Internacional 28/08/2021

"Ingressen per morir": el coronavirus evidencia les deficiències del sistema de salut cubà

La variant delta ha disparat les xifres de contagis i morts a l'illa, i als hospitals escassegen els medicaments i l'oxigen

Frances Robles (The New York Times)
4 min
Una dona rebent una dosi de la vacuna de fabricació cubana Abdala en un centre de vacunació de l'Havana

MiamiDurant molt de temps, el sistema de salut de Cuba ha sigut motiu d'orgull nacional, però ara es troba en una situació angoixant. Després d'haver contingut el coronavirus durant l'any passat, Cuba ha sigut devastada aquest estiu per la variant delta, altament contagiosa, que ha fet créixer les taxes de contagis i ha inundat de pacients el sistema de salut. Aquest dilluns es van registrar més de 9.700 casos nous, una xifra que multiplica per més de sis els que s'havien diagnosticat fa dos mesos, segons el ministeri de Salut Pública.

El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, va reconèixer fa poc que la pandèmia "ha sobrepassat les capacitats" del sistema de salut del país, però va culpar l'embargament comercial dels Estats Units de l'escassetat que pateixen. A causa de la creixent escassetat de medicaments i altres subministraments importants, els hospitals s'estan quedant sense els metges, els medicaments i l'oxigen necessaris per tractar el ràpid augment del nombre de pacients.

"Els pacients s'ingressen per pur protocol, perquè realment no es disposa de medicaments per poder tractar-los als hospitals. O sigui, ingressen per morir, pràcticament", diu Alexander Pupo, un metge de 31 anys d'Holguín que va perdre la seva residència de neurocirurgia l'any passat després d'haver criticat el govern i que s'ha ofert com a voluntari per ajudar a combatre el coronavirus.

Si bé la pandèmia ha posat a prova els sistemes mèdics de tot el món, el desastre en l'atenció sanitària a Cuba és particularment significativa, perquè el govern ha defensat durant dècades el seu sistema d'atenció mèdica gratuïta com un assoliment destacat de la revolució socialista. Però la creixent crisi evidencia un sistema amb mancances que, tot i que sol produir avenços mèdics, també està mal equipat i no compta amb prou fons.

Durant molt de temps, Cuba ha guanyat milers de milions en monedes estrangeres molt necessàries enviant prop de 30.000 metges a països de tot el món. Però aquesta pràctica s'està tornant més complicada en un moment en què molts cubans moren pel covid-19. Uns quants centenars de metges que eren en missions a l'estranger han tornat aquest mes a Cuba per treballar durant les vacances.  

L'oxigen s'acaba

Dilluns Díaz-Canel va instar els metges a administrar amb cura l'oxigen, perquè no n'hi havia per a tothom. Les reserves s'estan esgotant, i la fàbrica que produeix les bombones està tancada. "Tenim entre 16 i 20 pacients que necessiten ventilació i ahir només ens quedaven quatre cilindres d'oxigen. Amb això no n'hi ha prou", diu Manuel Guerra, metge de Buenaventura, a l'est de Cuba. "La majoria de nosaltres estem cansats de veure morir persones que es podrien salvar", lamenta. El metge assegura que els hospitals s'han quedat sense tests de covid-19 i que moltes vegades recorre a Facebook per demanar antibiòtics als seus amics.

Eduardo López-Collazo, un investigador de malalties infeccioses cubà resident a Espanya, explica que la seva germana Norma, de 64 anys, va donar positiu per coronavirus el mes passat, tot i haver rebut les dues dosis d'una vacuna cubana . Va passar dies en una sala d'espera de la província de Ciego de Ávila i, fins i tot quan el seu nivell d'oxigen va baixar a un preocupant 92, els metges li van dir que no complia els "criteris internacionals" per ser ingressada a l'UCI. "Va passar quatre o cinc dies en una espècie d'annex, una escola, un lloc improvisat que es va convertir en una instal·lació on internaven pacients. No hi havia les condicions adequades, ni respiradors, ni res d'això", explica López-Collazo.

La Norma va morir el 30 de juliol, però malgrat que tenia dos tests positius de covid-19, al certificat de defunció hi consta, com a causa de la mort, una embòlia pulmonar. López-Collazo està convençut que el govern cubà està registrant menys defuncions de les reals de manera sistemàtica per presentar un panorama més optimista. La xifra oficial de morts pel virus al país és de 4.088.

El govern assegura que el nombre de casos i la taxa de mortalitat està millorant a l'Havana i a altres ciutats, i que espera que el nombre de morts baixi a mesura que hi hagi més vacunats. Ara bé, al país hi ha una greu escassetat de xeringues, segons Global Health Partners, una ONG que ha iniciat una campanya per enviar-ne milions a l'illa. Fins ara, una quarta part dels 11,3 milions de cubans ha rebut una de les tres vacunes desenvolupades al país.

Errors de gestió

A parer d'Arachu Castro, professora de l'Escola de Salut Pública i Medicina Tropical de Tulane, Cuba va implementar una de les millors estratègies anticovid de l'Amèrica Llatina durant els primers mesos de la pandèmia, però a partir del novembre la situació va canviar dràsticament amb la reobertura del turisme , i va tornar a empitjorar després del Dia de la Mare i el Dia del Pare, en què molts cubans es van reunir amb les seves famílies.

Durant l'estiu el nombre de casos va créixer exponencialment durant nou setmanes consecutives i ara hi ha més de 100.000 persones ingressades en centres d'aïllament, la meitat de les quals han donat positiu. El nombre de morts per covid va augmentar un 20% la setmana passada en comparació amb l'anterior.

"El sistema de salut cubà està col·lapsat", afirma Alexander Figueredo, metge de la província de Granma que explica que va ser acomiadat a principis d'any per haver criticat el mal estat dels hospitals. "Les funeràries no donen l'abast, els hospitals no donen l'abast, els policlínics no donen l'abast i els metges ja estan cansats –resumeix–. Han passat un any i mig en aquesta batalla, sense armes per lluitar contra la malaltia mentre estan morint centenars i milers de pacients".  

Copyright The New York Times

stats