L'ostatge israelià que va trobar Déu i Nietzsche als túnels de Hamàs a Gaza

HerzliyaCada matí Shelly Shem Tov entrava a l’habitació buida del seu fill i recitava el salm 20 del Llibre dels salms, una antiga súplica de salvació. Tot aquest temps, no sabia que el seu fill, Omer Shem Tov, justament recitava els mateixos versicles del salm 20 –“Que el Senyor et respongui en un dia d’angoixa”–. Havia adoptat aquest mateix ritual diari a uns 40 metres sota terra, sol, en un túnel de Hamàs a Gaza.

Shem Tov tenia 20 anys quan uns homes armats el van capturar durant l’atac del 7 d’octubre del 2023 al sud d’Israel. Havia crescut en una llar majoritàriament laica i duia una vida relativament tranquil·la després d’haver completat el servei militar obligatori. Treballava de cambrer en un restaurant per estalviar diners per fer un viatge a Sud-amèrica, un ritual d'iniciació molt popular entre els joves israelians de la seva edat.

El van capturar mentre fugia del festival de música Nova, una festa rave amb milers d’assistents a prop de la frontera amb Gaza. Uns dies després d’haver estat segrestat, segons explica ell mateix, va començar a parlar amb Déu. Va fer vots. Va començar a beneir el menjar que li donaven. I va fer peticions, algunes de les quals creu que van ser escoltades.

“Busques alguna cosa on agafar-te, on aferrar-te”, va dir Shem Tov en una entrevista recent a casa seva a Herzliya, al nord de Tel-Aviv. “El primer lloc on vaig acudir va ser Déu. Sentia com si una força entrés dins meu”, va explicar. “La fe em va mantenir en peu –va dir–. Sempre vaig creure que tornaria a casa, encara que no sabia ni com ni quan”.

Va ser alliberat finalment a finals de febrer com a part d'un acord d'alto el foc temporal després de 505 dies a Gaza. Shem Tov, que va complir 22 anys durant el captiveri, diu que sempre havia tingut fe, però que mai no havia estat gaire practicant. Molts altres ostatges alliberats han explicat experiències similars: van trobar consol i la força per sobreviure connectant o tornant a connectar amb Déu i recordant rituals jueus sovint oblidats.

"Qui té un perquè pot suportar qualsevol com"

Alguns dels segrestats expliquen que van trobar la força per continuar amb un lema que van sentir dir a Hersh Goldberg-Polin, un ostatge israelianoestatunidenc, abans que els seus captors el matessin. Era una versió d’una cita sobre tenir un propòsit a la vida, de Friedrich Nietzsche, el filòsof alemany ateu, que sovint repetia Viktor Frankl, psiquiatre austríac i supervivent de l’Holocaust: “Qui té un perquè pot suportar qualsevol com”.

Entre aquests ostatges hi ha Eli Sharabi, que va sortir demacrat després de 491 dies captiu per descobrir que la seva dona i les seves dues filles adolescents havien estat assassinades durant l’atac de l’octubre del 2023. Va explicar que recitava cada dia el Xemà Israel, una pregària jueva, dins el túnel fosc i humit on era amb altres ostatges, i que, cada divendres al vespre, intentava fer el kiddush, la benedicció sobre el vi, tot i que només tenien aigua.

Sharabi deia que la frase de Hersh Goldberg-Polin l'havia inspirat i mantingut en peu després de passar uns dies amb ell en un túnel. Un altre ostatge, Or Levy, que més tard va ser empresonat i finalment alliberat amb Sharabi, fins i tot es va tatuar la màxima al braç després de tornar a casa.

Igual que altres familiars d’ostatges, la mare d'Omer Shem Tov també va viure un viatge espiritual mentre el seu fill era a Gaza. Ella també va començar a seguir les regles del sàbat. Va arribar al salm 20 per casualitat: un grup de suport a les famílies dels ostatges va repartir targetes amb capítols dels salms impresos, i justament aquell salm tenia el nom d’Omer, el seu fill.

