Com i qui pot entrar a l'OTAN?

Des de la seva fundació, ha passat de 12 membres a 30, i ara Suècia i Finlàndia podrien ser els següents

3 min
El secretari general de la OTAN, Jens Stoltenberg

BarcelonaL'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'OTAN, és una aliança de defensa nord-americana i europea que va néixer el 1949. Des d'aquell moment, l'organització ha tingut diverses ampliacions. Des dels 12 membres fundadors, l'Aliança ha arribat als 30 membres actuals després de vuit rondes d'ampliacions: el 1952, el 1955, el 1982 (quan s'hi suma Espanya), el 1999, el 2004, el 2009, el 2017 i el 2020. L'últim dels països a entrar a l'Aliança va ser la República de Macedònia del Nord, que va haver de canviar el seu nom oficial per esquivar el veto de Grècia. La política de "portes obertes" de l'OTAN és un dels seus principis fundacionals, recollit en l'article 10 del tractat. Però quins són els requisits per adherir-se a l'organisme i com és el procés per ingressar-hi?

Els 30 estats membres de l’OTAN

S’hi uneixen posteriorment

Estats fundadors l’any 1949

Pendents de ser acceptats

Suècia

Noruega

Islàndia

Finlàndia

Estònia

2004

Regne Unit

Rússia

Dinamarca

Letònia

2004

Països Baixos

Lituània

2004

Bèlgica

Polònia

1999

Alemanya

1955

Rep. Txeca

1999

Luxemburg

Eslovàquia

2004

Eslovènia

2004

Hongria

1999

Romania

2004

França

Croàcia

2009

Macedònia

del Nord

2020

Bulgària

2004

Bòsnia i H.

Geòrgia

Portugal

Espanya

1982

Itàlia

Turquia

1952

Montenegro

2017

Albània

2009

Grècia

1952

* Els Estats Units i el Canadà també són membres fundadors de l’OTAN

Estats fundadors

1949

Bèlgica

Canadà

Dinamarca

França

Islàndia

Itàlia

Luxemburg

Països Baixos

Noruega

Portugal

Regne Unit

Estats Units

S’hi uneixen posteriorment

1952

Grècia i Turquia

1955

Alemanya

1982

Espanya

1999

República Txeca

Hongria

Polònia

2004

Bulgària

Estònia

Letònia

Lituània

Romania

Eslovàquia

Eslovènia

2009

Albània

Croàcia

2017

Montenegro

2020

Macedònia

del Nord

Pendents de ser acceptats

Suècia

Finlàndia

Geòrgia

Bòsnia i Hercegovina

Estats fundadors

1949

Bèlgica

Canadà

Dinamarca

França

Islàndia

Itàlia

Luxemburg

Països Baixos

Noruega

Portugal

Regne Unit

Estats Units

S’hi uneixen posteriorment

1952

Grècia i Turquia

1955

Alemanya

1982

Espanya

1999

República Txeca

Hongria

Polònia

2004

Bulgària

Estònia

Letònia

Lituània

Romania

Eslovàquia

Eslovènia

2009

Albània

Croàcia

2017

Montenegro

2020

Macedònia

del Nord

Pendents de ser acceptats

Suècia

Finlàndia

Geòrgia

Bòsnia i Hercegovina

Qui pot formar-ne part?

Les portes de l'OTAN estan obertes a qualsevol país europeu "que estigui en condicions d'afavorir el desenvolupament dels principis" del Tractat de Washington (el text fundacional) i de "contribuir a la seguretat de la zona de l'Atlàntic Nord".

L'organització també demana als aspirants que compleixin uns requisits polítics, econòmics i militars específics, que es van acordar en l'Estudi d'Ampliació de l'Aliança el 1995. Aquests requisits són que tinguin un sistema polític democràtic basat en l'economia de mercat, capacitat i voluntat de contribuir militarment a les operacions de l'organisme, un control civil de l'exèrcit i el compromís de resoldre els conflictes de manera pacífica.

Tot i que no està recollit en el Tractat, des del 2014 (any en què Rússia es va annexionar la península de Crimea, a Ucraïna) els aliats s'han compromès a elevar la despesa de defensa dels estats fins al 2% del seu PIB.

Què suposa ser-ne membre?

La clau és l’article 5 del Tractat, que estableix que un atac contra qualsevol dels membres representa un atac contra tota l'organització, i en conseqüència s’activa una resposta de defensa col·lectiva. Aquest article només s’ha invocat en una ocasió, després dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units.

Com és el procés d'adhesió?

El primer pas perquè un país pugui entrar a formar part de l'OTAN és ser-hi convidat pels aliats. A partir d'aquell moment comencen les "negociacions per a l'adhesió", en què s'avaluen les condicions de cada país i si compleixen els requisits. En cas que calgui fer reformes, s'estableix un calendari per al seu compliment. A partir d'aquí, s'entra en una fase de transició que consta de dues parts: el "diàleg intensificat" i el Pla d'Acció per a l'Adhesió (MAP, per les seves sigles en anglès), en què l'Aliança ofereix ajuda al candidat per dur a terme les reformes acordades.

Com culmina el procés?

L'OTAN redacta un protocol d'adhesió concret per al país en qüestió, que haurà de ser signat i ratificat per tots els països membres. Aquests protocols són esmenes que, un cop ratificades, passen a formar part del mateix Tractat de Washington. El procés finalitza quan tots els països membres entreguen els documents d'acceptació del candidat als Estats Units, que és dipositari del Tractat.

Quant s'allarga la negociació?

No hi ha un temps estipulat, depèn molt de cada país, però el període de transició pot allargar-se més d'una dècada. Macedònia del Nord, l'última de les adhesions, va començar el procés el 1999 i no va ingressar a l'òrgan fins al 2020. Bòsnia i Hercegovina va entrar al Pla d'Accés a l'Adhesió el 2010 i encara hi és. En el cas de Suècia i Finlàndia s'espera que sigui un procés àgil, com ja va manifestar el secretari general de l'organisme, Jens Stoltenberg, que va anunciar una adhesió "fàcil i ràpida" per a Hèlsinki, i tot fa pensar que també ho serà per a Estocolm, ja que està previst que tots dos països nòrdics enviïn les seves peticions alhora.

Qui ha iniciat els tràmits d'adhesió?

Actualment hi ha tres països que han declarat la seva voluntat de ser membres de l'Aliança: Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia i Ucraïna. El país balcànic es troba en la fase més avançada, en el MAP, mentre que Geòrgia i Ucraïna estarien en "diàleg intensificat". Des de l'inici de la invasió russa, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha deixat clar que les aspiracions del país d'accedir a l'OTAN han quedat aturades. "Durant anys hem sentit a parlar de la porta aparentment oberta, però també que no hi entrarem, aquesta és la realitat i l'hem de reconèixer", va dir al març.

stats