Internacional 26/02/2021

La justícia britànica veta el retorn d'una de les 'nòvies' de l'Estat Islàmic

Shamima Begum, que va viatjar a Síria el 2015, volia tornar al Regne Unit per lluitar contra la revocació de la seva ciutadania

4 min
Renu, la germana gran de Shamima Begum, sosté una foto familiar en què se la veu amb l'edat en què el febrer del 2015 va fugir per unir-se al Daesh

LondresEn una molt controvertida decisió, el Tribunal Suprem del Regne Unit ha revocat per unanimitat el dret de Shamima Begum, una de les anomenades nòvies de l'Estat Islàmic, a retornar al país per lluitar judicialment en una apel·lació contra la retirada de la seva ciutadania, decisió presa pel ministeri de l'Interior britànic el 2019.

El febrer del 2015 Begum es va unir a la llista de més de 250 adolescents europees que van ser captades per l'Estat Islàmic. Begum va fugir de la casa paterna al barri de Bethnal Green, a l'est de Londres, i a través de Turquia i amb la companyia de dues amigues i alumnes del mateix institut del barri on vivia, van arribar a Síria per unir-se a l'autodenominat califat, en aquell moment a la cúspide del seu poder militar. Tenia 15 anys.

Durant els tres anys següents Begum va viure al territori controlat pels islamistes abans de ser trobada en un camp de refugiats sirians el febrer del 2019. La noia estava embarassada i a punt de donar a llum. Les altres companyes de fuga van morir durant el temps que van romandre sota el règim de l'Estat Islàmic. En el temps que va passar a Síria Begum va ser lliurada en matrimoni a un soldat del Daeix i va tenir tres fills amb ell. Tots tres han mort.

Amb la decisió anunciada avui, el Suprem reverteix així una altra prèvia, de la sala d'apel·lació del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, que l'any passat va dictar que la dona, que ara té 21 anys, havia de ser autoritzada a tornar al Regne Unit per impugnar la privació de la ciutadania britànica.

Defensar-se

Localitzada al camp de refugiats de Roj, al nord de Síria, on continua encara en poder de kurds sirians, la primera de les sentències implicava que el govern britànic havia de trobar alguna manera per permetre que es presentés a Londres per defensar el seu cas. Però des del primer moment, invocant un suposat risc per a la seguretat nacional, el ministeri de l’Interior va afirmar que no ajudaria Begum a tornar al país on va néixer. A més, va anunciar que apel·laria la decisió del Tribunal Superior.

El veredicte del Suprem, fet públic aquest divendres, conclou que la sentència anterior no tenia en compte els arguments del ministeri de l'Interior. "La sala d'apel·lació [del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les] va creure erròniament que, quan el dret d'una persona a tenir un judici just entra en conflicte amb els requisits de la seguretat nacional, el seu dret a l'audiència justa ha de prevaler. Però el dret a un judici just no supera totes les altres consideracions, com ara la seguretat del públic" general.

El ministre de l'Interior, Sajid Javid, li va poder retirar la ciutadania i va recordar que la noia tenia dret a la de Bangladesh, d'on són originaris els pares. La legislació britànica permet al responsable d’Interior prendre aquesta decisió si al fer-ho s'afavoreix “el bé públic”. No obstant això, és il·legal revocar la nacionalitat si l'afectat o en aquest cas afectada quedés en la condició d'apàtrida.

Risc o escarment?

Algunes veus consideren que sobta que, després de l'experiència viscuda, Shamima Begum sigui considerada una greu amenaça per a un país que podria controlar-la i restringir-li tota mena de moviments i contactes, si se l'hagués autoritzat o se li hagués facilitat el retorn al Regne Unit.

En aquest sentit, els serveis diplomàtics i de seguretat del Regne Unit han pogut repatriar més de cent persones que van sortir-ne per unir-se a l'Estat Islàmic.

El president del Tribunal, Lord Reed, ha assegurat aquest matí que la resposta adequada al cas no era obligar el govern britànic a portar Begum de retorn sinó permetre postergar la seva lluita legal per conservar la ciutadania fins que la dona estigui en la posició de participar en l'apel·lació o d'instruir de forma adequada els seus advocats.

Shamima Begum, en el moment de passar el 17 de febrer del 2015 un dels controls de seguretat de l'aeroport de Gatwick

Les condicions de Begum, però, no són les òptimes per fer-ho, i el mateix Suprem així ho reconeix. "Aquesta no és una solució perfecta, ja que no se sap quant de temps pot passar abans que això sigui possible. Però no hi ha una solució perfecta a un dilema d'aquest tipus".

Reaccions

Liberty, el grup de drets humans que va intervenir en el cas de Begum, ha reaccionat iradament al veredicte, que assegura que estableix "un precedent extremadament perillós". En un comunicat a través de les xarxes socials, Rosie Brighouse, advocada de l'organització, ha assegurat: "El dret a un judici just no és una cosa que els governs democràtics haurien d'eliminar per caprici, ni tampoc la ciutadania britànica d'algú. Si se li permet a un govern exercir poders extrems com el desterrament sense les garanties bàsiques d'un judici just, està constituint un precedent extremadament perillós."

L'organització, com ja s'ha apuntat, també recorda que "els serveis de seguretat britànics han gestionat amb seguretat el retorn de centenars de persones de Síria". Per al grup, Shamima Begum sembla, doncs, un cap de turc. "Aquest enfocament no serveix a la justícia, és una distracció cínica d'una estratègia antiterrorista fallida i un exemple més de la desconsideració d'aquest govern per l'accés a la justícia i l'estat de dret", conclou Liberty.

Altres grups en defensa dels drets humans s'han expressat en els mateixos termes. La decisió del Suprem no pot ser recorreguda.

stats