Cursa espacial

L'Índia perd la sonda que va enviar al pol sud de la Lluna

La Chandrayaan-3 va entrar en mode hibernació per la dura nit lunar i no s'hi ha pogut restablir la comunicació

ARA
2 min
El Chandrayaan-3 a la superfície de la lluna.

BarcelonaEls científics de l'agència espacial de l'Índia no poden recuperar el contacte amb la sonda Chandrayaan-3, que a l'agost van aconseguir fer aterrar a l'inexplorat pol sud de la Lluna en una gesta històrica. La sonda es va posar en mode suspensió el 2 de setembre perquè pogués suportar les baixes temperatures de la nit lunar, que assoleixen els -250 graus.

El vehicle opera amb llum solar i la bateria s'havia de mantenir a un nivell mínim per poder tornar a recarregar-se. Tampoc no se sabia del cert si els sistemes podrien superar el fred després de la hibernació. Però la llum solar va tornar als panells de la sonda el 22 de setembre i, des d'aleshores, no s'ha pogut restablir la comunicació. Tot i que les possibilitats de recuperar la comunicació són baixíssimes, els científics ho continuaran intentant fins al dia 30, quan la sonda tornarà a quedar-se a les fosques.

La sonda Chandrayaan-3 va aterrar al pol sud lunar el 23 d'agost, cosa que va convertir l'Índia en la quarta potència capaç d'aterrar de manera controlada al satèl·lit després dels Estats Units, la Xina i l'antiga Unió Soviètica. Ha estat, a més, la primera a arribar al pol sud. La missió índia va coincidir amb l'intent de Rússia d'assolir el mateix pol lunar. Rússia preveia arribar-hi fins i tot abans, però va patir problemes tècnics.

Abans de posar l'aparell en mode d'hibernació, l'agència índia havia destacat que la missió havia assolit els seus objectius i que seria "l'ambaixador lunar" de l'Índia. En els set dies que la sonda va funcionar (l'equivalent a un quart de dia lunar), la sonda va recórrer 100 metres de distància i va transmetre imatges i dades a la Terra que van confirmar la presència de sulfur, ferro, oxigen i altres elements a la superfície lunar.

stats