Internacional 31/05/2023

El país que vol entrar a l'OTAN però alhora la culpa de provocar la guerra d'Ucraïna

Geòrgia vol acostar-se a la Unió Europea i a l'Aliança Atlàntica, però el govern ha fet un gir pro-rus

3 min
Manifestants pro europeus, davant del parlament de Tibilisi, la nit d'aquest dimarts.

Brussel·lesGeòrgia vol anar a missa i repicar. Per un costat, fa temps que és a la sala d'espera de l'adhesió a l'OTAN i vol entrar a formar part de la Unió Europea. I, per un altre, es fa eco de l'argument del president rus, Vladímir Putin, per intentar envair Ucraïna i culpa els aliats de l'inici de la guerra. "Una de les raons principals del conflicte és l'expansió de l'OTAN i el desig d'Ucraïna d'esdevenir-ne membre", ha assegurat el primer ministre georgià, Irakli Garibaixvili, en el marc del fòrum Globsec2023 sobre seguretat i defensa que se celebra aquesta setmana a Bratislava.

Des de l'última guerra entre Geòrgia i Rússia, el 2008, el país del Caucas —que formava part de l'antiga URSS— va trencar els llaços diplomàtics amb Moscou i es va convertir en un dels socis més estrets de l'Aliança Atlàntica, que fins i tot hi entrena les tropes. També, des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, un país amb el qual sovint es veuen emmirallats, Tbilissi va presentar la petició oficial per obtenir l'estatus de candidat d'adhesió a la Unió Europea.

En aquest sentit, la població georgiana majoritàriament rebutja restablir relacions amb el règim rus i aposta clarament per continuar acostant-se a l'Aliança Atlàntica i al bloc comunitari. El mateix 2008, en un referèndum sobre la possible adhesió a l'OTAN, el 77% dels votants van decantar-se a favor. Ara bé, l'actual executiu està recuperant de mica en mica els vincles amb el Kremlin i no fa avenços ni per entrar a l'Aliança Atlàntica ni a la Unió Europea. "Hem observat un retrocés en àmbits clau de l'estat de dret, de governança i de drets humans", va concloure l'any passat la Comissió Europea.

Protestes i banderes ucraïneses

Les diferències entre els georgians i el govern es van fer més evidents que mai el març passat quan les forces de seguretat van carregar amb gasos lacrimògens i canons d'aigua contra els milers de manifestants que protestaven contra un projecte de llei que, segons els crítics amb el govern, pretenia ofegar la llibertat de premsa i posava bastons a les rodes de la marxa del país cap a un acostament progressiu a la UE. Finalment, aquesta proposta legislativa impulsada per l'executiu no va prosperar.

A més, a l'inici d'intent d'invasió d'Ucraïna, Tiblissi es va omplir de manifestacions a favor dels ucraïnesos. Milers de persones que veuen que el seu país es pot trobar en una situació semblant a la d'Ucraïna van sortir als carrers de la capital georgiana amb banderes ucraïneses i pancartes amb el lema “Slava Ukraïni” –"Glòria a Ucraïna!", en ucraïnès– o “Tots som Ucraïna”. Fins i tot s'hi sentia sovint l'himne ucraïnès i a les màquines per pagar als serveis públics o recarregar el telèfon que hi ha al carrer s'hi va afegir l'opció per fer donacions als ucraïnesos.

Més enllà de l'opinió pública georgiana, els partits de l’oposició com el Moviment d’Unitat Nacional, el Partit Laborista i Geòrgia Europea també han criticat obertament el govern per no prendre una posició més clarament a favor de Kíiv i per no haver sancionat Rússia pel seu atac a Ucraïna, tal com han fet els estats membres de la Unió Europea i gran part dels socis de l'Aliança Atlàntica.

Un govern titella d'un oligarca pro-rus

Un altre dels punts febles de Geòrgia, segons assenyalen diferents organitzacions internacionals com l'ONG Freedom House, és l'enorme poder que encara tenen els oligarques sobre la vida política i mediàtica del país. En la mateixa línia, un dels requisits que l'any passat la Comissió Europea va demanar a l'executiu georgià per avançar cap a l'adhesió va ser la "desoligarquització" de l'estat.

De fet, el fundador de la força majoritària del Parlament de Geòrgia i de l'actual primer ministre, l'anomenat Somni Georgià, és Bidzina Ivanixvili, un magnat pròxim a Moscou. Segons el centre de recerca Consell Europeu en Afers Estrangers, aquest multimilionari "sembla ser el principal responsable" del gir pro-rus que ha fet durant els últims anys l'executiu georgià, que ha permès, per exemple, la recuperació de vols que connecten Rússia amb Geòrgia. "A través del control del partit i del govern, Ivanixvili pot estar intentant maniobrar perquè Geòrgia torni a entrar a l'esfera d'influència de Rússia", afirma el think tank.

stats