Open Arms: "El mirall de la hipocresia d’Europa"

La frase l’ha dita l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “Open Arms és un mirall de la hipocresia de les polítiques europees”. Una mica resumeix l’esperit de la inauguració, festiva però seriosa, del nou vaixell de l’ONG badalonina, l’Open Arms Uno. De fet, quan anava cap a la Rambla del Mar esquivant turistes, i segurament més d’algun immigrant que hauria pogut ser un dels 63.000 rescatats per l’ONG, la paraula hipocresia ja la tenia parpellejant al cervell pensant en el que em podria trobar en la inauguració d’un vaixell de rescat amb parlaments d’autoritats i actuació de La Fura dels Baus.

Ni un bri de cinisme, però. Fins i tot el presentador, Santi Millán, es va haver de disculpar per no fer servir l’humor durant la presentació. El president del Port, Damià Calvet, va parlar de “responsabilitat moral” enfront de “responsabilitat corporativa”, cosa que compromet la institució a donar les màximes facilitats i aixopluc al vaixell, que tindrà la seva base a Barcelona. El mecenes Enrique Piñeyro, que ha donat aquesta esplèndida nau, originalment feta servir per donar suport a les plataformes petrolieres del mar del Nord, va parlar de la responsabilitat europea en la depredació de la riquesa de la riba sud del Mediterrani i de com s’espolsa la responsabilitat impedint, a més, que altres, com Open Arms, puguin assumir-la.

I si abans l’alcaldessa havia parlat del “racisme institucional” europeu, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va recordar el racisme intern i la desigualtat que hi ha a casa nostra.

Sí, és cert, tot plegat pot ser bonisme, però com també va recordar Oscar Camps, no tots els migrants tenen “la sort” de poder fugir de la guerra amb avió o tren i la immensa majoria ho fan en una petita barqueta amb la qual es juguen la vida mentre resen perquè un vaixell com el d’Open Arms els localitzi i rescati. De manera simulada és el que es va representar ahir a les aigües calmades del port de Barcelona. Després, mentre Joan Dausà i la mezzosoprano Mar Esteve s’anaven alternant en els seus cants reivindicatius o solemnes, membres de la Fura feien acrobàcies penjats d’una xarxa a la grua del vaixell. Tot molt bonic, com la nau, que encara estarà amarrada darrere de l’Aquarium un temps –divendres hi ha un concert benèfic per aconseguir fons per fer-la funcionar; el carburant no l’hi regalen– fins que en unes setmanes pugui sortir a fer la seva feina. No ho tindrà fàcil. Ni el vaixell per rescatar i portar a port la gent llançada a la mar, ni la gent rescatada per sobreviure entre el nostre propi mar d’hipocresies.