Internacional 16/07/2023

L'Iran fa tornar la policia de la moral a patrullar pels carrers

Deu mesos després de la mort de la jove kurda Mahsa Amini, es reprèn la màxima pressió perquè es porti vel

Núria Sala
2 min
Protestes Iran

BarcelonaA l’Iran, cada cop són més les dones que s'atreveixen a anar sense hijab al carrer, als comerços i en espais públics com centres de secundària i campus universitaris. Un acte de desobediència silenciosa que va propagar-se a l’inici de les protestes per la mort de Mahsa Amini sota custòdia policial, ara fa deu mesos, i que no ha deixat de guanyar adeptes tot i la repressió. Per posar fre a aquesta onada, ahir el govern iranià va anunciar que la policia de la moral, el cos que suposadament hauria provocat la mort de la jove kurda per portar el mocador al cap mal posat, ha tornat a patrullar per sancionar les dones que incompleixin les lleis vestimentàries de la República Islàmica.

"A partir d'avui, la policia, amb patrulles en cotxe i a peu, avisarà i castigarà les persones que, malauradament, desobeeixin les ordres i no respectin el codi de vestimenta", va advertir el portaveu de la policia, Saïd Montazeralmahdi, citat per l'Agència Tasnim. D’aquesta manera va confirmar el rumor que havia anat creixent a les xarxes, on fa dies que diversos usuaris publiquen vídeos i fotografies d’agents de policia aturant dones que no porten el hijab. Les persones que incompleixin les recomanacions de la policia s’exposen a ser detingudes i traslladades als anomenats centres de reeducació gestionats per la policia.

Deriva repressiva

En un intent de frenar les protestes, les autoritats iranianes havien anunciat al desembre l’eliminació del cos policial, al·legant que farien servir tecnologia de reconeixement facial amb les dones que incomplissin la llei de la moral. Ara, el règim retorna als mètodes tradicionals i opta per reforçar l’estratègia repressiva, sense deixar de banda les mesures que ja s’apliquen des de principis d’any, com el tancament forçós de comerços o l’ús de càmeres de seguretat, i que ja han servit per portar davant de la justícia desenes de dones que no vestien segons les normes del règim.

De fet, la deriva repressiva a l’Iran fa mesos que va en augment. Al maig, el poder judicial i el govern van proposar un projecte de llei anomenat "Suport a la cultura del hijab i la castedat" que proposava augmentar les sancions, especialment econòmiques, a "qualsevol persona que es tregui el vel en llocs públics o a internet" per tal de “protegir la societat”. A principis de juliol els principals dirigents del país també van fer declaracions alertant de les conseqüències que pot tenir no portar hijab als espais públics. Això se suma a nombrosos episodis repressius recents com la detenció, ahir, de l’actor Mohammad Sadeghi, que havia defensat la llibertat de vestimenta de les dones, o la condemna a teràpia de l’actriu Azadeh Samadi per participar en un enterrament sense portar mocador al cap. 

Les protestes a l’Iran van esclatar ara fa deu mesos, en resposta a la mort de Masha Amini el 16 de setembre del 2022, però de seguida es van convertir en un moviment de rebuig al govern de la República Islàmica. Des d’aleshores hi ha hagut milers de detinguts i milers de morts, set dels quals han estat executats per la seva implicació en el moviment. 

stats