Internacional 05/12/2016

Valls es presenta com el candidat socialista de la reconciliació

El primer ministre dimiteix per centrar-se en la seva cursa cap a l'Elisii unir de nou l'esquerra. Les primàries per escollir el candidat de l'esquerra se celebraran del 22 al 29 de gener

Alícia Sans
3 min
Valls arriba al Palau de l'Elisi, en una imatge d'arxiu.

ParísSense gaire suspens, el primer ministre francès, Manuel Valls, ha oficialitzat aquest dilluns la seva candidatura a les eleccions presidencials franceses. “La meva és la candidatura de la conciliació, de la reconciliació. Tinc una responsabilitat, la de congregar”, ha dit Valls, que ha triat el consell municipal d’Evry, municipi al sud de París, d’on va ser alcalde de 2001 al 2012.

“Vull una França independent, inflexible en els seus valors, davant la Xina de Xi Jinping, la Rússia de Vladmir Putín, l’Amèrica de Donald Trump i la Túrquia d’Erdogan”, ha clamat Valls en clau internacional. En el seu primer discurs de campanya, el primer ministre també ha assegurat que vol combatre la dreta francesa, la mateixa que “presenta com un avenç el què és un retrocés social generalitzat amb les seves velles receptes dels anys 80”. Valls s'ha posicionat així com l’home que vol “conduir l’esquerra cap a la victòria”.

L’aviat ex primer ministre francès ha remarcat la idea del “res està escrit” sobre el resultat de les presidencials, fent referència a la idea generalitzada –basada en les enquestes- que l’esquerra quedarà eliminada en la primera volta, i que seran François Fillon i Marine Le Pen els que s’enfrontaran en la segona. És per això que ha acabat el discurs fent una crida a la mobilització.

Dos exprrimer ministres?

L’anunci de Valls arriba quatre dies desprès que Hollande declarés que no es presentaria com a candidat a les primàries de l’esquerra, renunciant així a la seva reelecció a les presidencials de l’any que ve. Amb Valls com a candidat es produeix una situació inèdita: Fillon, el candidat del centredreta francès per a la presidència de la República, és l’ex primer ministre de l’expresident Sarkozy; el mateix passarà amb Valls, el cap de govern d’Hollande, si es proclama vencedor de les primàries de l’esquerra, que es celebraran del 22 al 29 de gener. Els dos primer ministres dels dos últims presidents de la República francesa (2008-2016) es podrien enfrontar per a governar als francesos durant els pròxims cinc anys.

Valls també ha anunciat que “a partir d’avui” presentarà la seva dimissió al president, malgrat que la constitució actual, en vigor des de la creació de la Vª República al 1958, no prohibeix a un primer ministre ser candidat d’unes eleccions d’aquest tipus. De fet, no és la primera vegada que un primer ministre en exercici s’enfila al mateix temps pel camí de la presidència. Jacques Chirac al 1988, Edouard Balladur al 1995 i Lionel Jospin al 2002 es van presentar com a candidats sense deixar de ser primers ministres, tot i que ho eren en un govern de cohabitació entre esquerra i dreta. Tots tres van sortir perdedors davant dels seus corresponents contrincants.

Nou govern

Quan Valls presenti la seva dimissió al president, Hollande haurà de nomenar un nou primer ministre, que al seu torn haurà de reorganitzar el govern de cara al final del quinquenni. Aquesta serà la tercera vegada que es modifica considerablement el govern que presideix Hollande, tot i que per motius ben diferents. El 2014, el president francès va substituir el llavors primer ministre, Jean-Marc Ayrault, per l’actual, Manuel Valls, pels mals resultats en les eleccions municipals d’aquell any. El segon, es va produir quatre mesos més tard, aquest cop iniciativa de Valls, que va dissoldre el govern en bloc davant les crítiques del llavors ministre d’economia, Arnaud Montebourg, [ara també candidat a les primàries de l’esquerra] sobre la política econòmica de l’Executiu.

El ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, el de Defensa, Jean-Yves Le Drian, o el d’Agricultura i portaveu del govern, Stéphane Le Foll, són alguns dels noms que sonen per substituir a Valls. També la ministra de Sanitat, Marisol Touraine, o encara la d’Educació, Najat Vallaud-Belkacem. D’altres sonen més aviat per fer les maletes juntament amb el primer ministre. És el cas del secretari d’Estat de relacions amb el Parlament, Jean-Marie Le Guen, molt pròxim a Valls.

stats