On és Kamala Harris?

WashingtonQuan Kamala Harris es va convertir en vicepresidenta dels Estats Units va generar enormes expectatives: no en va, era la primera dona, la primera afroamericana i la primera persona d'ascendència asiàtica que arribava al càrrec. Aquest pes de la història l'ha posat sota l'escrutini constant des del primer dia del mandat, el 20 de gener del 2021, i en alguns cercles demòcrates hi ha la sensació que no ha estat a l'altura del que se n'esperava. Uns quants mitjans donen per fet que Joe Biden anunciarà la seva candidatura a la reelecció la setmana vinent, però no hi ha cap certesa que Harris –que va començar el mandat amb l'etiqueta de successora natural del president– repeteixi com a companya de viatge.

Els nivells d'aprovació d'un vicepresident solen anar de bracet amb els del cap d'estat. I Biden no destaca per tenir grans nivells de popularitat: en desaproven la gestió el 52,7% dels votants, segons l'índex FiveThirtyEight, unes xifres només lleugerament millors (per 0,5 punts) que les de Donald Trump –i Mike Pence– a la mateixa altura del mandat.

"Alguns demòcrates estan preocupats per les perspectives polítiques de Harris", titulava el Washington Post al gener. "Kamala Harris està intentant definir la seva vicepresidència. Fins i tot els seus aliats estan cansats d'esperar", remarcava The New York Times al febrer, citant fonts pròximes a la vicepresidenta, amb afirmacions contundents: "No ha estat a l'altura del repte de mostrar-se com a futura líder del partit i encara menys del país"; "hem perdut l'esperança en ella".

Amb vint-i-set mesos a la vicepresidència, el balanç és que Harris no ha acaparat portades ni ha adquirit el rol protagonista que la branca més progressista del partit n'esperava. Malgrat les expectatives, la veritat és que el rol d'un vicepresident no sol ser tan mediàtic. "Harris ha tingut grans èxits que han passat per alt, i si la seva gestió com a vicepresidenta ha rebut més crítiques és a causa del racisme i el sexisme", escriu la periodista Li Zhou a Vox.

Carteres problemàtiques

"No falten persones disposades a ensorrar la vicepresidenta, des de l'anonimat o en públic", va lamentar a Twitter la seva secretària de premsa, Kristen Allenm, abans d'enumerar les seves principals fites "perquè ningú sembla saber què ha fet o fa". Tot i això, les seves aparicions públiques estan lluny de la grandiloqüència que ha acompanyat les intervencions de Biden, que s'ha assegurat d'oferir els discursos de victòria i ha deixat a la vicepresidenta algunes qüestions més controvertides per a l'administració.

La cartera principal de Harris ha estat la lluita pels drets reproductius, precisament en el pitjor moment dels darrers cinquanta anys arran de la derogació del dret a l'avortament per part del Tribunal Suprem l'estiu passat. Després del darrer embat judicial, amb la prohibició de la mifepristona (un medicament molt comú en les interrupcions d'embarassos) per part d'un jutge de Texas, Harris va oferir un discurs contundent afirmant que "cal una contraofensiva per aturar el retrocés de drets humans dels republicans". "Ningú s'hauria d'immiscir entre una dona i el seu metge", ha dit aquest dissabte després que el Tribunal Suprem hagi garantit, almenys de moment, l'accés a aquest fàrmac per avortar.

Però la Casa Blanca, que ha rebut crítiques per inacció, realment no té gaire marge de maniobra, ara que la lluita es mou al nivell estatal i judicial. En aquesta cartera Harris es troba molt més còmoda que Biden, atès que el president, catòlic practicant, ha mostrat dubtes en el passat sobre la regularització de l'avortament. Una posició que, almenys en el nivell discursiu, ha canviat des que és al capdavant del país.

Harris ha adquirit també un paper més protagonista en un dels punts més problemàtics de la presidència de Biden: la gestió de la immigració. En aquesta cartera, l'administració ha mantingut des del primer moment un discurs que no ha secundat amb fets. Mentre culpa Donald Trump de la pressió migratòria i mostra una cara amable als migrants amb la promesa d'un "camí cap a la ciutadania", Biden ha continuat amb les expulsions en calent a la frontera i les restriccions imposades amb el pretext de la pandèmia i ha eliminat el dret d'asil a tot aquell qui entri il·legalment al país. En els primers mesos de mandat, Harris va indignar els sectors progressistes quan va demanar als migrants que no anessin als EUA, en una visita a Guatemala.

Tampoc va tenir èxit en la seva visita a l'Àfrica el mes passat, un continent històricament abandonat pels EUA, on ara busquen contrarestar la influència creixent de la Xina i Rússia. Quan en va tornar, la vicepresidenta va rebre fortes crítiques per haver viatjat al continent sense cap promesa significativa i per haver centrat les intervencions en l'autoritarisme d'algunes nacions del continent, més que en les perspectives de millora.