ParísDesprés de dos anys de pandèmia i amb el nou govern encara arrencant, tornen les protestes socials. França celebra aquest diumenge eleccions legislatives i ho fa en un clima de reivindicacions en dos sectors clau, l'educació i la sanitat, que auguren una tardor complicada per al president del país, Emmanuel Macron. Els sindicats han aprofitat la campanya electoral per advertir que el personal sanitari està al límit i no hi ha prou metges ni infermeres per encarar l'estiu. A les escoles i instituts, la situació no és gaire millor: falten milers de mestres per cobrir totes les places vacants i el curs podria començar al setembre sense professors per a totes les aules.
Ara que falten poques setmanes per acabar el curs escolar, els sindicats han llançat l'alerta. "La situació per al curs vinent és preocupant. Faltarà personal a l'inici", adverteix contundent el principal sindicat de mestres en una carta enviada a la nova primera ministra, Élisabeth Borne. Si durant la pandèmia no hi havia mestres per cobrir les baixes per covid dels ensenyants ni per desdoblar classes, la situació està lluny de normalitzar-se. A secundària falten especialment professors de matemàtiques (només hi ha 816 candidats que van passar les proves al maig per cobrir 1.035 vacants) i de lletres clàssiques (hi ha 60 candidats aprovats i 134 vacants), mentre que a primària falten mestres, sobretot a París (hi ha 180 candidats per cobrir 219 vacants) i els municipis de la seva regió.
La crisi dels mestres es deu sobretot a la davallada vocacional –els sindicats denuncien que és pels salaris baixos del professorat– i a un canvi normatiu que ha entrat en vigor aquest any i que obliga a tenir un màster de dos anys i no d'un com fins ara, cosa que ha provocat que hi hagi enguany menys mestres que s'incorporen al mercat laboral. Un informe publicat aquesta setmana al Senat proposa com a solució sotmetre el sector "a la llei d'oferta i demanda" i pagar més als professors de matemàtiques i els mestres que acceptin treballar a les escoles més conflictives o en qualsevol especialitat on faltin ensenyants.
Job dating per trobar mestres
La situació és tan desesperant que algunes regions han obert processos de selecció extraordinaris per a universitaris que vulguin treballar de mestre. A Versalles s'ha fet un speed dating per trobar 2.000 diplomats amb almenys 3 anys d'estudis universitaris de qualsevol àmbit que es vulguin incorporar com a professors i mestres al setembre. En aquesta regió mundialment coneguda pel seu palau només s'havien cobert als exàmens del maig 484 vacants de 1.430. Al job dating milers de persones sense tenir estudis relacionats amb l'ensenyament van fer una entrevista de 30 minuts. Els experts van seleccionar els candidats amb l'entrevista i el currículum, i ara hauran de fer una formació a l'agost abans d'incorporar-se al setembre a les escoles i instituts, una situació totalment inèdita.
Col·lapse de les urgències
El sector sanitari a França també pateix una crisi, especialment els serveis d'urgències, que viuen un col·lapse inèdit per la manca de personal. Segons l'associació Samu-Urgences de France, hi ha 120 serveis d'urgències hospitalàries que han hagut de limitar la seva activitat o es preparen per fer-ho. Els més de dos anys de pandèmia han sigut molt durs i molts professionals de la salut, especialment d'infermeria, han abandonat la professió, exhausts. Però els sindicats asseguren que el fenomen no és nou: un terç dels nous diplomats deixa la professió durant els primers cinc anys.
El sector va convocar dimarts una vaga per protestar per les seves condicions de treball, amb salaris que consideren baixos, poc personal i falta de mitjans, i van advertir dels problemes que pot haver-hi durant l'estiu. "Els hospitals estan desesperadament maltractats", denunciaven dimarts els treballadors sanitaris en un comunicat. La nova ministra de Sanitat, Brigitte Bourguignon, ha admès que "l'estiu serà difícil" i que el govern "ha de trobar solucions perquè els francesos no siguin privats" de l'accés a la sanitat.
A l'espera d'un informe per impulsar mesures urgents i amb la mirada posada en les eleccions legislatives d'aquest diumenge, el govern francès ja ha anunciat que pagarà al doble les hores extres del personal sanitari no mèdic i cada hora de feina dels metges "durant tot l'estiu". També accelerarà la incorporació als hospitals d'infermeres i auxiliars que acabin la seva formació al juny i promourà que les infermeres jubilades es puguin tornar a incorporar a la feina voluntàriament. Finalment, s'estudia permetre la reincorporació als hospitals del personal sanitari no vacunat, que s'havia quedat sense feina per negar-se a immunitzar-se contra el covid.
El judici pels atemptats de Bataclan encara la recta final
El macrojudici pels atemptats del 13 de novembre del 2015 a París arriba, nou mesos després, a la seva fi. Aquesta setmana està previst que acabi amb les al·legacions de la defensa i un últim torn de paraula per als acusats, i el 29 de juny es coneixerà la sentència. La fiscalia ha demanat per a Salah Abdeslam, l'únic dels presumptes terroristes vius, la cadena perpètua sense revisió de pena. És la màxima condemna possible a França –similar a la presó permanent revisable d'Espanya–. Instaurada el 1994 i només pels crims més greus, els condemnats a cadena perpètua sense revisió de pena no tenen dret almenys durant 30 anys a beneficiar-se de cap permís de sortida, ni alleugeriment de la pena, ni cap benefici penitenciari.
La vintena de presumptes terroristes jutjats s'enfronten a penes d'entre 5 anys i la cadena perpètua. "El crim és de tal gravetat que la sanció només pot ser d'acord amb aquesta gravetat", va resumir la fiscal Camille Hennetier. Abdeslam és l'únic que s'enfronta a la màxima pena per "assassinat, segrest i temptativa d'assassinat" en el marc d'un grup terrorista. La resta estan acusats de complicitat.
El del 13 de novembre és el pitjor atemptat terrorista que ha viscut mai França. Un escamot jihadista va assassinar 130 persones en diferents punts de la capital francesa, la majoria (90) a la sala de concerts Bataclan. Tots els terroristes van morir autoimmolats o abatuts per la policia, a excepció d'Abdeslam, que, segons el seu relat al judici, es va penedir a l'últim moment i va deixar abandonada la seva armilla amb explosius abans de fugir a Bèlgica.
Zones d'ombra
Durant els nous mesos que ha durat el judici, la fiscalia i les acusacions han intentat "reconstruir el puzle" dels atemptats. El més rellevant ha sigut la declaració de Salah Abdeslam, que va oferir la seva versió sobre la nit dels fets, però no va donar gaire més pistes sobre la seva organització. El judici també ha servit per escoltar el colpidor relat de les víctimes, especialment "l'infern dantesc del Bataclan", en paraules de la fiscalia. Segons Camille Hennetier, queden "zones d'ombra" per entendre els atemptats. "La majoria dels acusats sabien coses però no han aportat respostes. Han callat i callaran fins a la seva mort", va concloure la fiscal.
![Ellecions legislatives a França](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
