Crisi energètica
Internacional 26/08/2022

El preu de l'energia domèstica a la Gran Bretanya augmenta un 80% i enfonsa encara més el govern

Milions de llars podrien passar fred aquest hivern per la impossibilitat de pagar la calefacció i la llum

4 min
Una pensionista britànica comprova el seu comptador de la llum.

LondresEn la visita llampec que dimecres passat va fer Boris Johnson a Kíiv per commemorar el Dia de la Independència d'Ucraïna, el premier britànic sortint va afirmar: "Sabem que paguem [molt més altes] les nostres factures d'energia pels mals de Vladímir Putin, però el poble d'Ucraïna ho està pagant amb la sang". Ho va dir quaranta-vuit hores abans que aquest divendres s'hagi anunciat a Londres un brutal augment del 80% del preu estàndard del gas i de l'electricitat per a una casa de quatre persones a Anglaterra, Escòcia i Gal·les a partir de l'1 d'octubre. De les 1.971 lliures anuals actuals (2.327 euros) passarà a costar-ne 3.549 (4.192).

Aquest migdia Johnson ha promès més ajudes però no ha concretat res, tasca que deixa a l'hereu o hereva del seu càrrec, el nom del qual es donarà a conèixer el 5 de setembre, quan se sabrà qui el substituirà al número 10 de Downing Street: l'exministre d'Economia Rishi Sunak o l'actual ministra d'Afers Exteriors, Liz Truss, que és la candidata més ben situada a hores d'ara.

L'hivern del 2022-23 serà el dels jerseis polars, d'acord amb els testimonis de molts ciutadans a les xarxes, que asseguren que se n'han comprat per escalfar-se i no haver de posar la calefacció. Les xarxes, de fet, bullen aquest divendres d'indignació pel silenci del govern. El repte de la imminent nova administració és enorme.

Boris Johnson, dimecres passat a Kíiv, amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

El més greu és que la pujada de l'octubre ja va tenir un preàmbul a l'abril, amb un increment del 54%. I tindrà nous capítols l'1 de gener, quan la previsió és que el cost de l'energia domèstica arribi, en l'escenari més optimista, a les 6.000 lliures anuals, en altres xifres, uns 590 euros al mes. Menys, però, del que s'haurà de pagar l'abril del 2023, quan les projeccions situen la factura entorn de les 6.600 lliures, una veritable catàstrofe econòmica per a milions de persones. L'augment de l'octubre ja es menja el 37% de la pensió estatal de les persones que cobren aquest tipus de subsidi. Estadísticament, això suposa pobresa energètica.

En un any, pràcticament, les tarifes s'han triplicat, en bona mesura per la invasió russa d'Ucraïna i la utilització de l'energia per part del Kremlin com a arma de pressió contra els aliats del president Volodímir Zelenski.

Ajudes insuficients

Les mesures de suport anunciades pel govern a l'abril –un descompte de 600 lliures en forma de crèdits a tornar en cinc anys per a totes les llars, i 1.200 més per als més necessitats– han quedat a bastament superades. Per això tots els focus s'han situat aquest matí sobre l'esmentada candidata favorita, Liz Truss. Qui probablement serà la nova premier, però, no ha apuntat cap mesura concreta amb què respondre a la crisi. Només s'ha compromès, genèricament, a ajudar la gent en els "moments difícils", a més de comentar que esperarà a conèixer el resultat de la cursa amb Sunak per pronunciar-se en detall. Un portaveu de la seva campanya ha assegurat que "[Liz Truss] prendrà immediatament mesures perquè la gent tingui més diners a la butxaca, reduint impostos i suspenent les tarifes de l'energia verda".

En concret, es referia a l'eliminació de l'augment de l'1,25% en les cotitzacions a la seguretat social, que va entrar en vigor a l'abril, i a la supressió de les taxes a les companyies energètiques, que en teoria encareixen la factura de la calefacció i de la llum i que, fins ara, es destinaven a finançar la transició a fonts netes. Un missatge molt criticat pels ecologistes perquè, implícitament, s'atia el consum de fuels, intentant maximitzar la producció del mar del Nord, i d'altres energies igualment contaminants, com el carbó.

Des de l'oposició i des de tota mena d'associacions de consumidors, s'ha exigit una acció decisiva de Downing Street, que de moment no arriba. Així mateix ho ha reclamat el regulador, Ofgem, l'organisme que posa el límit als preus de l'energia. Jonathan Brearley, el conseller delegat, ha pregat aquest divendres al matí, des dels micròfons de ràdios i televisions, que el nou primer ministre actuï "de manera urgent i decisiva". "Estem treballant amb ministres, grups de consumidors i indústria en un conjunt d'opcions per al primer ministre entrant, que requerirà una acció urgent. La resposta haurà d'ajustar-se a l'escala de la crisi que tenim al davant", ha afirmat.

Inflació desbocada

El preu de l'energia és un dels motors de la inflació, totalment desbocada al Regne Unit, que al juliol ha arribat al 10,1%, la dada més alta en 40 anys. El Banc d'Anglaterra ha pronosticat que creixerà per sobre del 13% a finals del 2022, mentre que Citigroup aquesta setmana ha advertit que pot fregar o superar el 18,6% al gener.

Mentrestant, el moviment Don't Pay UK –que promou no pagar la factura energètica– insta els ciutadans a rebel·lar-se contra la situació, una postura més testimonial, i virtual, que no pas efectiva a la pràctica.

Un dels carrers cèntrics d'Edimburg amb l'aspecte que deixa la vaga de recollida d'escombraries.

Aquest divendres el servei de correus fa la primera de quatre jornades de vaga; els estibadors del port de mercaderies més important del país, Felixstowe, fa cinc dies consecutius que tampoc no treballen com a protesta;els serveis de l'advocacia criminal han convocat una vaga indefinida a partir del 5 de setembre, i la sanitat i les escoles també amenacen amb fer aturades, de la mateixa manera que els treballadors dels trens, que ja han fet cinc vagues en els últims dos mesos. A això cal afegir una vaga d'escombraries a Edimburg des de fa gairebé dues setmanes que ha deixat la ciutat feta un abocador. Tot plegat fa que la sensació que es viu al Regne Unit sigui de pèrdua del rumb absoluta. La cirereta del pastís la publica aquest divendres el Financial Times, assegurant que qui gairebé segur que serà la nova primera ministra, Liz Truss, podria declarar la guerra comercial a la Unió Europea per l'interminable afer del protocol de la frontera irlandesa i el Brexit.

stats