L'atac rus a Ucraïna
Internacional 30/01/2024

La por de Putin: que el Bàltic es converteixi en el "mar de l'OTAN"

L'entrada de Finlàndia i Suècia enforteix l'Aliança Atlàntica en un dels punts de control estratègics per a Rússia

4 min
Un caça suec sobrevola l'illa de Gotland a Suècia, al mar Bàltic.

BarcelonaDes que Suècia i Finlàndia van prendre la decisió històrica d'integrar-se a l'OTAN, el maig de l'any passat, hi ha un concepte que ha aflorat i que posa de manifest les tensions geopolítiques d'aquesta regió. Mitjans internacionals i experts en seguretat han popularitzat la descripció del mar Bàltic com el "mar de l'OTAN" (o el "llac de l'OTAN", per les seves petites dimensions), tenint en compte que la incorporació d'aquests dos països nòrdics enforteix molt considerablement la posició de l'Aliança Atlàntica en aquesta part del món.

Malgrat que la propaganda soviètica el va descriure com el "mar de la pau", el Bàltic ha estat sempre una àrea de tensions geopolítiques i militars, fins al punt que durant la Guerra Freda hi passava pel mig l'invisible Teló d'Acer. La caiguda de l'URSS va portar un període de tres dècades de relativa calma a la regió, però l'agressió russa contra Ucraïna, ja el 2014, ha tornat a posar aquest petit mar en el punt de mira.

La importància d'aquesta zona per a la seguretat global l'ha evidenciat la visita d'aquest dijous del president dels Estats Units, Joe Biden, a Hèlsinki, l'última parada de la seva gira europea després de passar per Londres i per Vílnius, a la cimera de l'Aliança Atlàntica. A la capital finlandesa, el president estatunidenc s'ha reunit amb els líders dels cinc països nòrdics, tots membres de l'OTAN menys Suècia, encara pendent de l'aprovació definitiva de Turquia i Hongria.

Pendent d'entrar a l'OTAN

Països membres de l’OTAN

FINLÀNDIA

SUÈCIA

NORUEGA

Hèlsinki

Sant Petersburg

mar Bàltic

Estocolm

ESTÒNIA

RÚSSIA

LETÒNIA

Illa de

Gotland

DINAMARCA

LITUÀNIA

KALININGRAD

BIELORÚSSIA

Afí al govern rus

POLÒNIA

ALEMANYA

UCRAÏNA

Països membres de l’OTAN

Pendent d'entrar a l'OTAN

SUÈCIA

FINLÀNDIA

Sant

Petersburg

Hèlsinki

mar Bàltic

Estocolm

ESTÒNIA

RÚSSIA

LETÒNIA

Illa de

Gotland

LITUÀNIA

KALININGRAD

BIELORÚSSIA

Afí al govern rus

POLÒNIA

UCRAÏNA

Països membres de l’OTAN

Pendent d'entrar a l'OTAN

SUÈCIA

FINLÀNDIA

Sant

Petersburg

Hèlsinki

mar Bàltic

Estocolm

ESTÒNIA

RÚSSIA

LETÒNIA

Illa de

Gotland

LITUÀNIA

KALININGRAD

BIELORÚSSIA

Afí al govern rus

POLÒNIA

UCRAÏNA

La dada curiosa és que l'última vegada que un president estatunidenc va visitar Finlàndia va ser Donald Trump fa cinc anys, per reunir-se –en la mateixa sala– amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. "Estem en un punt d'inflexió de la història. Les decisions que prenem ara determinaran els pròxims 40 o 60 anys", ha dit Biden en una roda de premsa juntament amb el president finlandès, Sauli Niinistö. El dirigent nord-americà ha subratllat que l'ingrés de Finlàndia –i "aviat", de Suècia, ha dit– enforteix l'OTAN, cosa que fa que "el món sigui més segur".

