Iran
Internacional 18/11/2022

Manifestants a l'Iran incendien la casa natal de l'aiatol·là Khomeini

L'edifici, ara reconvertit en un museu, homenatja el líder de la Revolució Islàmica del 1979

3 min
Foc i fum a Fuladshahr, província d'Isfahan provocat pels manifestants iranians

BarcelonaJa fa dos mesos que van arrencar les protestes massives a l'Iran i, tot i la dura repressió contra els manifestants, el desafiament al règim dels aiatol·làs no s'atura. Les dones traient-se el vel en senyal de protesta i els vídeos de joves fent caure el turbant als cleregus s'han convertit en algunes de les imatges simbòliques de la revolta. Aquest dijous a la nit, però, n'hi va have una altra d'especialment significativa, la de manifestants cremant la casa on va néixer l'exlíder suprem i fundador del règim, Ruhollah Khomeini.

Imatges a les xarxes socials recollides per diversos mitjans mostren una marxa a la població de Khomein, al centre del país, on una munió de gent cala foc a l'antiga casa de l'aiatol·là, que va arribar al poder amb la Revolució Islàmica del 1979. L'atac contra l'edifici, ara reconvertit en un museu dedicat a Khomeini (que va morir el 1989), forma part de les protestes que aquesta nit s'han repetit en diverses ciutats de l'Iran. "Aquest any és l'any de la sang, [el líder suprem, Ali Khamenei] serà derrocat", corejaven els manifestants a la capital, Teheran, segons Al Arabiya News. Aquesta setmana les protestes a l'Iran commemoren l'aniversari de l'onada de protestes del 2019, quan milers de persones van sortir al carrer per protestar contra l'augment del preu dels combustibles i el racionament que el règim va decretar el 15 de novembre d'aquell any. El règim va ofegar aquell moviment amb sang: segons les ONG de referència, almenys 1.500 persones van morir en la repressió.

  • Qui era Ruhollah Khomeini?
  • Era un dels aiatol·làs més prestigiosos dins del món xiïta de l'Iran, amb una gran ascendència pels seus estudis de l'Alcorà. Amb la dictadura del xa Mohammad Reza va haver d'exiliar-se, primer a l'Iraq i, quan va ser expulsat per les pressions sobre Sadam Hussein, a París. Això li va donar un gran renom a l'Iran. Quan esclata la revolució per acabar amb el règim del xa el 1979, va tornar i va ser rebut a Teheran multitudinàriament. Es va posar al capdavant de la revolució i va aprofitar els dos anys següents per desfer-se de la resta de l'oposició al xa i imposar el règim dels aiatol·làs.
  • Què va suposar la Revolució Islàmica?
  • A nivell intern, acabar amb la dictadura del xa, un règim amb una de les policies i un dels serveis d'informació més sinistres de l'Orient Mitjà, capaços de reprimir la dissidència amb una brutalitat que, d'altra banda, és la que ara s'està aplicant contra els manifestants. En plena Guerra Freda, per als Estats Units va suposar perdre un aliat important, el principal a la regió, però tampoc va suposar un guany per a la Unió Soviètica. Una de les frases més famoses de Khomeini era: "Ni capitalisme ni socialisme, islam".
  • Què ens diu de les protestes l'incendi a la seva casa natal?
  • Penso que és molt simbòlic i té una gran significació. Demostra que no es pot legitimar la situació actual amb el que va passar fa més de 40 anys, sobretot a ulls d'una població majoritàriament jove. També que aquest cop les protestes han anat molt més lluny que les del 2009, amb el moviment verd contra una tupinada electoral, i les del 2017, el 2018 i el 2019, contra l'alça sobtada d'un 200% en el preu dels combustibles. No sé si serà la fi definitiva del règim, però és un punt de no retorn evident i per primera vegada podria trontollar. Ara bé, és molt difícil acabar amb aquests règims tan brutals només amb la revolta popular, si no és que els dubtes en el nucli de poder s'aguditzin i que l'Iran perdi alguns dels seus aliats importants, com Rússia o la Xina.

Les protestes arriben pocs dies després que la justícia del país dictés la primera condemna de mort contra un dels manifestants, a la qual s'hi han sumat ja quatre més. I el primer sentenciat a morir a la forca va ser, precisament, un home a qui s'ha declarat culpable d'incendiar un edifici governamental, a més d'alterar l'ordre públic, reunir-se i conspirar per cometre un crim contra la seguretat nacional. El tribunal l'ha sentenciat com a "enemic de Déu", cosa que implica la pena capital. La gran por que tenen molts manifestants és que el règim incrementi les condemnes a mort. El director de l'ONG Iran Human Rights (IHR), Mahmood Amiry-Moghaddam, ha expressat la seva preocupació perquè les execucions es puguin tornar "massives" i espera que la comunitat internacional enviï "un avís contundent a la República Islàmica", segons explicaThe Guardian.

Desencadenada el 16 de setembre després de l'assassinat sota custòdia policial de la jove kurda de 22 anys Mahsa Amini, que va ser detinguda perquè suposadament no duia el vel ben posat, la revolta ja s'ha convertit en el principal desafiament al règim dels aiatol·làs en els seus 43 anys d'història. Oficialment, 15.000 persones han estat detingudes i 315 processades. La dada més dura, però, és la del balanç de víctimes mortals a mans de la policia: 346 persones, segons IHR. Aquesta ONG, però, creu que la xifra real de morts és "segurament més alta". Les autoritats iranianes ho neguen.

Emboscada en una estació de metro i més repressió

Les protestes de dimecres a la nit, de fet, van deixar almenys dotze morts. A Teheran la policia iraniana va obrir foc contra manifestants i passatgers en una estació de metro. També van pegar amb porres les dones que no portaven els cabells tapats. A les xarxes socials circulen les imatges dels incidents que es van produir a l'estació, després que les autoritats disparessin contra una plataforma plena de gent, que va sortir corrents. Algunes persones van caure i van ser trepitjades. D'altra banda, grups d'activistes van informar del tancament dels grans basars de la capital, tot i que el popular basar de Tajrish estava obert. Alguns dels seus comerciants cridaven "mort al dictador", en referència a Ali Khamenei, el líder suprem de l'Iran.

Les forces de seguretat iranianes apuntant contra passatgers al metro de Teheran.

En ciutats com Gorgan, Sanandaj o Isfahan els manifestants van encendre fogueres i van ballar al seu voltant. Mitjans de comunicació estatals, controlats pel règim, van explicar que grups terroristes "havien aprofitat" el caos de les protestes per assaltar a trets la ciutat d'Izeh, al sud-oest del país. Els manifestants, per la seva banda, van cremar un seminari religiós de la ciutat. Es van compartir els vídeos de l'edifici en flames a les xarxes socials.

A la ciutat d'Isfahan, al centre del país, van atacar les forces de seguretat, van matar dos basiji (milicians islàmics) i van ferir vuit persones. A Semiron, a la mateixa província d'Isfahan, van morir tres persones més, tot i que les autoritats no n'han revelat les circumstàncies. La falta d'informació oficial, la censura i el control sobre l'accés a internet a l'Iran fan difícil saber del cert l'abast de les vagues a la resta del país.

stats