Trump militaritza Los Angeles en un càstig exemplar per a les 'ciutats santuari' per als migrants

Enviada Especial a Los AngelesDesprés de les porres i els rifles, el que més es veu als carrers al voltant del Centre de Detenció Metropolità de Los Angeles són les armilles reflectants i les mànegues dels operaris que netegen les pintades de “Fuck ICE” i “Fuck la migra”, l’endemà de quatre dies de protestes a la ciutat per les agressives batudes dels agents d’immigració (ICE, amb les seves sigles en angles).

Una dotzena dels 4.000 agents de la Guàrdia Nacional que va enviar el president Donald Trump custodien l’entrada del centre de detenció. Un dels dos policies que fan companyia al grup fa petar la xerrada amb un dels soldats que sosté un escut de metacrilat. “Y entonces vine…”. Tots dos parlen en castellà. Igual que la majoria de paletes que netegen les parets dels edificis, són hispans.

Als peus de l’escala on fan guàrdia els militars, un grup de manifestants ha iniciat una pregària per les mares de les persones detingudes per l'ICE durant la setmana passada. “Jo, als meus 72 anys, hauria d'estar feliç a casa meva. Però no, veig això i penso: a la Chingada, ja n'hi ha prou", diu la Rosa, veïna de la ciutat, que fa anys va patir la persecució de la migra (els agents d'immigració) malgrat ser nascuda a Califòrnia.

La protesta vol ser pacífica, però el desplegament policial que inunda els carrers està pensat per al vespre, tot i que la matinada passada va acabar sense incidents. Aquest dimarts a la tarda s’espera una concentració pacífica al Gloria Molina Grand Park, a unes quantes cantonades del centre de detenció, en el que serà el cinquè dia de protestes a Los Angeles.

Militarització dels carrers

"Inundarem la zona", advertia el director de l'ICE (el servei d'immigració i duanes), Thomas Homan, en una entrevista a la cadena Fox en el quart dia de protestes. Aquesta ciutat californiana no només està "inundada" per efectius de l'ICE, sinó que l'administració de Donald Trump està militaritzant els carrers a marxes forçades. A banda dels 2.000 agents de la Guàrdia Nacional que ja estan trepitjant asfalt sense el consentiment del governador de l'estat, Gavin Newsom, el govern federal va anunciar dilluns que hi enviarà 2.000 efectius més d'aquest cos i 700 marines. El flux constant de personal militar és un clar pols a Newsom i a l'alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, tots dos demòcrates.

El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha dit durant una compareixença al Congrés aquest dimarts que preveu que els militars es quedin a Los Angeles 60 dies per "assegurar que els manifestants violents, saquejadors i delinqüents que són a l'altra banda assaltant la policia sàpiguen que el govern no marxarà enlloc". El Pentàgon també ha fet públic que calcula que la mobilització dels marines i la Guàrdia Nacional tindrà un cost d'uns 134 milions de dòlars.

Trump està aplicant amb Califòrnia el mateix playbook que amb les universitats com Harvard i Colúmbia: fer servir tota l'artilleria possible per intentar sufocar qualsevol focus de resistència i demostrar la seva força. En el cas de Harvard ha estat a través de retallades de fons federals i cancel·lació de visats, i a Los Angeles ha tret els fusells davant de les protestes contra la campanya de terror a la comunitat migrant i llatina.

Tot i que de moment la Guàrdia Nacional no ha actuat i només ha tingut una funció dissuasiva, el gest d'enviar militars és un missatge clar. El 50% de la població de la ciutat és llatina i a tot l'estat de Califòrnia representen el 40%, amb la qual cosa és el grup ètnic més nombrós, per sobre dels blancs (un 30%), segons dades del cens.

'Ciutats santuari'

Inundar Los Angeles de militars també és un intent de doblegar un dels principals bastions demòcrates del país i una de les principals ciutats santuari. Els termes ciutat santuari i estat santuari s'utilitzen per parlar dels llocs dels Estats Units on les policies locals no tenen permès cooperar amb les federals, fet que fa que siguin més segures per a les persones sense papers. En la seva campanya de deportacions massives, les ciutats i els estats santuari han estat un dels principals blancs. Si Trump ha intentat convertir Harvard i Colúmbia en dos càstigs exemplars per a les universitats, ara repeteix l'estratègia amb Los Angeles i la resta de ciutats santuari.

El desplegament militar ordenat per Trump també es veu com un test de com el govern federal podria prendre el control d’altres ciutats santuari que hi ha al país. Washington, Nova York i Chicago són altres llocs on fins ara les persones sense documents han pogut viure amb relativa seguretat. A la capital del país, a mitjans de maig moltes escoles amb majoria llatinoamericana i treballadors dels restaurants del barri de Dupont Circle van trobar-se amb batudes de l’ICE.

Trump, que havia promès dur a terme la campanya més important de deportacions de "la història", ha vist com el nombre d'expulsions diàries ha anat caient en comparació amb les xifres del seu predecessor, Joe Biden. Tot i que el republicà va basar la seva campanya electoral en atacar la gestió fronterera del demòcrata, durant els quatre anys de la seva presidència, Biden va expulsar més migrants que Trump en el seu primer mandat. Els suposats criminals que s'estan detenint i expulsant per ordre del president no són suficients per aconseguir xifres rècord, així que a finals de maig es van donar ordres a l'ICE d'ampliar el target, segons avançava Axios.

Les batudes de la setmana passada al Home Depot de Paramount, al sud de Los Angeles, que van marcar l'inici de les protestes, van ser un símptoma de les pressions per augmentar les xifres: els agents d'immigració van començar a detenir gent que anava a treballar o que passava per allà sense preguntar-los res. Tot amb l'objectiu d'aconseguir enxampar persones sense papers. Els agents d'ICE van crear una situació de setge a la zona i cada dia hi havia més persones migrants que no es presentaven a treballar.

Enfrontament amb el governador

Sotmetre Califòrnia a un setge militar sense consentiment del seu governador torna a ser un gest de poder dins del serial d'enfrontaments amb Newsom. El demòcrata ha intentat convertir el seu estat en una mena d'oasi en el segon regnat de Trump. Al gener l’Assemblea de Califòrnia va reservar 25 milions de dòlars del pressupost estatal per finançar la "resistència" contra les mesures que volgués imposar Washington. En sis mesos de govern trumpista Califòrnia ja ha gastat 5 milions de dòlars i ha interposat 23 demandes contra les accions de la Casa Blanca. La darrera de totes és el recurs judicial contra el desplegament de la Guàrdia Nacional en contra del consentiment de Newsom.

Malgrat la voluntat de ser un bastió de resistència, el demòcrata ha estat fent equilibris per no trepitjar massa la cua a Trump. Durant els tràgics incendis que van assolar Los Angeles al gener, Newsom evitar atacar-lo directament per assegurar-se que arribés l'ajuda federal per a les víctimes. El demòcrata també va oposar-se a la integració d’atletes transgènere en competicions femenines, però no va poder impedir la participació –i la victòria– d’una atleta transgènere de 16 anys en un campionat escolar a finals de maig, malgrat l’amenaça de Trump de retirar a Califòrnia 8.000 milions de dòlars en finançament federal.

Newsom havia estat fent moltes concessions a la nova administració, però la manera com l'administració federal ha gestionat les protestes de Los Angeles ha estat la gota que ha fet vessar el got. El resultat ha estat un constant intercanvi de retrets i amenaces entre els dos polítics, i Trump ha acabat defensant la idea suggerida pel director de l'ICE de detenir Newsom si es considera que està torpedinant la seva campanya de deportacions massives.