Regne Unit
Internacional 21/03/2023

Misogínia, homofòbia i racisme, problemes estructurals d'Scotland Yard

Vint-i-cinc anys després d'un informe que denunciava el racisme sistèmic de la Policia Metropolitana de Londres, una nova anàlisi demostra que no ha canviat res

5 min
Aspecte exterior de la seu del New Scotland Yard, al centre de Londres.

LondresTres gotes que fan vessar el got: misogínia, racisme i homofòbia. Amb aquestes paraules, el pràcticament ja inexistent prestigi que li quedava a Scotland Yard, la força policial més important del Regne Unit, amb 43.000 agents, ha quedat fet mil bocins una vegada més després que aquesta matinada es fes públic un informe que hi denuncia "problemes sistèmics fonamentals". Uns problemes que han conduït a la desconfiança dels ciutadans en la Policia Metropolitana de Londres (Met) com a garant de la seguretat de la capital.

La baronessa Casey de Blackstock ha respost així, de forma brutal i sense contemplacions, en una anàlisi independent que li va encarregar l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, després del segrest, violació i assassinat de Sarah Everard a mans d'un agent del cos el març del 2021. Everard, executiva de publicitat de 33 anys, va patir l'assalt mortal durant el tercer confinament de la pandèmia, quan tornava caminant a casa seva, al sud de Londres. L'assassí, Wayne Couzens, de 51 anys, era un agent de Scotland Yard i membre de l'equip de protecció parlamentària i diplomàtica, dedicat a la vigilància de seus consulars i ambaixades. Casat i pare de dos fills, tres dies abans que cometés el crim dos agents de policia van menystenir una denúncia contra ell per exhibicionisme.

Després que s'hagi fet públic l'informe, aquest matí l'alcalde Khan ha piulat que "les proves són irrefutables" i que espera que "totes les recomanacions" s'apliquin sense excepció. Entre d'altres, una "supervisió completament independent" amb la participació "d'especialistes externs que ajudin a fer una reforma de gran importància". En cas que no s'aconsegueixin "reformes ràpides", l'informe apunta que s'hauria de "considerar la dissolució" de la Met per crear un seguit de cossos més petits. L'alcalde Khan ha admès avui que es tracta del "dia més fosc" en 200 anys d'història de Scotland Yard, però ha descartat la necessitat de disgregar la Met en unitats reduïdes.

La situació és tan greu que la baronessa Casey i la màxima autoritat de la policia, el comissionat Mark Rowley, no poden descartar la possibilitat que depredadors i assassins com Wayne Couzens o el prolífic delinqüent sexual David Carrick –un altre agent, recentment condemnat per més d'una vintena de violacions– segueixin formant part del cos.

En els testimonis que recull l'ampli dossier elaborat per Louise Casey, també s'indica que fins i tot els mateixos agents de la Met asseguren que no voldrien que els seus familiars entressin en contacte amb membres del cos, amarat d'una discriminació "intrínseca al sistema, una homofòbia profundament arrelada i un sexisme i una misogínia rutinaris".

Crítiques recurrents

Les crítiques a la Met són històricament recurrents. Als anys seixanta, el racisme i l'homofòbia –l'homosexualitat era delicte fins al 1967– eren una constant per part dels agents. El primer informe que va intentar aixecar les catifes d'una cultura de la impunitat data dels anys 90, per respondre a l'assassinat d'un jove negre, Stephen Lawrence, el 1993 mentre esperava un autobús al sud de Londres. Arran del crim, el jutge William Macpherson va recomanar el 1999 una atenció específica als crims racistes, a més de denunciar que "la policia era institucionalment racista".

Un quart de segle després, la baronessa Casey dictamina que la Met segueix emprant una "força desproporcionada" contra la població negra i mostra una "ceguesa deliberada" davant del racisme a tots nivells de l'organització. En altres paraules, el racisme continua sent el pa de cada dia. Sobre la cultura dels agents de Scotland Yard, l'informe posa de manifest que és la pròpia de "club de nois" assetjadors, en què els depredadors poden prosperar perquè tenen "massa llocs on amagar-se".

També té una rellevància especial la misogínia que es desprèn, entre d'altres, de la denúncia de l'ús de "frigorífics en mal estat" per guardar mostres de les víctimes de violació, que posteriorment resulten inútils per ser presentades davant d'un jurat. Al mateix temps, la baronessa assegura que al cos les dones agents són sotmeses a una mena d'"intercanvi, com si fossin bestiar", i són traslladades a diferents unitats en funció de si els agents homes les consideren atractives.

"La violació és legal a Londres"

El cap de Scotland Yard, el comissionat Rowley, que va ser nomenat el setembre de l'any passat, ha acceptat el "diagnòstic" de l'informe i ha reconegut la situació: "Hem defraudat la gent i ho lamento profundament". Amb tot, s'ha resistit a titllar les errades del cos d'"institucionals" perquè considera que el terme és "polític i ambigu".

L'informe constata també un descens preocupant en el nombre d'agents empleats a la primera línia d'actuació policial i revela que gairebé un terç dels agents que patrullen per la ciutat tenen menys de dos anys d'experiència. També s'hi diu que més de la meitat de les dones londinenques afirmen que no confien que la Met garanteixi la seva seguretat i la de les seves filles. Fins i tot s'hi recull el testimoni d'un agent en actiu que declara que els índexs de detecció de violacions són tan baixos que "és com si es digués que [la violació] és legal a Londres".

Wayne Couzens, convicte per l'assassinat de Sarah Everard.
David Carrick, empresonat per una vintena de violacions mentre era policia.

L'assassinat de Sarah Everard hauria d'haver servit com a toc d'atenció per a una "reforma seriosa". En comptes d'això, la baronessa assegura que la Met "no va comprendre la gravetat, la magnitud i l'impacte dels delictes comesos" per Wayne Couzens, i els responsables policials van preferir "fingir que els autors d'aquests crims bàrbars només eren pomes podrides". "Què cal perquè la policia es desperti?", es pregunta.

El futur de la Met es troba, doncs, en dubte. El comissionat Rowley ha reconegut aquest dimarts els "errors propis" i s'ha preguntat per què no es va "adonar de la toxicitat" existent al cos abans. Tot i les seves paraules, tot era conegut i qui no ha sigut culpable per acció ho ha sigut per omissió. No debades, fa un any l'alcalde Khan va forçar la substitució de la número 1 Cressida Dick, arran de la publicació d'un altre informe, específic i centrat només en una comissaria –l'estació policial de Charing Cross, al centre de la capital britànica–, en què ja es denunciava el comportament misogin, racista, violent i corrupte d'almenys 14 oficials. El degoteig de casos semblants ha sigut imparable en els darrers anys i ha provocat que el got acabi vessant. Possiblement fins al pròxim informe. Un quart de segle després de l'anàlisi del jutge William Macpherson no ha canviat res.

stats