Lleó XIV denuncia el declivi de la fe a favor dels “diners, l'èxit o el plaer”

RomaL'Església catòlica s'ha llevat aquest divendres amb un nou líder. El nord-americà Robert Francis Prevost, que té també nacionalitat peruana i ascendència espanyola, s'havia convertit dijous en el pontífex 267 de la història, al ser elegit per una majoria de dos terços pels 133 cardenals "tancats" el segon dia de conclave. Davant de tots ells, reunits de nou a la majestuosa Capella Sixtina, el nou papa Lleó XIV ha celebrat la primera missa del seu pontificat en què va fer una crida per recuperar la influència de l'Església i va denunciar el declivi de la fe a favor de “la tecnologia, els diners, l'èxit, el poder o el plaer”.

En la seva homilia, Lleó XIV ha lamentat que actualment “són molts els contextos en què la fe cristiana es considera un absurd, una cosa per a persones febles i poc intel·ligents”. En aquest sentit, ha convidat els cardenals a impulsar la missió evangelitzadora de l'Església i “anunciar l'Evangeli allà on es ridiculitza, s'obstaculitza i es menysprea qui creu”.

El nou papa, nascut a Chicago fa 69 anys, ha llegit la seva homilia en italià, però abans ha pronunciat unes breus paraules improvisades en anglès, el seu idioma matern, que no havia utilitzat el dia anterior durant el seu discurs des del balcó de la basílica de Sant Pere. Aleshores es va presentar davant de milers de persones vestint l'estola papal però sense les sabates vermelles dels pontífexs, sinó amb unes de negres. Una tradició que ja havia trencat el seu predecessor, el papa Francesc.

“M'han cridat per portar una creu i per ser beneït amb aquesta missió i vull que vostès caminin amb mi perquè som Església, una comunitat que ha d'anunciar la Bona Nova”, ha dit dirigint-se als cardenals que el van triar com a líder catòlic. Lleó XIV ha destacat la importància d'un compromís indispensable per a qui exerceix un ministeri d'autoritat dins l'Església: desaparèixer perquè Crist romangui, fer-se petit perquè Ell sigui conegut i glorificat”. I ha dit que reduir la figura de Jesús a un “líder carismàtic” o un “superhome” és “un ateisme de facto”. Una cosa que passa “no només entre els no creients, sinó també entre molts batejats”, en un missatge aparentment adreçat als cristians evangèlics.

Garantir l'estabilitat

En aquesta primera missa com a pontífex, el cant inicial i les oracions han estat en llatí, i el salm en italià, però les dues primeres lectures s'han fet en anglès i en castellà, els dos idiomes principals de Prevost. A més, s'han elegit dues dones, una religiosa i una laica, per llegir-les davant dels membres del col·legi cardenalici.

El papa Lleó XIV s'ha presentat davant els cardenals amb la creu pastoral forjada per encàrrec de Benet XVI i utilitzada pel papa Francesc en aquestes cerimònies i, al sortir, l'han acomiadat amb un fort aplaudiment.

Ha estat una primera homilia enfocada a la missió evangelitzadora de l'Església, potser perquè era una cerimònia privada davant els cardenals que el dia anterior van decidir contra tot pronòstic que fos ell el successor de Francesc. Prevost té aquest mateix perfil pastoral i de proximitat cap als més vulnerables després de gairebé dues dècades d'activitat missionera al Perú, on va obtenir la ciutadania. Però encara que la seva elecció s'analitza com un senyal de continuïtat amb el pontificat del jesuïta argentí, la veritat és que se'l considera més formal en qüestions litúrgiques, cosa que per a un sector de l'Església garanteix estabilitat i pot ajudar a reduir les tensions.

Aquest matís és el que hauria impulsat la seva elecció, ja que hauria unit els vots dels cardenals nord-americans, els curials i els dels països perifèrics. Una absoluta sorpresa en un conclave amb 133 cardenals electors de més de setanta països en què el principal favorit era el secretari d'estat, Pietro Parolin. El cap de la diplomàcia vaticana va ser víctima de la "traïció" de diversos prelats transalpins, cosa que l'hauria obligat a fer “un pas enrere” i permetre que els seus suports convergissin en Prevost, segons analitza la premsa italiana, que havia convertit l'elecció del successor de Francesc gairebé en una qüestió d'estat, i donava gairebé per fet el retorn d'un papa italià.

La síndrome Scola

Lleó XIV va resultar elegit en la quarta votació, el segon dia del conclave, igual que Benet XVI el 2005. El seu nom havia aparegut a les llistes de papables com un dels candidats que podria desbloquejar el vot dels progressistes, si Parolin no aconseguia superar el segon dia el sostre de vots amb què contava abans d'arrancar el conclave. I així va ser com el secretari d'estat de Francesc va acabar sent víctima de la síndrome Angelo Scola, el cardenal italià, protagonista el 2013 d'una campanya mediàtica similar, que va acabar sent superat a la cinquena votació per un desconegut: l'arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio.

En teoria, tot el que passa a la Capella Sixtina, es queda a la Capella Sixtina. Per això els cardenals pronuncien un solemne jurament de confidencialitat en llatí abans de l'Extra omnes. La realitat és, però, que el nom del futur papa no es decideix sota els frescos de Miquel Àngel, sinó a la molt més austera Casa de Santa Marta, l'hotel per a religiosos al cor del Vaticà on els cardenals romanen aïllats durant el conclave. És així com, entre un cafè i un altre, les seves eminències fan comptes després dels primers escrutinis, valoren les possibilitats de cada candidat i decideixen, finalment, el vot. Pel que sembla, el dinar de dijous hauria resultat esclaridor.