El govern de Portugal perd la moció de confiança i aboca el país a les terceres eleccions anticipades en tres anys
El primer ministre conservador Luis Montenegro perd la moció de confiança per l'escàndol dels negocis de la seva família
BarcelonaA principis de novembre del 2022 la Fiscalia portuguesa ordenava l'escorcoll de la residència oficial de l'aleshores primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, per un presumpte cas de corrupció (alguns van parlar directament de lawfare) que els mesos següents s'acabaria desinflant del tot. Però, per a sorpresa de tothom, en un gir que amb el temps s'ha interpretat com un moviment polític per salvar la seva carrera europea, Costa va decidir dimitir i deixar en paper mullat la majoria absoluta que havia aconseguit a principis d'aquell mateix any. El resultat d'aquesta operació va ser que s'acabés l'aliança socialista ibèrica i Portugal girés a la dreta el 10 de març del 2024.
Però la ironia del destí ha fet que just un any després Portugal es torni a veure abocat a les urnes per un altre escàndol de corrupció vinculat a negocis familiars. En aquest cas, del primer ministre conservador, Luis Montenegro, que aquest dimarts ha perdut la moció de confiança presentada a l'Assemblea de la República, el Parlament portuguès, després d'haver sobreviscut a dues mocions de censura les darreres setmanes gràcies a l'abstenció del Partit Socialista (PS).
A primer cop d'ull, pot semblar que hi ha moltes similituds entre dos casos que afegeixen descrèdit a la política de Portugal i permeten l'ascens del populisme i l'extrema dreta. Però mentre Costa va decidir dimitir immediatament, malgrat que va demostrar posteriorment la seva innocència i va aconseguir convertir-se en el president del Consell Europeu, Montenegro ja ha deixat clar que té la intenció de presentar-se a les eleccions legislatives anticipades, que apunta que seran el 25 de maig, fins i tot encara que sigui imputat per la Fiscalia.
Durant el debat de la moció de confiança, el primer ministre ha culpat els socialistes d'abocar el país una altra vegada a la “inestabilitat d'un procés electoral anticipat" i "d'aliar-se amb l'extrema dreta" en la votació per un escàndol que, segons el seu parer, ja ha aclarit. De fet, en un gest d'última hora sense conseqüències, ha ofert als socialistes "suspendre" la moció de confiança si li traslladaven "quina informació volen, de quina manera i en quin termini". El líder del PS, Pedro Nuno Santos, ha respost que Montenegro tenia clar "l'àmbit i l'objecte" de la informació i que "l'única preocupació" que tenia era "evitar la comissió d'investigació" registrada pels socialistes a través de la moció de confiança.
Una empresa familiar en el punt de mira
No fa ni un mes va sortir a la llum a través del setmanari Expresso que la família de Montenegro cobra cada mes una assignació de 4.500 euros d'un grup que gestiona hotels i casinos a Portugal, Solverde, i que té en l'accionariat molts amics del mateix primer ministre. I ho fa a través d'una empresa fundada pel mateix primer ministre el 2021, Spinumviva, després dirigida per la seva dona i ara a nom dels seus fills. Una informació que, segons l'oposició, el líder conservador portuguès no hauria traslladat als organismes de transparència quan va entrar a formar part del govern i que qüestiona l'acord d'exclusivitat que té com a primer ministre. A més, exigeixen la llista completa de clients per saber tot el que s'han embutxacat i el possible conflicte d'interessos.
Tot plegat s'afegeix al fet que el mateix Montenegro ha confirmat una praxi semblant a la de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, durant la covid: va allotjar-se recentment en un hotel de 5 estrelles de Lisboa a "250 euros la nit" després d'arribar a un acord amb el grup Sana per poder tenir una vida "més privada" desvinculada de la residència oficial. A més, el patrimoni de la família Montenegro fa mesos que està sota sospita, després que en el marge d'un any paguessin al comptat 715.000 euros per dos apartaments, segons el diari Correio de Manhã. La Fiscalia ho està investigant a través d'una denúncia anònima.
Per què una moció de confiança?
Ni dins el bloc conservador ni entre els analistes de la política portuguesa hi ha consens sobre el perquè del gir de Montenegro d'enfrontar-se a una moció de confiança després d'haver sobreviscut a dues mocions de censura gràcies a l'abstenció del Partit Socialista. De fet, fa un any van ser els mateixos socialistes els que van fer-li viable l'arribada al poder per evitar un pacte amb el partit d'extrema dreta Chega, que va passar de 12 a 50 diputats. En les darreres eleccions, Aliança Democràtica –la coalició de centredreta que lidera Montenegro– va obtenir 80 diputats després d'un escrutini molt ajustat en què els socialistes en van sumar 78.
Ara els darrers sondejos mostren que els socialistes poden superar Aliança Democràtica en els pròxims comicis. Però el marge continua sent estret, mentre que els diferents escàndols de la ultradreta a poc a poc els passen factura. Recentment, un diputat de Chega va ser imputat per robar maletes a l'aeroport de Lisboa i vendre'n la roba a internet, mentre que un regidor de l'Ajuntament de Lisboa ha estat detingut per prostitució de menors.
Dins el govern, fa una setmana hi havia veus que ni tenien clar si la moció de confiança s'acabaria debatent, però els tres consells de ministres celebrats en pocs dies ja no deixaven cap ombra de dubte. Durant les reunions s'han aprovat decisions transcendentals i també populars, pensades amb ànim electoralista, com ara l'ampliació de places de llar d'infants a través del sistema privat, l'arovació del Pla Nacional Ferroviari i la limitació dels vols nocturns sobre Lisboa, perquè l'aeroport és al mig de la ciutat.
Des del 2019 que tots els governs portuguesos han vist estroncat el mandat. Una inestabilitat que no tenia lloc des de la recuperació de la democràcia després de la Revolució dels Clavells (entre el desembre del 1979 i l'octubre del 1985 hi va haver quatre eleccions), però que ha portat un Parlament molt més fragmentat políticament amb l'entrada amb força de l'extrema dreta de Chega. L'únic supervivent d'aquests darrers anys de turbopolítica ha estat el president de la República, el conservador i populista Marcelo Rebelo de Sousa, en el càrrec des del 2016.
-
2022: Sense pressupostos i majoria absoluta socialista
El xoc entre socis d'esquerres (Bloco i Partit Comunista) del primer govern socialista d'António Costa en la negociació dels pressupostos per al 2022 va portar el president de la República a dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades. El llavors primer ministre Costa en va sortir reforçat amb una majoria absoluta del Partit Socialista.
-
2024: Dimissió d'António Costa i gir a la dreta
El que semblava un gran horitzó d'estabilitat política va durar molt poc. El 7 de novembre del 2023 la Fiscalia registrava la residència oficial de Costa i l'acusava de corrupció. Per a sorpresa de tothom, en un cas que ràpidament es fa desinflar als jutjats, Costa va decidir dimitir, convocar eleccions i deixar la direcció del Partit Socialista. El moviment llavors no es va entendre, però Costa va saber-se salvar políticament per apuntar més amunt: ara és el president del Consell Europeu. La dreta va acabar imposant-se en les eleccions del març del 2024 després d'una nit electoral d'infart frec a frec amb els socialistes, que no sumaven per governar (l'extrema dreta de Chega va ser la gran guanyadora, triplicant vots).