Internacional 19/10/2021

El govern de l'Equador declara l'estat d'emergència "per frenar el narcotràfic"

El president Lasso promet indults a l'exèrcit i la policia i els demana "valentia"

4 min
Un moment de la intervenció televisada del president Guillermo Lasso aquesta matinada.

BarcelonaEl govern de l'Equador ha ordenat fer sortir al carrer l'exèrcit arran de l'increment de la violència i el narcotràfic al país. Després de setmanes concentrat apaivagant l'escàndol de les seves empreses offshore que van destapar els papers de Pandora, el president del país, Guillermo Lasso, ha aparegut aquesta nit en un vídeo a les xarxes socials després de la mort en una gelateria d'un nen d'11 anys a trets en un intercanvi de foc entre la policia i un lladre.

"Hem d'aturar la violència que ha posat fi a la vida del Sebastián Javier i abans a tants altres equatorians", ha dit Lasso per justificar que els soldats acompanyin ara la policia en les operacions contra la delinqüència comuna. També ha anunciat que prepararà una llei per blindar jurídicament els agents i els soldats. L'estat d'excepció se suma a l'estat d'emergència decretat després d'un motí en una presó, que va causar 118 morts fa tres setmanes.

Lasso ha arengat les forces armades: "Actueu amb la valentia que us caracteritza perquè aquest govern indultarà tots aquells que siguin condemnats injustament per haver fet la seva feina", i ha carregat contra els jutges que "haurien de garantir la pau i l'ordre, no la impunitat i el delicte".

Erika Rodríguez, coordinadora d'Amèrica Llatina de la Fundación Alternativas i investigadora de l'ICEI, valora la decisió: "És més del mateix que veiem a tota la regió: més militarisme i mà dura, solucions fàcils i alhora desesperades, que responen a un agreujament de les condicions socials que ha causat la pandèmia i també a la fallida dels estats. El mateix ministre de l'Interior va reconèixer després del motí a la presó que les bandes criminals eren més fortes que l'estat". La investigadora recorda que "aquestes polítiques no han funcionat enlloc del continent i a més són un camp obert als excessos policials i de les forces armades, que no actuaran als barris rics de Quito sinó a les zones marginals, on hi ha joves sense feina i sense accés a l'educació, que són més vulnerables a les bandes criminals: sense mecanismes de control sobre els cossos armats, no hi ha cap garantia que se solucionin els problemes socials ni les estructures criminals on arrela la delinqüència". I esmenta com a exemples l'operació Orion de Medellín, a Colòmbia, el 2002 contra les guerrilles, que sota l'estat d'excepció van deixar 80 civils ferits i 71 assassinats pels paramilitars, o més recentment les operacions militars contra els barris de favel·les de Rio de Janeiro al Brasil.

Precisament mitja hora més tard de la intervenció de Lasso, el Defensor del Poble ha llançat un comunicat instant els agents i els comandaments a "tenir sempre present el deure del respecte a la vida, la seguretat i a la integritat de la població", i els ha demanat que "impedeixin que la lluita contra la delinqüència es converteixi en una situació de risc per a la ciutadania". També ha rebutjat la proposta de l'alcaldessa de Guayaquil de permetre que la gent porti armes.

Al govern des de l'abril, el polític conservador ha dilapidat el crèdit que li havia concedit la reeixida campanya de vacunació, amb 9 milions d'immunitzats en els seus 100 primers dies de mandat, quan va arribar a tenir un suport del 70% a les enquestes. L'amotinament a la presó i les denúncies de robatoris i assassinats amb sicaris se sumen als seus antipopulars projectes de reformes fiscal i laboral pactats amb el Fons Monetari Internacional pel gran endeutament del país.

L'augment de la violència ha sigut exponencial, en un context de crisi econòmica i social: les morts violentes s'han duplicat respecte a l'any passat. Alguns episodis especialment destacables, com tres atracaments en bancs a plena llum del dia, han disparat la por entre la població. També s'han incrementat els decomisos de droga, amb 116,6 tones confiscades aquest any, respecte a les 82,2 de tot l'any passat. Segons Lasso, "en els últims anys l'Equador ha passat de ser un país de tràfic de drogues a un país que també en consumeix", i diu que això té relació amb l'augment dels homicidis i robatoris.

Per a Sergio Maydeu, investigador associat del Cidob, Lasso, "qüestionat després dels papers de Pandora, ha volgut fer un gest d'autoritat aprofitant un problema real, que és l'augment de la inseguretat al país". Destaca que "l'Equador és un país cada vegada més important en el narcotràfic i el tràfic d'armes", perquè després de la dolarització de la seva economia és molt més interessant per a les xarxes de blanqueig i de tràfic il·legal i també per la seva proximitat amb Colòmbia. Les set províncies on es desplegarà l'exèrcit són precisament les més pròximes a la frontera a més de Guayaquil, una ciutat portuària on són freqüents les operacions antidroga i els decomissos d'armes.

Maydeu destaca que, a diferència del que passa en altres països de la regió, el crim organitzat no s'ha fet fort territorialment en barris o ciutats, sinó dins les presons, esperonat per la política del govern anterior que va dispersar els seus líders entre diferents centres penitenciaris. "Avui les presons de l'Equador s'han convertit en bases d'operacions del crim organitzat". ¿Seguirà Guillermo Lasso els passos de Rodrigo Duterte, que va convertir la guerra contra el narcotràfic en un bany de sang contra els pobres? Dependrà de com reaccionin els diferents grups criminals: les bandes locals, els narcotraficants de Colòmbia i els càrtels mexicans.

stats