Visita del Papa a l'Iraq
Internacional 07/03/2021

El papa Francesc prega per les víctimes de la guerra des de les ruïnes de Mossul

En l'últim dia de la seva històrica visita a l'Iraq, el pontífex fa una missa per a 10.000 persones i es reuneix amb el pare d'Alan Kurdi

4 min
El papa Francesc visita lesrunesd e les esglésies destruides per l'Estat Islàmic a Mossul, durant la seva històrica visita a l'Iraq.
Disponible en:

El papa Francesc va posar fi al seu històric viatge a l'Iraq, el primer d'un pontífex a la terra de profeta Abraham, amb una multitudinària missa a Erbil, la capital del Kurdistan iraquià, i la visita a les ciutats de Mossul i Qaraqosh, que van ser devastades durant l'ocupació de l'Estat Islàmic entre el 2014 i el 2017. El Pontífex va resar aquest diumenge per totes les víctimes de la guerres que durant més de tres dècades han sacsejat aquest país i han reduït la presència de la minoria cristiana fins a fer-la pràcticament insignificant, des de les ruïnes de diverses esglésies de Mossul, ciutat símbol del terror jidahista i que els terroristes de l'Estat Islàmic van proclamar capital del seu califat.

"La tràgica disminució dels deixebles de Jesús aquí i al Pròxim Orient –va dir el Papa– suposa un dany incalculable per a la societat que queda. Un teixit social tan ric i divers es veu debilitat, igual que passa amb una catifa d'un disseny intricat: si es treu un fil petit es fa malbé tota la catifa", ha lamentat el pontífex. A la plaça de Hoix al-Bieaa, on s'alçaven quatre temples cristians abans que el Daeix arrasés la ciutat, el pontífex va insistir que el nom de Déu no pot ser utilitzat per matar. "Si Déu és el Déu de la vida, i ho és, a nosaltres no ens és lícit matar els germans en nom seu".

S'estima que la població cristiana a l'Iraq s'ha reduït gairebé un 90% des de la caiguda del règim de Saddam Hussein el 2003. Els últims anys van ser els més dramàtics. Abans que el líder dels jihadistes, Abu Bakr al-Bagdhadi, proclamés el califat, hi havia uns 120.000 cristians a Mossul, mentre que en l'actualitat amb prou feines hi queden un centenar de famílies. Tot i que el 2017 les tropes iraquianes amb suport dels Estats Units i els seus aliats van alliberar Mossul, molt pocs han aconseguit tornar a la seva terra i recuperar les seves propietats.

No només la minoria cristiana va ser víctima de la persecució del terrorisme jihadista. Per això Francesc no ha oblidat que a l'Iraq, "bressol de la civilització", la violència va destruir centres de culte de totes les confessions i va aniquilar "molts milers de persones, musulmans, cristians o yazidites". "Aquí, a Mossul, les tràgiques conseqüències de la guerra i de l'hostilitat són massa evidents", ha dit el Papa. "Avui, malgrat tot, reafirmem la nostra convicció que la fraternitat és més forta que el fratricidi, l'esperança és més forta que la mort, la pau és més forta que la guerra".

Després de resar davant les ruïnes de la devastada ciutat iraquiana i d'inaugurar una placa commemorativa en record de les víctimes, el Sant Pare es va traslladar en helicòpter fins a la pròxima Qaraqosh, a la plana de Nínive, on vivien més de 50.000 cristians abans de l'arribada de l'Estat Islàmic. A la ciutat cristiana més gran de l'Iraq, Francesc va visitar la gran església siro-catòlica d'Al-Tahira, un símbol per a la comunitat catòlica del país, que va ser cremada i que ara, set anys després, està sent reconstruïda al mateix lloc. Entre els pocs objectes i relíquies custodiades en aquesta església que van poder ser rescatats hi havia un llibre d'oracions litúrgiques escrit en arameu de segle XIV que ha estat restaurat a Itàlia i que Francesc va tornar a el temple.

Davant de la comunitat cristiana d'aquesta població, on milers de nenes i dones cristianes i yazidites van ser assassinades o convertides en esclaves sexuals dels terroristes de l'Estat Islàmic, el pontífex va recordar el patiment de les mares, "dones valentes que segueixen donant vida, malgrat els abusos i les ferides", i ha demanat que "les dones siguin respectades i defensades".

Després de tres dies intensos en què va recórrer gairebé 1.500 quilòmetres, el Papa va concloure la seva històrica visita a l'Iraq amb una multitudinària missa a l'estadi Franso Hariri, a Erbil, capital del Kurdistan iraquià. El pontífex, que per primera vegada en tot el viatge va aparèixer a bord del "papa mòbil", va ser rebut per prop de 10.000 fidels –a penes un terç de la capacitat total de l'estadi–, als quals va convidar a no caure en la venjança malgrat la guerra i la violència.

El lloc triat per Francesc per celebrar la seva última homilia no va ser casualitat. En aquesta regió es van refugiar els cristians després de l'ofensiva terrorista i encara avui acull centenars de milers de desplaçats procedents de la plana de Nínive.

Abans de tornar a Bagdad, Francesc es va reunir en privat amb Abdullah Kurdi, el pare d'Alan Kurdi, el nen de tres anys que va morir ofegat a les costes de Turquia el setembre del 2015 amb la seva mare i el seu germà mentre intentaven arribar a Europa. L'important desplegament de seguretat i la propagació del coronavirus –els iraquians romanen confinats fins dilluns– va impedir que el pontífex pogués donar-se un bany de masses, però tampoc li va fer falta. Totes les autoritats locals van coincidir en destacar la transcendència de la visita papal per construir ponts entre l'islam i el cristianisme i afavorir la reconciliació entre les diferents confessions a l'Iraq. I és que després de recuperar la major part del territori ocupat per les milícies de l'Estat Islàmic, el país, immers en una profunda crisi i castigat també per la pandèmia, s'enfronta ara al desafiament d'evitar que el progressiu augment de les tensions desemboqui en una nova escalada de violència.

stats