Internacional 29/07/2021

La mort de sis militars importants en deu dies, sense explicacions per part del règim de Cuba

Els dissidents, inquiets per la falta d'informació sobre les morts poc després de les protestes i enmig del pitjor moment de la pandèmia a l'illa

4 min
Ciutadans de L'Havana passegen pel carrer aquest dijous, enmig de l'auge de contagis i morts per covid-19.

Just després de les protestes més importants contra el règim cubà des de l'any 1994 , sis militars cubans han mort en els últims deu dies sense explicacions oficials sobre les causes i circumstàncies de cada una d'elles. Si bé els crítics amb el govern de Díaz-Candel volen evitar "teories conspiratives", alhora els sorprèn el silenci del règim, que no ha anat més enllà dels comunicats oficials i algun tímid homenatge. Mentre els mitjans crítics i la premsa internacional es fan ressò d'aquestes morts, cap d'elles està destacada a les portades digitals dels mitjans afins al castrisme, tot i que han sigut ells els que han anat informant dels òbits.

Als diaris afins Granma, Cubadebate, Cuba.cu i Juventud Rebelde, així com als portals de la presidència o de l'exèrcit cubà, no hi ha ni una menció a la que és la informació més rellevant dels últims dies al país, sobre la qual sí que estan parlant les veus més crítiques. Reivindicacions en defensa de la revolució cubana, informes sobre morts i contagiats per la pandèmia, crítiques al bloqueig nord-americà, notícies sobre els Jocs Olímpics i denúncia de fake-news en la cobertura de les protestes ocupen les portades d'aquestes webs. Ni tan sols la web de Televisión Cubana, que va ser qui dimecres va fer pública l'última mort, la de l'excombatent Gilberto Cordero Sánchez, ho porta destacat.

El tractament contrasta amb el dels dissidents a les xarxes o els mitjans de comunicació més crítics. Així, un article del portal 14 y medio demana "una comissió investigadora" independent que aclareixi les circumstàncies de les morts, no només d'aquests exèrcits, sinó de la resta de persones del mateix règim que han mort des de l'any 1959. L'article el signa Ariel Hidalgo des de Miami, principal refugi dels dissidents cubans contraris al comunisme que veuen en les democràcies nord-americana o europees una manera de prosperar i expressar-se amb llibertat. El portal crític Cubanet, per la seva banda, es fa ressò dels que a les xarxes parlen, per ara sense cap indici o prova, d'una "purga" dins l'alt comandament militar.

Rècord de contagis

Enmig d'una pandèmia que ha colpejat durament el turisme, Cuba viu el seu pitjor increment de la corba des que el virus va començar a córrer, 68 casos i més de 9.000 contagiats ahir, xifra rècord que pot augurar un increment dels òbits. Un percentatge de vacunats del 21,8% és insuficient per pal·liar de manera contundent la mortalitat. Amb aquests contagis ja a l'alça, milers de cubans van sortir al carrer de diferents punts del país els passats 11 i 12 de juliol per protestar contra la falta de llibertats del règim i, sobretot, contra un empobriment general, amb dificultats per accedir a aliments bàsics, contra els quals el govern de Díaz-Candel no ofereix solucions però sí que ha incrementat les detencions i l'agressivitat contra les protestes. Tot i que el bloqueig econòmic dels Estats Units té un pes important en la situació econòmica del país i el règim l'acusa com a únic responsable dels seus mals, gran part de la població, fins i tot alguns que fins fa poc eren favorables al règim, accepta aquesta explicació com a única.

Sis dies després de les protestes, el 17 de juliol, va morir el cap de l'Exèrcit Oriental, Agustín Peña Pórrez, als 58 anys, i la falta d'explicacions oficials sobre les causes de la seva mort va encendre els primers rumors a les xarxes. El dia 20 el va seguir, als 81 anys, Marcelo Verdecia Perdomo, que va ser escorta de Fidel Castro durant molts anys. En aquest cas, els mitjans oficials sí que van informar que patia covid. Aquesta va ser la mateixa causa que el portal crític 14 y medio va atribuir, citant fonts pròximes a la víctima, a la tercera de les morts el dia 24, la de Rubén Martínez Puente, de 79 anys, director de la Unió Agropecuària Militar del Ministeri de les Forces Armades Revolucionàries. El dia 26 va morir Manuel Eduardo Lastres Pacheco, general de la brigada de la Reserva, de nou sense informació sobre les causes. El 25 va morir Armando Choy Rodríguez, general de brigada i coordinador general del Grup d'Història de Combatents de Las Villas. Un cop més, sense explicacions sobre les circumstàncies.

L'últim militar a morir, ahir dimecres, va ser Gilberto Antonio Cardero Sánchez, als 79 anys, segons Periódico Cubano, malgrat que les fonts oficials no van especificar ni l'edat, ni el rang, ni les circumstàncies de la mort en el seu breu comunicat oficial.

Esgotament del règim

La mort dels militars ha accentuat la desconfiança dels dissidents en un règim al qual acusen de detencions arbitràries i persecució de dissidents i periodistes independents. L'ONG ICLEP, Institut Cubà per la Llibertat d'Expressió i de Premsa, que agrupa mitjans i periodistes crítics, denuncia diàriament abusos cap a aquest col·lectiu. En el seu recompte del 2021 consten tres periodistes presos, 280 detencions arbitràries, 14 agressions físiques i 243 restriccions a internet, on agrupen bloqueig de missatges, tancament de comptes crítics i accions de censura digital.

L'obertura i les reformes econòmiques del règim cubà des que Raúl Castro va succeir el seu germà Fidel a la presidència l'any 2008 no han suposat una dinamització real de la seva economia i tampoc han anat de la mà d'un augment de la llibertat d'expressió, segons denuncien els dissidents. Amb Díaz-Canel a la presidència des del 2018, la pregunta que plana sobre Cuba més enllà de l'esdevenir de les protestes i de les mesures polítiques serà com donarà continuïtat a la Revolució un cop mori Raúl Castro, que té 90 anys i un estat de salut delicat, malgrat la falta d'informacions oficials al respecte. La investigadora del CIDOB Anna Ayuso assegura que "són conscients que la situació és insostenible" i que fins i tot "gent més aviat pròxima al règim" defensa reformes per "deixar respirar la gent". En aquest punt, veu més factible "mesures econòmiques" per pal·liar les noves situacions de pobresa derivades del covid i dels problemes d'abastiment, però per dur-ho a terme serà important saber quina és la línia que escull el president nord-americà Joe Biden , que pot optar per acabar amb el bloqueig per guanyar legitimitat i ajudar a millorar les condicions dels cubans o bé per mantenir-lo i propiciar un esgotament accelerat del règim.

stats