Kíiv demana una cimera de pau amb la condició que es jutgin els crims de guerra del Kremlin
Moscou admet tres morts en un atac amb drons a una base aèria a 600 kilòmetres de la frontera amb Ucraïna
BarcelonaTres soldats russos van morir ahir en un atac d’un dron ucraïnès contra una base de l’aviació situada 600 quilòmetres endins de territori rus. Segons el ministeri de Defensa rus, el dron era ucraïnès i va ser abatut, però les restes van matar els soldats al caure. Es tracta del segon atac a la base d’Engels, que és estratègica en la campanya de bombardejos que el Kremlin està ordenant sobre Ucraïna. Kíiv no acostuma a admetre l’autoria d’aquests atacs dins del territori rus.
A diferència de l’atac anterior, que segons Moscou també va matar tres soldats, en aquest cas els avions estacionats a la base no es van veure afectats. La base d’Engels, batejada a l’època soviètica amb el nom del filòsof alemany, acull el regiment 121 de bombarders, que inclou els aparells Tu-95 i Tu-160 que Moscou fa servir per atacar sistemàticament la infraestructura energètica ucraïnesa.
Aquest segon atac evidencia les febleses de la defensa antiaèria russa i demostra la capacitat de l’exèrcit ucraïnès per llançar atacs a centenars de quilòmetres del seu territori. Com en altres ocasions, els propagandistes del Kremlin ho han aprofitat per demanar més mà dura: Andrey Rudenko, un popular bloguer, ha dit al seu canal de Telegram: “Fins que no es prenguin mesures dràstiques per resoldre els problemes a la nostra indústria militar, ens costarà molt guanyar”.
Kíiv alerta d’una nova ofensiva
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha advertit a la població que Rússia podria intensificar els atacs a la infraestructura energètica en els pròxims dies: “Hem de ser conscients que el nostre enemic pot voler fer-nos aquests dies [de Cap d’Any] més foscos i difícils”. Segons l’estat major ucraïnès, Rússia va llançar ahir un total de 40 míssils sobre Ucraïna, que van deixar en paper mullat les declaracions de Putin: “Estem disposat a negociar amb tots els participants [en el conflicte].
En una entrevista a l’agència AP, el ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ha reiterat la proposta de celebrar una cimera de pau al febrer sota els auspicis de l’ONU. Però Kíiv parla d’una cimera per a la pau global, en què Rússia només podria participar en cas que s’estableixi un tribunal per jutjar els seus crims de guerra a Ucraïna. Kíiv també vol que Rússia deixi de ser membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU.
Cimera sota tensió
Putin es va reunir ahir a Sant Petersburg amb els caps de la Comunitat d’Estats Independents, una plataforma que agrupa antigues repúbliques soviètiques, amb la participació dels presidents de l’Azerbaidjan, Armènia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Bielorússia, el Turkmenistan, el Tadjikistan i l’Uzbekistan.
Des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, Putin ha perdut pes a l’Àsia central i el Caucas, zones sota la seva influència que han intentat distanciar-se del Kremlin. Precisament diumenge Ucraïna va anunciar que havia rebut 41 generadors enviats pel Kazakhstan, pocs dies després que l’Azerbaidjan també fes arribar a Kíiv ajuda humanitària. Per això, Putin va dir a l’inici de la trobada: “Hem d’admetre que els desacords també creixen” entre els membres d’aquest fòrum.
