Estats Units
Internacional 21/04/2021

El departament de Justícia dels EUA obre investigació a la policia de Minneapolis

Determinarà si viola la llei i permet conductes com la que va acabar amb la vida de George Floyd

4 min
Joe Biden en el seu discruis posterior al veredicte del cas George Floyd.
Disponible en:

Washington / BarcelonaDe la justícia per a George Floyd a la reforma integral de les pràctiques policials i del sistema judicial nord-americà hi ha una distància enorme. La primera es va aconseguir dimarts quan el jurat va declarar culpable l’expolicia Derek Chauvin de l’assassinat de Floyd el maig del 2020. La segona no està assegurada i té al davant un camí incert, però aquest dimecres el departament de Justícia dels Estats Units ha fet un pas en aquesta direcció. El fiscal general, Merrick Garland, ha anunciat que obre una investigació a la policia de Minneapolis perquè, segons ha admès, el veredicte contra Chauvin “no aborda problemes policials potencialment sistèmics”.

La investigació examinarà si existeix un patró de conducta inconstitucional al departament policial de la ciutat on va morir George Floyd. Es durà a terme una revisió integral de les seves pràctiques i s’investigarà, entre altres qüestions, l’ús excessiu de la força en les seves intervencions o el tracte a persones amb discapacitats físiques o mentals, així com el procés de formació i supervisió dels agents. La policia de Minneapolis està sent investigada igualment pel departament de Drets Humans de Minnesota, que està escrutant les polítiques practicades durant els últimes deu anys. No està clar, però, el marc temporal sobre el qual treballarà Garland.

Una investigació com la que ha obert el fiscal general hauria sigut pràcticament impossible fa tan sols uns mesos. Donald Trump, que es va presentar com el garant de “la llei i l’ordre”, va posar impediments perquè el seu propi departament de Justícia pogués forçar les policies locals a modificar les seves conductes mitjançant els coneguts com a decrets de consentiment, acords legals supervisats per un tribunal federal entre el govern de Washington i les policies locals.  

Abans de ser acomiadat per Trump, Jeff Sessions, que va ser el seu primer fiscal general, va signar el 2018 un memoràndum que pràcticament va aconseguir inhabilitar aquesta figura legal que permet al govern federal prendre el control i posar fi als excessos dels departaments de policia locals. Sessions va posar estrictes límits al que va qualificar fins i tot de “capitulació” davant dels criminals. L’administració que l’havia precedit, la de Barack Obama, en va firmar 14, en un intent de millorar la relació entre les policies i les comunitats més afectades pels seus excessos.

Si la investigació de Merrick Garland conclou que la policia de Minneapolis viola els drets legals dels seus ciutadans, el fiscal general farà públic un informe amb les conclusions i impulsarà un decret de consentiment, el primer de l’administració Biden, per garantir que es compleixi la llei. Garland ha admès en una breu declaració pública que “la justícia a vegades és lenta, sovint esquiva i a vegades no arriba mai”. Tot i deixar clar que creu que “la majoria d’agents fan la seva feina, tan difícil, de manera honorable i legal”, Garland també ha apuntat que “els bons agents no volen treballar en sistemes que permetin males pràctiques”.

Els equilibris de Joe Biden

És difícil imaginar dues coses tan incompatibles com la creença que la majoria de policies “serveixen de manera honorable les seves comunitats” i alhora admetre que la feina dels departaments policials del país està tacada pel “racisme sistèmic i les disparitats racials”. Però això és el que ha apuntat en un mateix discurs el president Joe Biden hores després que se sabés el veredicte condemnatori del jurat contra Chauvin per l’assassinat de George Floyd.

Biden s’abona a la teoria de les pomes podrides que defensa habitualment la dreta nord-americana alhora que suggereix al Congrés que aprovi la reforma legislativa sobre pràctiques policials que porta el nom de Floyd i que els conservadors veuen com un atac a la policia. Al març va ser aprovada per la Cambra de Representants sense un sol vot republicà, però difícilment tindrà aquesta sort al Senat, on calen 60 vots i els demòcrates en tenen, comptant la vicepresidenta Kamala Harris, 51. Si tirés endavant, la llei limitaria l’àmplia protecció legal de què gaudeix la policia i imposaria restriccions a l’ús de la força letal per part dels agents.

"Ningú està per sobre de la llei, i el veredicte d'avui envia aquest missatge, però no n'hi ha prou, no es pot parar aquí. Per dur a terme un canvi i una reforma reals hem de fer molt més per reduir les probabilitats que això torni a passar mai més", ha dit Biden des de la Casa Blanca després de conèixer la sentència, i ha destacat l'excepcionalitat del que s'ha vist en aquest judici: "Altres policies testificant contra un agent en lloc de tancar files". "En el judici s'ha vist que la majoria dels que porten placa serveixen la comunitat honorablement, però els que fallen han de retre comptes", ha afegit.

Per això el president ha assegurat que aquesta sentència "és només el principi" del canvi radical que la població afroamericana dels Estats Units fa anys, fins i tot segles, que reclama, i que ha desembocat en els últims anys en el moviment Black Lives Matter, que va sorgir el 2014 després de la mort del jove Michael Brown, amb les mans alçades, a mans d'un policia blanc a Ferguson.

Abans de comprometre's públicament a treballar per "acabar amb el trauma i la por" amb què viuen massa afroamericans als Estats Units, Biden havia fet la mateixa promesa a la família de George Floyd. "Peso en les paraules de Gianna [la filla de Floyd]: «El meu papa ha canviat el món». I començarà a canviar ara". Això és el que va dir el president en una trucada telefònica amb la família tot just va transcendir la sentència contra Derek Chauvin. Biden els va prometre "anar molt més enllà" per acabar amb el racisme policial als Estats Units. "És el moment d'aprovar la llei Floyd", li va respondre un dels germans de la víctima. "Farem molt més que això", li va respondre Biden en una conversa telefònica gravada per les càmeres de televisió.

L'administració Biden ja hi treballa, tal com va admetre després d'aprovar les seves primeres ordres executives sobre justícia racial, que es van limitar a algunes reformes en matèria d'habitatge i presons però no van entrar en aquest tema de fons. Ara el veredicte de culpabilitat en el cas Floyd li podria donar el momentum que necessitava per entomar aquest repte.

stats