Internacional 19/10/2021

Polònia apuja el to i Von der Leyen promet "actuar"

El primer ministre polonès critica el "xantatge" de la UE amb els fons: "No ens deixarem intimidar"

3 min
La presidenta de la Comissió Europea, Urusula Von der Leyen, i el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, al ple del Parlament Europeu, a Estrasburg 19 d'octubre del 2021. (Horizontal)

Brussel·lesDesigual cara a cara entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, a l'hemicicle de la seu de l'Eurocambra a Estrasburg per abordar el desafiament que suposa la sentència del TC polonès que qüestiona els fonaments jurídics de la UE. El polític ultraconservador s'ha plantat al faristol decidit a parlar durant 35 minuts tot i que només en tenia 5, i s'ha enfrontat directament al vicepresident de l'Eurocambra, el socialista Pedro Silva Pereira, que l'ha deixat acabar perquè Morawiecki no pugui tornar a Varsòvia i dir que no el van voler escoltar. Però Silva Pereira ha convertit l'anècdota en metàfora encertada del conflicte obert entre Polònia i les institucions comunitàries: "Respectar el repartiment dels temps de l'Eurocambra també és una manera de mostrar respecte per la democràcia europea".

Com bé ha dit Von der Leyen, en una intervenció de deu minuts: "Hem estat preocupats per la independència judicial a Polònia durant força temps" i, malgrat que Brussel·les està a punt per activar el nou mecanisme que permetrà congelar-los fons europeus, la mandatària s'ha limitat a dir que la Comissió està "profundament preocupada" i que "actuarà", sense concretar cap represàlia. Va ser el comissari de Justícia, Didier Reynders, qui en una entrevista a Bloomberg aquest cap de setmana va donar per fet que en qüestió de "dies o setmanes" es posarà en marxa aquesta via i Morawiecki ho sap. Per això, ha acusat la UE de fer "xantatge" amb els fons europeus i s'ha mostrat ferm: "No ens deixarem intimidar".

Els diners en joc

Efectivament, sense prémer el botó, Von der Leyen ha posat els diners sobre la taula: "El govern polonès ens ha d'explicar com intenta protegir els fons europeus després de la sentència del seu TC. [...] Si la nostra Unió està invertint més que mai en avançar en la recuperació de manera col·lectiva, hem de protegir els diners dels incompliments de l'estat de dret". Polònia és un dels principals receptors de fons europeus de la UE. Té assignats 106.000 milions d'euros del pressupost comú fins al 2027 i, a més, 36.000 milions del fons de recuperació que encara no han rebut el vistiplau de la Comissió justament per aquest conflicte.

Fins ara no s'ha arribat mai a l'extrem de congelar fons per deficiències en els valors democràtics perquè aquesta possibilitat és nova. Va entrar en vigor aquest any després d'una dura negociació precisament amb Hongria i Polònia que va acabar recorrent el mecanisme al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la mateixa instància judicial que el govern de Morawiecki qüestiona obertament. Es tracta d'un mecanisme que protegeix el pressupost en vincular-lo amb el respecte a l'estat de dret, però no és un instrument de sanció directa contra aquesta mena de vulneracions.

Atac a les institucions

I aquí és on el primer ministre polonès ha carregat directament contra les institucions i contra altres governs, perquè situa el conflicte en la vulneració de la sobirania dels estats per part de Brussel·les. "El nostre país està sent atacat de manera injusta i parcial", ha reblat abans d'assegurar que no hi ha una "base legal" per activar aquesta via: "És inacceptable parlar de sancions financeres i hem tingut encara un pitjor llenguatge per part d'alguns governs. Rebutjo les amenaces, no permetré que alguns polítics europeus facin xantatge a Polònia".

Morawiecki ha defensat aferrissadament la sentència del seu Tribunal Constitucional i ha repetit diverses vegades que "la llei més important a cada estat és la Constitució", cosa que, des del seu punt de vista, no topa amb la primacia del dret comunitari. Per això ha criticat durament el "centralisme" europeu, que, diu, vol convertir els països en "províncies" i "expandir" les competències de la Unió sense consultar els estats sobirans. "Les competències europees tenen fronteres clares i no ens podem quedar en silenci quan es vulneren", ha dit el mandatari polonès, que també ha acusat les institucions de negociar de manera cada vegada més opaca, sense consultar la ciutadania. També ha acusat la UE d'aplicar una doble vara de mesurar i ha apuntat indirectament contra el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, una de les veus més estrictes en el pols, i també contra Hongria, quan ha recordat que tenir paradisos fiscals dins la Unió Europea "no sembla alineat tampoc amb els valors europeus".

Però malgrat la falta immediata de reacció de Brussel·les, Von der Leyen ha deixat clara la magnitud del problema. "És la primera vegada que un tribunal d'un estat membre detecta que els Tractats de la UE són incompatibles amb la Constitució. [...] No tolerarem que es posin en risc els nostres valors comuns", ha dit per recordar que els Tractats garanteixen que arreu de la UE els ciutadans europeus tenen els mateixos drets també davant els tribunals. Per garantir-ho, hi ha mecanismes com nous processos d'infracció, el famós article 7 que pot deixar Polònia sense dret a vot i el nou mecanisme per congelar fons. Només falta que mogui peça.

stats