I una de les claus principals per a aquesta seguretat és el control del mar Bàltic. Suècia ocupa una posició estratègica, especialment l'illa de Gotland. "No crec que hi hagi cap altra illa enlloc que sigui més important", va dir el 2017 Ben Hodges, llavors comandant general de l'exèrcit dels Estats Units a Europa durant uns exercicis militars al país escandinau. A més, Suècia té la costa més llarga del Bàltic i l'entrada a l'OTAN suposarà a l'Aliança guanyar-hi molta presència i, alhora, debilitar Rússia. A més de Gotland, les illes Åland finlandeses i l'estoniana Saarenmaa creen un triangle estratègic de control del Bàltic.

Els líders dels països nòrdics amb el president dels Estats Units, Joe Biden, aquest dijous a Hèlsinki.

El país de Putin té dues sortides a aquest mar: Sant Petersburg –el seu principal port– i l'enclavament de Kaliningrad, incrustat entre Lituània i Polònia. Això suposa uns 200 quilòmetres de costa al Bàltic, en comparació als 8.000 quilòmetres restants compartits per països de l'OTAN –un cop hi entri Suècia–. "El mar Bàltic s'està convertint ara en un llac de l'OTAN, cosa que requerirà mesures de represàlia per augmentar la presència naval russa en aquesta zona, forces de defensa aèria i sistemes de míssils terrestres", afirmava el maig de l'any passat al diari Kommersant Andrei Kortunov, cap del Consell d'Afers Internacionals de Rússia, un centre d'estudis afiliat al ministeri d'Exteriors rus. Al gener, Rússia ja va incrementar el nombre de grans llanxes de desembarcament al sud del mar Bàltic d'una a sis, segons el diari suec Dagens Nyheter.

Kaliningrad és un port important per al transport i el comerç, però sobretot és una regió militarment estratègica per a Rússia, que hi té la Flota del Bàltic. L'enclavament és una base militar important des de fa anys, però especialment des de l'annexió russa de Crimea el 2014. I, com apuntava Kortunov, es preveu que encara es reforci més amb l'extensió de l'Aliança Atlàntica a la regió.

A més, alguns analistes auguren que aquesta pèrdua de poder al Bàltic farà que Rússia es reforci militarment a l'Àrtic, l'altre gran tauler de joc entre Rússia i Occident, on la situació també canvia amb l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN.

La importància dels submarins suecs

A la pràctica, l'ingrés dels dos països nòrdics a l'Aliança suposa un increment de la informació compartida entre tots els aliats, més exercicis i planificació militar conjunta, i més integració. I un dels punts forts de Suècia, a més de la força aèria, és l'armada. La contribució sueca a l'OTAN serà una nova generació de submarins al Bàltic, que ajudaran a monitorar i respondre a amenaces i atacs, com el dels gasoductes Nord Stream. "Crec que [Suècia] ens aportarà una capacitat enorme a la superfície del mar Bàltic", va dir el maig de l'any passat Christopher Cavoli, el comandant de l'exèrcit dels EUA a Europa. "També tenen capacitats submarines que ens ajudaran", va afegir en un discurs al Senat. Amb la incorporació de Suècia, l'OTAN tindrà 12 submarins al Bàltic el 2028.

L'ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN aporta una important garantia de seguretat per a les repúbliques bàltiques, que des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna alerten del potencial perill que corren. Així, un control més gran d'aquest mar estratègic, tot i que no elimina el risc, sí que el redueix.

Putin diu que l'ingrés d'Ucraïna a l'OTAN suposarà una amenaça per a Rússia

El president rus, Vladímir Putin, ha insistit aquest dijous que l'ingrés d'Ucraïna a l'OTAN suposarà una amenaça per a Rússia. "Hem afirmat en reiterades ocasions que això genera amenaces a la seguretat de Rússia, és evident. I, de fet, una de les causes de l'operació militar especial és l'amenaça de l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN", ha afirmat a la televisió pública russa l'endemà de la cloenda de la cimera de l'Aliança Atlàntica a Vílnius, on Kíiv va rebre una invitació per entrar a l'OTAN "quan les condicions ho permetin". "No hi veig res de bo, les posicions són ben conegudes i van ser expressades fa temps", ha afegit.

stats