França
Internacional 27/05/2021

Macron reconeix la responsabilitat de França en el genocidi de Ruanda però no demana perdó

El president francès evita parlar de complicitat en la seva visita al país

3 min
El president de França, Emmanuel Macron, i el de Ruanda, Paul Kagame, als jardins del palau presidencial de Ruanda, aquest dijous

ParísEra un discurs molt esperat a Ruanda. Han hagut de passar 27 anys abans que França, per boca del president Emmanuel Macron, reconegués oficialment la seva responsabilitat en el genocidi tutsi del 1994, perpetrat pels hutus més radicals. “França té un rol, una història i una responsabilitat política a Ruanda. També té un deure: mirar la història de cara i reconèixer la part de patiment que ha infligit al poble ruandès fent prevaldre durant massa temps el silenci sobre l’examen de la veritat”, va dir Macron. El president francès ha viatjat fins a Kigali, la capital ruandesa, per afegir solemnitat a aquest moment d'alta transcendència històrica. Macron emula així l’expresident Jacques Chirac, que va reconèixer el 1995 la responsabilitat de l’estat francès en la batuda del Velòdrom d'Hivern contra els jueus el 16 i 17 de juliol del 1942.

En la seva intervenció al Memorial del Genocidi –on reposen les restes de més de 250.000 de les 800.000 víctimes de la matança, una de les més greus des de l'Holocaust–, Macron ha parlat fins a quatre vegades de responsabilitat. Per contra, ha obviat citar el nom del màxim dirigent del govern gal en aquella època: François Mitterrand. I aquesta no ha sigut l’única el·lipsi d’aquest simbòlic discurs, en el qual les plomes de l’Elisi també han eludit, per exemple, el suport militar i polític que França va oferir als extremistes hutus i han evitat reconèixer la complicitat de l’Hexàgon en la barbàrie comesa contra els tutsis. Però l’omissió més flagrant ha sigut no demanar perdó. De fet, el mandatari s’ha guiat per les conclusions de l’informe Duclert, que ell mateix va encomanar a un grup d’historiadors fa dos anys. És precisament a partir de la seva publicació, fa dos mesos, que les relacions diplomàtiques entre París i Kigali són ara menys fredes. Tant és així que Macron ha anunciat aquest dijous que en els pròxims dies es nomenarà l’ambaixador francès a Ruanda, una plaça que està vacant des del 2015. 

Satisfacció i decepció

“Les seves paraules tenen més valor que una disculpa. Són la veritat, i dir la veritat és arriscat, però es fa perquè és just [...] encara que sigui impopular”, ha valorat el president ruandès, Paul Kagame, en una roda de premsa posterior, prosseguint aquesta lògica d’entesa. 

Però les organitzacions de la societat civil no són del mateix parer: volien que Macron demanés disculpes i reconegués la complicitat del seu país. “No només estic profundament decebut sinó també gairebé enfadat”, ha reaccionat Alain Gauthier, president del Col·lectiu de les Parts Civils per Ruanda, una associació que es dedica a denunciar davant la justícia els presumptes genocides que resideixen en territori francès, un centenar segons els seus càlculs. “És una falta de respecte a les víctimes”, ha lamentat Gauthier en declaracions a France Info. Des de l’associació Ibuka també han deplorat que Macron no hagi presentat unes disculpes, tot i que aprecien que “intenti explicar el genocidi, què va passar, què van fer, les seves responsabilitats". "És molt important, demostra que ens entén”, ha dit l'entitat.  

Aquesta “política de reconeixement” és la culminació del procés per normalitzar les relacions entre els dos països, molt deteriorades pel desacord, precisament, sobre quin va ser el rol de França en el genocidi contra els tutsis. Ja abans d'emprendre el vol cap a Kigali, Macron parlava “d’escriure una nova pàgina junts”. Una “convicció profunda” del president francès que permet instaurar un diàleg d’igual a igual, deixant enrere el llegat colonial. En aquest sentit, el cap d’estat francès ha fet altres gestos durant el seu quinquenni, com ara la restitució d’obres d’art africà espoliades durant l’època colonial i que es troben en museus francesos: els experts calculen que més del 85% del patrimoni cultural africà és fora del seu continent. 

stats