8.000 milions de persones

El món arriba als 8.000 milions d'habitants

El 2050, només vuit països seran responsables del 50% del creixement de la població global

4 min
Damian, el nadó 8.000 milions de que habita la terra, segons la convenció estadística de les Nacions Unides, ha nascut aquest matí a la república Dominicana

LondresNo s'hi cap? Hi ha massa gent al planeta per al nivell d'explotació a què la humanitat el sotmet? És sostenible el creixement de la població global al ritme dels últims 200 anys i escaig, i especialment l'últim mig segle? El 1800 es calcula que vivien a la terra mil milions de persones.

I aquest dimarts, segons càlculs de les Nacions Unides, el planeta ha vist com naixia l'habitant número 8.000 milions, Damián, un nen que ha arribat a la república Dominicana, i que la convenció estadística ha fet que rebi l'honorífic títol. Una convenció estadística tan arbitrària com qualsevol altra, perquè la més gran probabilitat era que l'habitant 8.000 milions hagués nascut a l'Índia, actualment el país amb un creixement de la població més vertiginós de tot el món. Danica May Camacho, una nena nascuda a Manila (Filipines), el 31 d'octubre del 2011 va ser simbòlicament escollida per l'ONU per marcar la fita anterior, de l'habitant 7.000 milions de la terra.

Evolució de la població mundial

En comparació amb etapes històriques anteriors, l'increment de la població global durant l'últim segle ha sigut molt ràpid. Un creixement que, malgrat totes les desigualtats, testimonia èxits en salut pública i medicina, en millores en el sanejament i el control de malalties, en un millor accés a l'aigua potable i en el desenvolupament de vacunes, fàrmacs antibacterians i altres teràpies efectives.

El món va trigar més de cent anys a créixer dels 1.000 als 2.000 milions d'habitants. Però en només onze anys ha passat de 7.000 a 8.000 milions (2011-2022). I d'acord amb les projeccions actuals, se'n trigaran quinze a arribar als 9.000 (2037) i, des d'aleshores, només es podrà parlar de 10.000 milions d'habitants a la terra fins a vint anys més tard.

Tot plegat, un senyal que la taxa de creixement global de la població mundial s'està alentint. De fet, el ritme més elevat del creixement va tenir lloc el 1964, quan la taxa va superar el 2,2% anual. Ara és inferior a l'1%. I amb tot, la magnitud de les xifres esparvera, perquè des del 1974, la població mundial s'ha doblat, dels 4.000 als 8.000 milions actuals.

António Guterres, el secretari general de les Nacions Unides, va fer implícit esment de la imminència de la data (15 de novembre), i explícit de la dada (8.000 milions de persones), en el discurs inaugural de la COP27, la conferència sobre el canvi climàtic que té lloc a Sharm el-Sheikh, Egipte.

Gentada en un carrer comercial de Nova Delhi

Guterres va afirmar: "Estem en una autopista cap a l'infern climàtic amb el peu a l'accelerador. Les dues economies més grans, els Estats Units i la Xina, tenen una responsabilitat particular d'unir esforços per fer realitat aquest pacte. Aquesta és la nostra única esperança de complir els objectius climàtics. Com respondrem quan aquest nadó [el bebè número 8.000 milions] tingui prou edat per preguntar: ¿Què vas fer pel nostre món, i pel nostre planeta, quan vas tenir l'oportunitat?”

Més enllà dels innegables desafiaments climàtics, les projeccions actuals que maneguen les Nacions Unides no veuen un creixement de la població mundial indefinit. La cap de la Fundació de la Població de les Nacions Unides, Rachel Snow, assegura que "no és probable que la població de la humanitat continuï augmentant per sempre". I apunta també que el pic es preveu en algun moment de la dècada del 2080 i que després del 2100 caldrà analitzar les dades per tenir una idea més exacta de com pot evolucionar la població mundial.

Hi ha, en tot cas, circumstàncies molt destacables que poden inclinar el patró de creixement cap a un cantó o un altre. I així com més de 50 països ja estan en declivi de població, l'any 2050 n'hi haurà vuit que seran responsables de la meitat del creixement de la població mundial: són la República Democràtica del Congo, Egipte, Etiòpia, Nigèria, el Pakistan, Filipines, Tanzània i l'Índia.

De fet, l'Índia esdevindrà el país més poblat de la Terra l'any vinent, quan superi la Xina, gràcies als 86.000 naixements diaris actuals en comparació amb els 49.400 al gegant asiàtic. A hores d'ara, al subcontinent hi viuen més de 1.390 milions de persones, quatre vegades més que als Estats Units. I a la Xina, 1.410 milions. Però al ritme apuntat, l'Índia arribarà als 1.650 milions de persones el 2060.

La piràmide de la població és un altre element a tenir en compte a l'hora d'avaluar la diversitat de la població. La mitjana d'edat a Europa ara mateix és de 41,7 anys. Per contra, a l'Àfrica subsahariana la mitjana és d'uns 17 anys. És la diferència més gran de què es té constància en la història de la humanitat. Tots aquests factors, així com les desigualtats econòmiques, l'impacte del canvi climàtic i les polítiques migratòries dels països més rics poden condicionar l'evolució de la població global.

Una de les paradoxes evidents és que alguns científics i demògrafs recorden que el creixement de la població és un motor clau de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, de l'escassetat d'aliments, i de la manca d'aigua i altres recursos, així com de contaminació, pèrdua de biodiversitat i l'aparició i propagació de malalties. Factors que poden influir en un decreixement o alentiment més pronunciat que l'actual, tot i que les xifres de 8.000, 9.000 o 10.000 milions de persones suggereixen una superpoblació a la Terra i, en alguns casos, alguns demògrafs i científics puguin creure que faran plausibles les catastròfiques teories malthusianes. Per a Rachel Snow, però "que el món arribi als 8.000 milions no és una catàstrofe. De fet, és un gran èxit en l'àmbit mundial, més gent sobreviu. L'esperança de vida ha augmentat i l'atenció sanitària ha millorat i hi ha més persones que prosperen".

En tot cas, a la pregunta plantejada per António Guterres –"¿Què vas fer pel nostre món, i pel nostre planeta, quan vas tenir l'oportunitat?"– la resposta ja es coneix: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, almenys els derivats de l'activitat industrial.

Un dels principis de Malthus, superat

El 1798, dos anys abans que s'assolís la xifra de mil milions de persones a la Terra –una convenció estadística com la que suggereix que aquest dimarts neix l'habitant 8.000 milions–, el clergue anglès Thomas Malthus va publicar el famós Un assaig sobre el principi de població. L'inicia, entre altres raonaments, amb dos apunts molt rellevants aleshores, un dels quals, almenys a les societats occidentals i més liberals, ha quedat a bastament superat. En tot cas, són: 1) que tothom necessita menjar i, 2), que si fa no fa, a tothom li agrada practicar el sexe. I en aquella època, és clar, tenir sexe i reproduir-se eren pràcticament sinònims, d'acord amb els estàndards culturals, morals, i religiosos del moment. La conclusió que Malthus en va treure va ser més aviat lògica, per bé que no necessàriament exacta: les necessitats de la humanitat portarien a superar la capacitat de planeta de produir subministraments per a tothom: "La població, quan no es controla, augmenta en una proporció geomètrica. La subsistència només ho fa en una proporció aritmètica. Un lleuger coneixement dels números mostrarà la immensitat de la primera variable en comparació de la segona", va escriure. En el moment en què es va publicar el seu assaig, s'estima que hi havia 800 milions de persones al planeta. I en només dos anys, havien nascut i hi vivien 200 milions més.

stats