Internacional 08/06/2021

Kamala Harris promet ajudes a Centreamèrica per frenar la crisi migratòria

La vicepresidenta dels Estats Units es reuneix amb els presidents de Guatemala i Mèxic en el seu primer viatge internacional

3 min
Kamala Harris, vicepresidenta dels Estats Units, i el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, avui, a Ciutat de Mèxit

WashingtonQuan va aixecar la mirada del seu faristol i la va conduir cap a les càmeres de televisió, la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, s'estava dirigint a la població de Guatemala, però també a la del seu país. "No vingueu", va aconsellar als que aspiren a una vida millor. "No vingueu", va repetir, negant amb el cap, en una conferència de premsa al costat del president guatemalenc, Alejandro Giammattei. Potser ho podia haver dit en castellà, però ho va fer en anglès, conscient que tan important en el seu primer viatge a l'estranger és tractar de dissuadir la migració des dels països de l'Amèrica Central com que a casa ressoni el missatge dissuasiu de la Casa Blanca.

Segons les enquestes, la gestió de la immigració és un dels punts febles de l'administració Biden i els republicans estan intentant treure'n rèdit després de mesos moguts a la frontera amb Mèxic. Només al març la van travessar uns 19.000 menors no acompanyats. I a l'abril es va detectar l'entrada de més de 170.000 persones, el nombre més elevat en un sol mes des de fa més de 20 anys. Al contrari que l'administració Trump, Biden no expulsa els menors. Això sí, el demòcrata ha mantingut vigent per als adults i famílies l'aplicació del Títol 42, que li permet tancar la frontera al·legant raons de salut pública.

En el cas de Guatemala, el primer dels dos països que Kamala Harris ha visitat aquesta setmana, des del 2019 al voltant de 400.000 dels seus ciutadans han estat detinguts a la frontera nord-americana. És a dir, més del 2% de la població d'un estat en què gairebé la meitat dels 19 milions d'habitants viu sota el llindar de la pobresa. El missatge de Harris per als guatemalencs és que "l'ajuda està en camí". Els Estats Units invertiran 48 milions de dòlars en donar suport a emprenedors a Guatemala, suport al sector agrícola i en facilitar l'accés a l'habitatge.

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, que s'ha reunit aquest dimarts amb Harris al palau presidencial de la capital mexicana, s'ha compromès igualment a cooperar amb el seu veí del nord en l'assistència a països com el Salvador, Hondures i Guatemala. Abans de rebre la vicepresidenta, López Obrador ha insistit en la necessitat "d'atendre a les causes" de la migració i "donar opcions de treball en els seus llocs d'origen" als migrants. No obstant això, el 36% dels que van ser detinguts a l'abril a la frontera eren mexicans, la nacionalitat predominant, seguida per l'hondurenya (22%) i la guatemalenca (17%).

Història plena de fracassos

Que l'ajuda promesa tingui efecte està per veure. La història recent recorda que esforços semblants han fracassat. A l'abril, en el seu primer discurs al Congrés, el president Joe Biden va defensar que en la seva etapa com a segon de Barack Obama el finançament de projectes als països en què s'origina la migració "va funcionar". No obstant això, en l'última dècada Washington ha proporcionat més de 1.600 milions de dòlars en ajuda a Guatemala. Però el percentatge de població sota el llindar de la pobresa, els casos de malnutrició i la corrupció no han fet més que augmentar.

Perquè l'ajuda sigui efectiva és important que els diners arribin als seus destinataris. La corrupció està tan estesa al país que fins i tot el mateix amfitrió de Harris, el president Giammattei, es va veure en la tessitura d'haver de defensar-se de les acusacions de corrupció. El mandatari va apuntar contra les xarxes socials com a fonts de "desinformació", i es va defensar apuntant al fet que no hi ha càrrecs en contra seu. De la reunió va sortir el compromís de crear un equip de treball contra la corrupció amb el qual Washington assessorarà no només Guatemala, sinó també la resta de la regió.

Més enllà de la corrupció, l'efectivitat de l'ajuda nord-americana queda minada fins i tot de forma legal. Entre el 2016 i el 2020, el 80% dels projectes de desenvolupament a l'Amèrica Central finançats pels Estats Units van ser encarregats a contractistes nord-americans. Segons el New York Times, prop de la meitat dels diners de l'ajuda van ser destinats a altres fins. Per exemple, als salaris dels executius de les companyies.

stats