Amèrica Llatina
Internacional 28/12/2022

L'eclipsi polític de Juan Guaidó a Veneçuela

L'oposició a Maduro decideix posar fi al govern interí i diu que no veu el com "un canvi polític real"

Isayen Herrera / Julie Turkewitz
4 min
El president interí de Veneçuela, Juan Guaidó, va visitar Espanya i es va reunir amb l'expresident José Maria Aznar, el gener del 2020.

CaracasJuan Guaidó va saltar a la fama internacional el 2019 durant una eufòrica protesta antigovernamental a Veneçuela, quan va dir que el president autoritari, Nicolás Maduro, era un líder il·legítim i es va proclamar com a president interí. Va ser una estratègia audaç que va comptar amb el suport dels Estats Units, i desenes de països més, i es va convertir en l'amenaça més greu per al govern autoritari de Maduro. Però aquesta setmana, amb Maduro encara al poder, el mandat de Guaidó sembla que arribarà al seu final. En una votació feta dijous passat pel Parlament opositor –que desenvolupa les seves activitats en paral·lel al govern de Maduro– els mateixos col·legues de Guaidó van votar de manera aclaparadora per finalitzar el govern interí. La decisió no és definitiva: una segona sessió programada per a aquest dijous, 29 de desembre, l'ha de confirmar, però els analistes creuen que la votació inicial es mantindrà.

Tot i això, fins ara ha estat el senyal més clar que la majoria de l'oposició veneçolana creu que Guaidó no pot assolir el seu principal objectiu (l'enderrocament de Maduro i la restauració de la democràcia) i que cal implementar una estratègia diferent. També representa un cop per als Estats Units, que van donar el seu ferm suport a Guaidó i continuen considerant-lo el president interí del país, encara que altres estats s'han allunyat ja d'aquest reconeixement.

La setmana passada, un total de 72 diputats van votar a favor d'eliminar el govern interí, 24 van votar-hi en contra i nou es van abstenir. En un missatge dirigit a l'opinió pública, els tres partits polítics de l'oposició que van votar la fi del govern interí van explicar que el “procés polític” que va començar fa quatre anys amb el reconeixement de Guaidó com a president “no és percebut com una opció de canvi polític real”. L'estratègia impulsada per Guaidó "no ha aconseguit els objectius d'alliberament esperats, i el país reclama nous camins que ens portin a la democràcia", deia el comunicat.

Veneçuela ha estat sumida en una crisi econòmica, política i humanitària des del 2014. Set milions de persones, una quarta part de la població, han fugit del país els últims anys, i un nombre creixent d'aquest èxode s'ha dirigit cap als Estats Units. El 2019, Guaidó, un activista estudiantil convertit en polític, va prendre el comandament de l'Assemblea Nacional veneçolana, que llavors era l'última institució important del país controlada per l'oposició. Enmig de protestes massives contra el govern de Maduro, va invocar un article de la Constitució que transfereix el poder al titular de l'Assemblea Nacional, si la presidència queda vacant.

Les eleccions del 2018 que va guanyar Maduro ja havien estat declarades com una farsa pels Estats Units, la Unió Europea, l'Organització dels Estats Americans i altres actors internacionals, i Guaidó va fer servir això per afirmar que el mandat del president era il·legítim. Molt aviat Guaidó va rebre un gran suport dels veneçolans, el reconeixement diplomàtic d'uns 60 països i un ferm suport nord-americà, i va poder unir temporalment la fracturada oposició del país. Des d'aleshores, l'oposició ha aconseguit que Maduro accepti iniciar un diàleg polític a Mèxic, que continuarà el mes que ve després d'haver estat estancat durant més d'un any. Com a part d'aquestes converses, Maduro va acordar permetre que alguns fons veneçolans congelats a l'estranger s'utilitzin com a ajuda humanitària per ajudar a alleujar la gana i les altres tribulacions que enfronta el país. Els líders opositors pressionen perquè permeti condicions lliures i justes per celebrar una elecció presidencial que ja està programada per al 2024.

"L'experiment no ha funcionat"

En els últims anys, la fortalesa de Guaidó residia en el seu reconeixement diplomàtic per part dels Estats Units i els seus aliats, però les sancions nord-americanes dissenyades per ajudar-lo han destruït els ingressos del govern i van obligar els ciutadans a concentrar-se en la supervivència diària i abandonar la mobilització política. Els seus intents per desencadenar un aixecament militar van acabar consolidant el control de les forces armades per part de Maduro. "L'oposició està fent un balanç de la seva estratègia i s'està adonant que l'experiment del govern interí no va funcionar", va dir Geoff Ramsey, director per a Veneçuela de WOLA, una organització de defensa amb seu a Washington.

Ramsey sosté que el govern interí cada cop té menys rellevància a Caracas, la capital, i més rellevància a Washington. "Crec que, amb el temps, el govern interí va deixar de ser útil, i és per això que estem veient com l'oposició veneçolana busca noves maneres de reestructurar-se", va dir. Els nous governs d'esquerra a Amèrica del Sud també han començat a suavitzar el seu enfocament cap a Maduro. Bolívia va reprendre relacions normals amb Veneçuela després de l'elecció de Luis Arce el 2020. El Perú va fer el mateix l'any passat després de l'elecció de Pedro Castillo, que va ser destituït aquest mes després d'intentar dissoldre el Congrés peruà. A principis d'aquest any, el president argentí Alberto Fernández va dir que seguirà un camí similar. Més recentment, Gustavo Petró, el nou president esquerrà de Colòmbia, una nació que durant anys ha estat l'aliada més forta dels Estats Units a l'Amèrica Llatina, va restablir relacions diplomàtiques i comercials amb el govern de Maduro, cosa que va marcar un nou capítol en l'acostament global a Veneçuela.

En una entrevista amb el New York Times a casa seva a Caracas, la capital, l'any passat, Guaidó va dir que la persecució implacable del govern havia desmantellat el seu grup de col·laboradors i tenia com a objectiu la seva família. El seu cap de gabinet i el seu oncle van passar mesos detinguts. La majoria dels seus assessors i parents pròxims van fugir del país. “El pitjor –va afegir referint-se a la seva filla petita– és haver d'explicar a una nena per què l'està perseguint la policia”. I va afegir: “És un sacrifici dur, però ho tornaria a fer mil vegades”.

stats