El Qatargate esquitxa Bauzá: així funcionen els 'grups d'amistat' de la UE

Els col·lectius no oficials d'eurodiputats vinculats a països com Qatar no estan regulats ni sotmesos a controls

4 min
José Ramón Bauzá durant una intervenció al Parlament Europeu

Barcelona"He defensat al Parlament Europeu que els avenços de Qatar són una bona notícia per a l'Orient Mitjà. Ho creia i ho crec". L'eurodiputat de Cs José Ramón Bauzá admetia dissabte a Twitter haver reivindicat les suposades bondats del règim qatarià en la introducció d'un fil de quatre missatges per negar qualsevol relació amb el Qatargate, l'escàndol de suborns que ha sacsejat l'Eurocambra. "Mai he rebut, ni tan sols m'han ofert, ni un sol euro per defensar absolutament res", destacava seguidament. Per què tantes explicacions? Més enllà de les intervencions i nombrosos missatges a les xarxes de suport a Qatar, Bauzá també presideix el grup d'amistat UE-Qatar, un grup no oficial format per tretze eurodiputats i que finalment aquest dilluns va acabar suspenent fins que s'arribi "al fons de la qüestió" del Qatargate. "La democràcia europea sempre va primer", va argumentar el també expresident balear, que tot i la polèmica no està formalment investigat en el cas de corrupció.

Què són els anomenats grups d'amistat de la UE i com funcionen? Segons consta a la web del Parlament Europeu, són "grups no oficials" que formen alguns eurodiputats "per discutir les relacions amb països no membres de la UE". La mateixa Eurocambra reconeix que de vegades estan "patrocinats per grups de pressió o governs", però deixa clar que quan viatgen a l'estranger "no tenen estatus oficial" i "no poden parlar en nom del Parlament". També es remarca que els eurodiputats que hi participen han de ser "transparents sobre el seu estatus" i evitar "interferir" en el treball dels òrgans oficials del Parlament, però la realitat és que la línia és molt fina. Aquests grups s'escapen de tot control i estan envoltats d'una gran opacitat. "No són organismes formals, ni remunerats, i estan totalment fora de l'escrutini de les institucions de Brussel·les. La seva regulació és un dels grans temes pendents des de fa anys", apunta Eduard Soler, investigador del Cidob i professor de relacions internacionals de la UB.

No hi ha un recompte oficial de quants grups d'amistat existeixen, però eurodiputats que demanaven regular-ne el funcionament en van llistar més de 40 l'any 2018, entre els quals n'hi havia amb el Marroc –país que també hauria pagat suborns–, Algèria, Turquia, els Emirats Àrabs Units, l'Índia, el Pakistan o el Vietnam. També hi havia el cas de Qatar, amb un grup vinculat a l'ambaixada del país a Bèlgica. A la web de l'ambaixada, s'explica que els eurodiputats que el conformen s'hi han unit "voluntàriament" amb l'objectiu de fer "intercanvis d'informació i opinions" i mantenir reunions amb "representants del govern i de la societat civil" de Qatar. "La decisió d'implicar-se en un grup d'amistat parlamentari determinat pot estar motivada pels vincles personals existents, una gran preocupació per un aspecte particular de la política exterior, la proximitat de la circumscripció del diputat al país en qüestió o els vincles econòmics i culturals entre la seva circumscripció i l'estat", s'afirma, i s'afegeix que els viatges i contactes al país són de caràcter "franc i informal": "Els membres dels grups parlamentaris d'amistat no han de prestar tanta atenció a les subtileses de la diplomàcia internacional com els representants del govern".

Vol i hotel de luxe a càrrec de Qatar Airways

En el fil de Twitter publicat el cap de setmana, Bauzá assegurava que totes les reunions que ha mantingut amb representants de Qatar han estat "públiques" i que sempre que ha viatjat al país ho ha fet amb "invitació oficial". Les trobades més recents amb representants del país que consten al seu registre del Parlament Europeu són del 2020, quan va reunir-se amb el ministre d'Exteriors de Qatar, amb el director general d'Aviació i amb el CEO de Qatar Airways. Aquests dos últims contactes van tenir lloc al mes de febrer en el marc d'una cimera mundial d'aviació a Doha, on es va desplaçar en un viatge pagat per la mateixa aerolínia que incloïa dues nits al Sheraton Grand Doha Resort, segons va declarar a l'Eurocambra. Posteriorment, ha reivindicat Qatar Airways a les xarxes, de la mateixa manera que ha reivindicat en diverses ocasions el rumb del país. L'any passat, per exemple, va lloar el seu paper de mediació a Gaza i la Banya d'Àfrica després de reunir-se amb l'ambaixador a Brussel·les. "Il·lustra la contribució d'aquest país per avançar cap a un món més pròsper i en pau", va tuitejar.

Les xarxes també testimonien trobades d'aquest any com la que va mantenir aquest desembre al país amb el ministre d'Exteriors, en qualitat de president del grup d'amistat amb Qatar i en el marc de les "activitats" associades al Mundial de futbol, segons el ministeri. "La reunió va tractar de la revisió les relacions de cooperació bilateral entre l'estat de Qatar i la Unió Europea, així com una sèrie de qüestions d'interès comú", deia el govern qatarià. Al març ja s'havia reunit a la capital amb el ministre de Transports, en una trobada en què, barrejant la seva funció oficial i no oficial, se'l va presentar com a president del grup d'amistat i també coordinador de la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu.

Cs: "Ha actuat de forma responsable"

Bauzá va aterrar a l'Eurocambra el 2019 de la mà de Cs just després de deixar el PP, partit amb el qual havia estat senador autonòmic (2015-2019) i, abans, president de les Balears. En aquest període, entre el 2011 i el 2015, va destacar per la seva croada contra el català a l'escola, cosa que va desfermar vagues i manifestacions massives a les Illes. Fonts del partit taronja consultades per l'ARA asseguren que l'ara eurodiputat és el "primer interessat" en esclarir els fets en relació al Qatargate i consideren que "ha actuat de forma responsable immediatament, suspenent el grup [d'amistat] que presidia". Les mateixes fonts afegeixen que tant Bauzá com Cs estan compromesos amb la investigació al voltant dels suborns: "No és tolerable que en nom d'uns pocs es taqui el nom de molts i la bona tasca de la majoria d'eurodiputats i del conjunt de les institucions europees".

stats