La mare de dues noies mortes als atacs de París: "No volem saber res del judici”

3 min
Una guitarra envoltada d'espelmes i flors recorda les víctimes de la sala Bataclan de París. MARIUS BECKER / EFE

ParísLa Sylvie Pétard és la mare de la Marion i l'Anna, dues germanes franceses que van morir als atemptats del 13 de novembre del 2015 a París. Sortien del cafè Carrillon en el moment en què un dels terroristes islamistes va tirotejar els clients que eren a la terrassa. Les dues noies, de 27 i 24 anys, estaven estretament relacionades amb Barcelona: la Marion va fer l’Erasmus a la capital catalana i l’Anna hi vivia. La Sylvie i el seu marit, carnissers jubilats d'un poble de la Vall del Loira, han escrit un llibre -"Attentats du Bataclan : l'espérance qui nous fait vivre" (Ed. Artège)- on narren amb tota la cruesa la nit dels atemptats i expliquen com han tirat endavant sense la Marion i l’Anna retrobant la fe en Déu.

Què empeny uns pares que han perdut les filles en un atemptat a escriure’n un llibre?

Simplement hem escrit el llibre per elles, per les meves filles, per no oblidar-les. De vegades és més fàcil expressar-se per escrit que no pas parlant. 

La seva vida es va aturar amb 27 i 24 anys. L’Anna estava a punt de començar una nova feina a Barcelona.

Sí, primer va ser la Marion qui va anar a Barcelona. Era flautista, estudiava música, i va estar un any d’Erasmus a la ciutat. Després l’Anna va anar a Madrid a estudiar espanyol. Allà no trobava feina i es va mudar a Barcelona. Just la setmana després dels atemptats havia de començar una feina a l’Ajuntament com a dissenyadora gràfica. Hi tenia amics i feina, a Barcelona, i pensava quedar-s’hi uns anys. L’Anna era a París quan hi va haver l’atemptat perquè havia vingut a visitar-nos per sorpresa, per celebrar el meu aniversari. 

Al setembre va començar el judici dels atemptats però vostès han decidit no anar-hi. Per què?

Sí, n’estem completament al marge. Li hem girat l’esquena. No sabem res del que passa al judici i no en volem saber res. No mirem la tele ni llegim els diaris. Anar al judici ens faria anar enrere i ens faria més mal que bé. No val la pena tornar-nos a fer mal. 

Al llibre critiquen la inacció dels polítics davant del terrorisme islamista. França no fa prou per prevenir nous atacs?

És una cosa que no només passa a França, però els polítics estaven al corrent [del fet que s’estava preparant un atemptat]. Hi ha hagut una inacció total. Això no hauria d’haver passat mai, com tots els altres atemptats. Els autors eren coneguts dels serveis antiterroristes. Avui, tot segueix igual, no es fa res. Moltes paraules però no es fa res.

Al llibre explica que retrobar la fe en Déu els ha salvat a vostè i al seu marit.

Sentim que les nenes són encara amb nosaltres: no hem tocat les seves habitacions, no hem canviat de casa, ni de ciutat ni de país. D’alguna manera, la nostra vida és una mica com abans. Una nit que estava molt baixa d’ànims, vaig tenir la necessitat de parlar amb Déu. Va ser una cosa inconscient. Vaig veure una imatge de Déu que venia amb les meves filles a veure'm. Després la verge Maria també va venir i va agafar les meves filles. Tinc aquesta imatge al cap constantment, i la confiança que la verge Maria en té cura. Jo sé que les retrobaré, un dia… mentrestant, sé que són amb ella.

Sylvie i Eric Pétard
stats