COP26

Gens d'optimisme a Glasgow: el món s'encamina cap als 2,4 °C el 2100

Climate Action Tracker denuncia que els plans de reducció d'emissions van "a pas de tortuga"

5 min
L’objectiu de l'Acord de París és evitar un escalfament global superior el 1,5ºC.

Glasgow (Enviat Especial)No hi ha raons ni per a l'optimisme ni per a la complaença. El món es continua encaminant cap a la catàstrofe climàtica i els anuncis fets fins ara a la COP26 en relació amb la reducció de gasos d'efecte hivernacle no garanteixen cap canvi de rumb dràstic. Segons la nova avaluació del consorci científic Climate Action Tracker (CAT), que s'ha fet pública aquest dimarts, encara hi ha una diferència de quasi un grau entre els compromisos al 2030 presentats a Glasgow, que ens encamina als 2,4 ºC a finals de segle, i el que caldria aconseguir per mantenir viu l'Acord de París, que és no pujar d'1,5 ºC. I sempre partint de la premissa, dubtosa, que totes les promeses fetes sobre el paper, moltes dels quals no tenen al darrere cap legislació que les avali, es fessin realitat.

Així, si es compleixen tots els compromisos oficialitzats davant l'ONU els últims dies, que inclouen el de la Xina d'arribar al zero net d'emissions el 2060 i el dels Estats Units el 2050, l'escalfament global a finals de segle seria de 2,1 ºC, una mica millor del que es preveia fins ara però encara per sobre dels objectius de París.

El problema, segons el consorci CAT, és "la bretxa de credibilitat", que posa molt en dubte el compliment de tots els objectius al 2050 (el 90% de les emissions globals actuals estan cobertes avui per un compromís d'arribar al zero net el 2050, però les polítiques en marxa i els plans estatals encara no hi estan orientats).

Un problema que fonts de la negociació a Glasgow consultades per l'ARA consideren clau per valorar el resultat final de la COP26 que, en principi, posa el punt final divendres. "Fins on són creïbles les propostes de reducció d'emissions a llarg termini si no s'aconsegueix explicar com es faran?", diuen aquestes fonts. El detall, la lletra petita, doncs, serà fonamental.

Les promeses a llarg termini són molt fàcils de fer però difícils de complir, sobretot si els plans de reducció al 2030 no s'hi alineen. La situació s'agreuja encara més quan els analistes creuen que tant els límits d'emissions com les accions definides per al 2030 "continuen sent del tot inadequats". Per això, el consorci científic distingeix per primer cop entre la pujada de temperatura que suposaria el compliment total de les promeses fetes a Glasgow, que seria de 2,1 ºC, i la pujada que suposaria el compliment només dels objectius del 2030, que ens encamina a 2,4 ºC.

La visió més optimista, si es compleixen totes les promeses dels governs -incloses les que no s’han formalitzat encara davant de l’ONU, com la de l’Índia d’arribar a zero net el 2070-, voldria dir pujar 1,8 ºC, com deia la setmana passada el president de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA). “Són massa ‘si...’”, admet l’informe.

Climate Action Tracker considera que si bé les perspectives d'escalfament han millorat des de la cimera del 2015, la raó de la deriva climàtica del planeta és la diferència entre compromís i acció real. Des d'aquest punt de vista, la "implementació de les polítiques sobre el terreny avança a pas de tortuga", denuncia. El manteniment de l'ús del carbó, el gas natural, la desforestació i les emissions de metà són els factors determinants, malgrat que resulten incompatibles amb els Acords de París, del progrés i del model econòmic i, alhora, afavoreixen l'escalfament del planeta.

A la pràctica, els compromisos adquirits a Glasgow per al final de la dècada empenyen la humanitat a emetre l'any 2030 el doble de les emissions que serien consistents amb el manteniment de l'objectiu de París viu (1,5 °C). Així, el Consorci Climate Action Tracker demana que els governs reconsiderin els seus plans i prenguin accions més contundents per frenar l'escalfament global, perquè els pròxims nou anys són vistos com a especialment claus per redreçar la situació.

Les conclusions del consorci arriben després que s'hagin analitzat les contribucions determinades a escala nacional (NDC), és a dir, els plans de descarbonització que els estats han presentat a la cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que entra ja a la recta final sense cap garantia d'èxit. Més aviat tot al contrari.

La publicació de l'informe del CAT marcaria un punt d'inflexió a la COP26 i podria ser un element de pressió dels grups i col·lectius més conscienciats sobre el canvi climàtic per intentar aconseguir una declaració final que permeti marxar de Glasgow amb una mínima esperança i no amb les mans buides.

De moment no hi ha cap bon auguri. Al contrari. Perquè un primer esborrany que s'ha filtrat dilluns a última hora –només una llista de frases agrupades per temes, en total 850 paraules– no inclou cap compromís ferm per eliminar gradualment els combustibles fòssils.

Tant les ONG climàtiques com els experts que segueixen les negociacions han advertit que és un text "massa dèbil". "Els activistes estem molt preocupats perquè, normalment, el primer esborrany d'un text de la COP és relativament ambiciós i es va debilitant al llarg de la segona setmana. Que el primer esborrany sigui tan dèbil no presagia res de bo", va dir Greenpeace en un comunicat. 

Menys complaença

D'acord amb el que va afirmar la setmana passada el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol, el CAT també ha avaluat els anuncis d'emissions zero fets durant la cimera. En aquest cas, amb l'anomenat "escenari optimista" es podrien aconseguir els 1,8 °C el 2100 o un "escalfament màxim d'1,9 °C".

Els 1,8 °C és la temperatura que els models de l'AIE indicaven i 1,9 °C la que suggerien oficials de la Unió Europea i dos investigadors de la Universitat de Melbourne. Però el consorci CAT està molt lluny de compartir l'optimisme que va mostrar Birol dijous passat. Selwin Hart, assessor especial de l'ONU i secretari general adjunt per al canvi climàtic, li va respondre: "La lluita per limitar l'escalfament global està lluny d'acabar-se –va dir–. D'acord amb els NDC que s'han presentat, el món s'encamina als 2,7 graus, un camí catastròfic, i, per tant, molt lluny de mantenir viu l'objectiu dels 1,5 graus de l'Acord de París".

A més, l'anàlisi del CAT avalua com a molt improbable que els compromisos a llarg termini es compleixin. S'hi pot llegir, de fet: "La nostra anàlisi, que cobreix 40 països, mostra que només el 6% de les emissions globals" estan cobertes per plans de reducció d'emissions que mereixen la qualificació "d'acceptable". I cap dels països analitzats té les polítiques a curt termini suficients per posar realment en marxa l'objectiu d'emissions zero.

Quan ja s'ha superat l'equador de la cimera, Climate Action Tracker –un consorci internacional mantingut per les institucions científiques New Climate Institute, Climate Analytics i Institut Potsdam per a la Investigació sobre l'Impacte del Canvi Climàtic– creu "evident que hi ha una enorme falta de credibilitat entre l'acció i els compromisos [adquirits], cosa que genera una llarga i fosca ombra de dubte sobre els objectius proposats d'emissions zero per més de 140 països, i que cobreixen el 90%" de les que es generen a tot el món.

La valoració que aquest dilluns ha fet l'expresident dels Estats Units, Barack Obama, als delegats ha sigut si fa no fa la mateixa que es desprèn de l'estudi del CAT: "Encara no som a prop d'on hauríem de ser".

stats