Durant 27 dies a principis del 2024, mentre Shem Tov es trobava en un túnel de Hamàs, podia sentir les tropes israelianes a sobre seu. Després que marxessin, va explicar que els seus captors li van portar alguns materials de lectura que els soldats havien deixat enrere, incloent-hi algunes lectures religioses que els captors li van demanar que descodifiqués, pensant-se que podrien ser instruccions militars.

Podria ser casualitat, però entre els materials –que els captors li van permetre quedar-se– hi havia una targeta amb el salm 20 imprès, encara que sense el seu nom.

La captura

El 7 d’octubre Shem Tov va fugir del festival per un camp de conreu ple de solcs amb la seva bona amiga Maya Regev i el seu germà, Itai Regev, que llavors tenia 18 anys. Ori Danino, un altre membre del grup amb qui només havien coincidit feia unes hores abans del festival, havia aconseguit sortir de la zona de perill amb cotxe. Però els va trucar, els va demanar que li enviessin la seva ubicació i va tornar a buscar-los.

De tornada a la carretera, uns homes armats van atacar el seu cotxe a trets i van ferir els Regev. Tots quatre van ser segrestats i portats a Gaza. A Danino se'l van emportar per separat. Segons l’exèrcit israelià, ell i cinc ostatges més van ser assassinats pels seus captors en un túnel brut i precari al sud de Gaza l’agost passat.

Shem Tov va explicar que, tan bon punt va arribar a Gaza, el van baixar sota terra. El seu primer instint, va dir, va ser intentar connectar amb els seus captors, presentant-se i preguntant-los els noms. Un d’ells li va demanar si coneixia les cançons d’Eden Ben Zaken, una cantant pop israeliana. Ell va cantar el cor de Queen of roses, un dels seus èxits.

El van obligar a caminar pels túnels fins que va sortir a una casa amb sofàs grocs i un llum de sostre. Des d’allà, el van portar en cotxe al primer pis, on el van retenir, i aviat s’hi van unir els Regev, que havien rebut un tractament rudimentari per les ferides. Maya Regev va ser traslladada més tard a un hospital palestí, i els germans van ser alliberats juntament amb molts altres ostatges durant un breu alto el foc el novembre del 2023.

Shem Tov va explicar que el van moure diverses vegades de lloc, normalment de nit i una vegada vestit com una dona musulmana amb vel. Ell i Regev van estar a punt de ser víctimes d’atacs aeris israelians, explica, incloent-hi un que va trencar les finestres de la seva habitació i la va omplir d’un polsim negre i dens.

Una setmana després de ser capturat, va decidir que respectaria les regles de l'alimentació kosher tant com pogués, seguint les lleis dietètiques jueves que prohibeixen barrejar carn i productes lactis. També va prometre a Déu que si tornava a casa resaria diàriament amb tefil·lín, les petites caixes de cuir que contenen les escriptures i que els fidels es lliguen al cap i al braç esquerre durant les oracions matutines.

Després que l’alto el foc de novembre del 2023 es trenqués, van tornar a baixar Shem Tov als túnels i va passar la resta del captiveri sol, a excepció de les visites que li feien els homes armats de tant en tant. Va intentar mantenir una bona relació amb els seus captors. Els preparava el menjar, netejava l'espai i rentava els plats, en un acord no verbal que ell creia que li valia un tracte millor. Quan una altra part del túnel es va ensorrar, va treballar set hores al dia durant dues setmanes ajudant els seus captors a desobstruir un passatge prou gran per poder-hi passar gatejant.

Shem Tov es va aferrar a la nova fe. Beneïa el menjar i es guardava una petita ampolla d’una beguda amb gust de raïm que li havien donat els captors, per fer la benedicció del vi els divendres a la tarda.

Ara que és a casa, Shem Tov, com altres ostatges alliberats, encara està en procés de recuperació. El seu pare diu que ha tornat més madur i més centrat. Vol estudiar interpretació, i fa poc va tornar d’una gira de conferències per comunitats jueves als Estats Units.

Diu que resa diàriament a la seva habitació amb el filacteri.

Copyright by The New York Times