Racisme
Internacional 05/12/2021

Karlene Griffiths Sekou (Black Lives Matters): "Hem d'abolir la policia als Estats Units"

3 min
Karlene Griffiths Sekou, activista del moviment Black Lives Matter, retratada al CCCB de Barcelona

BarcelonaEl moviment Black Lives Matters (BLM), sorgit contra el racisme als Estats Units, s’ha internacionalitzat. Avui té “una xarxa global” amb oficines al Canadà o el Regne Unit que uneix forces amb altres causes com la palestina. “Tenim centenars de peticions per formar part del moviment dins dels EUA i molts països interessats, fins i tot grups de gent blanca en països blancs que volen crear una branca local del moviment”, explica la reverenda i representant internacional de BLM, Karlene Griffiths Sekou, que va ser a Barcelona pel Congrés Mundial per la Pau, organitzat per l'International Peace Bureau (IPB) i l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que es va celebrar al CCCB.

BLM ha sortit dels Estats Units.

— Sí, el nostre moviment ha galvanitzat l’atenció internacional perquè el racisme contra els negres existeix a tot arreu on viu gent negra. És un llegat del colonialisme i el supremacisme blanc que està molt integrat a les estructures de govern del món. Avui tenim una xarxa d’aliances de solidaritat amb moviments que tenen objectius similars arreu del món. Ens estructurem en localitzacions de base i estem organitzant-nos. És l’única manera de fer front al sistema: si venen a per nosaltres, tindrem aquesta xarxa cobrint-nos l'esquena, i si van a per ells, els cobrirem l'esquena nosaltres. 

Dins dels Estats Units el moviment també s’ha diversificat.

— Les imatges de l’assassinat de George Floyd van fer veure a la gent el que portem denunciant 100 anys. Va generar una consciència que va transcendir la raça, la classe social i també la geografia en el nostre moviment. Hem aconseguit treure molta més gent al carrer i la nostra crida ha deixat de ser de reafirmació, ara és una crida a l’abolició. L’abolició és necessària perquè el mateix sistema construït pel supremacisme blanc ens constreny a través del sistema carcerari nord-americà, de la discriminació econòmica, educacional, d’habitatge. I veiem que no hi ha reforma possible. Cal abolir-lo i reimaginar el sistema i fer servir els recursos que donem a la indústria militar i armamentística per reinvertir-los en les comunitats, en salvar vides.

Això va més enllà de desinvertir en la policia (defund the police).

— Quan parlo d’abolició vull dir abolir la policia als Estats Units, que és un cos arrelat en el racisme contra els negres i el supremacisme blanc, però també el complex industrial de les presons, que empresona desproporcionadament els afroamericans. Aquest sistema ha de ser abolit i podem reimaginar-lo de forma creativa. Nosaltres tenim moltes idees de com gastar millor aquests recursos per prevenir les condicions que porten a la gent a prendre accions extremes. En lloc de castigar les classes pobres negres, cal invertir en aquestes comunitats.

Com reinvertir en sistemes de salut?

— Totalment, moltes de les trucades a la policia parteixen d’un problema de salut mental: s’ha de poder trucar a un servei de salut professional.

Algunes ciutats dels EUA ja ho estan fent.

— Sí, Minneapolis ha tingut èxit, per exemple, però hi ha molta resistència. L’argument és que llavors no hi haurà qui ens protegeixi del crim, però la realitat és que el sistema policial dels EUA no està dissenyat per protegir les nostres comunitats.

Tot això no li sona a massa radical per a Joe Biden?

— Què és radical? Radical vol dir anar a l’arrel. Ara tenim a Cori Bush al Congrés i tenim l’esquadró d’Ocasio-Cortez, que emergeix de la base social. Si Biden no és prou progressista seguirem pressionant. Les polítiques locals poden fer molt. Estem contents de tenir aquest president ara, donada l’alternativa, però la nostra esperança mai no ha estat posada en la presidència.

Però el Partit Republicà ha iniciat una ofensiva als seus estats contra el dret de vot dels negres.

— Sí, és el fuet blanc, sempre hi ha resistències a la nostra llibertat. Ells advoquen per les llibertats només per a alguns, bàsicament els mascles blancs. Però la nostra crida és per les vides de tothom, dels negres, els indígenes, el col·lectiu LGTBIQ+ i també per la gent oprimida al món, com a Haití o Palestina.

I per la causa feminista també, oi?

— Sí, les dones negres mai no vam protestar per poder tenir fills i treballar com les blanques, però en els drets reproductius i contra el sistema patriarcal heteronormatiu sí que coincidim. Des de l’esclavitud, han volgut governar els nostres cossos i hem de trencar fins i tot les jerarquies entre dones, perquè és el mateix sistema el que ens amenaça a totes.

stats