiu.

El bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius, de 75 anys, és el primer cardenal de Suècia. Es va convertir al catolicisme en un país amb una població aclaparadorament protestant i una de les societats més secularitzades del món. A diferència de Francesc, Arborelius s'oposa a permetre que les dones siguin diaques i a la benedicció de parelles del mateix sexe. Però, en canvi, és partidari d'acollir els immigrants a Europa.

Jean-Claude Hollerich, arquebisbe de Luxemburg de 66 anys, és el president de les Conferències Episcopals Europees i relator general del sínode. És una figura amb pes dins l'Església catòlica, però, com Bergoglio, és jesuïta. Un fet que pot anar-li en contra de cara a una elecció per part de la resta de cardenals.

Més jove encara és José Tolentino de Mendonça, cardenal portuguès de 59 anys. Es tracta d'un intel·lectual, de tesis progressistes, que també escriu poesia i que ha estat lligat a Bergoglio durant els últims anys. Va ser arxiver i bibliotecari de l'Església catòlica entre el 2019 i el 2022 i, posteriorment, ha exercit com a prefecte del Dicasteri de Cultura i Educació del Vaticà.

Les opcions conservadores

En els últims mesos, però, també sembla haver agafat força el nom de Fridolin Ambongo, cardenal de la República Democràtica del Congo, l'únic dels esmentats que va criticar algunes de les reformes impulsades per Francesc, com ara la benedicció de les parelles homosexuals. El seu rebuig a la nova orientació de Bergoglio el va convertir en un dels capdavanters dels conservadors, encapçalats pel cardenal alemany Gerhard Müller. Les veus més prominents d'aquest sector, Ambongo i Müller, havien redoblat els atacs contra Francesc, protegits per una teranyina de mitjans propagandístics que han contribuït a difondre els seus missatges.

Un dels altres candidats que sonen al continent africà és el cardenal Robert Sarah, originari de la Guinea francesa i que representa l'ala més tradicional i conservadora de l'Església catòlica, juntament amb l'americà de 76 anys Raymond Leo Burke. Sarah era una de les veus més crítiques amb el papa Francesc. De fet, va publicar un llibre que va anunciar escrit juntament amb Benet XVI en què argumentava en contra del celibat. Va ser prefecte de la Congregació per al Culte Diví fins al 2021 i abans havia dirigit l'oficina de caritat del Vaticà.

Tot i que cada dia semblen més aïllats en les estructures vaticanes i que són minoria en un conclave, els tradicionalistes continuen sent molt presents, sobretot, a través de la potent Conferència Episcopal dels Estats Units, que ha pres un nou impuls amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.

133 cardenals electors

El col·legi cardenalici està format per 252 cardenals, però només 133 tenen dret a vot: són els que tenen menys de 80 anys. D'aquests, 110 han estat nomenats durant el pontificat de Francesc, cosa que representa aproximadament el 80% del total d'electors. No pas per això s'ha de presumir, però, que l'elegit serà un representant del sector més progressista, que recolliria el relleu de Francesc. A més, considerant que el papa Francesc va ampliar la diversitat geogràfica del col·legi cardenalici, incloent-hi cardenals de 71 països, qualsevol predicció és força complexa.

El nou papa ha de ser escollit per dos terços dels electors amb dret a vot. En principi, i malgrat que tradicionalment només voten uns 120 cardenals, si els 133 prenen part en el conclave en caldran 89 perquè hi hagi fumata blanca.