Flors i peluixos: les protestes silencioses dels russos contra la guerra de Putin

MoscouEls autobusos de la policia semblen omnipresents a Moscou des de la invasió russa a Ucraïna el febrer passat. Vigilen gairebé tot el centre de la ciutat, inclosa l'estàtua d'un dels poetes més famosos d'Ucraïna, que s'ha convertit en un lloc popular de manifestació silenciosa contra la guerra. Des que fa nou dies un míssil rus va colpejar un edifici residencial a la ciutat ucraïnesa de Dnipró i hi va matar 46 persones i en va ferir 80, els moscovites han vingut a posar flors, joguines de peluix i fotografies de l'edifici destruït als peus de l'estàtua de Lèssia Ukraïnka, poeta i dramaturga ucraïnesa que va viure durant les últimes dècades de l'Imperi Rus.

El ritual, després d'una de les xifres de víctimes mortals més altes en un atac rus des de l'inici de la invasió, s'ha convertit en una expressió de dolor, vergonya i oposició a la guerra. Però a intervals regulars, les autoritats han anat retirant les flors. "A la Rússia contemporània, en aquestes condicions, això és una batalla silenciosa", deia Tatiana Krupina, una química de 28 anys que la setmana passada hi va anar a posar flors amb un petit grup d'amics.

Els russos també han començat a posar flors en altres ciutats, estimulats per les xarxes socials. La de les flors és una de les primeres protestes públiques a gran escala posteriors a l'anunci de "mobilització general" que va fer el president Vladímir Putin, el setembre passat, per enviar centenars de milers d'homes a lluitar.

Rússia ha imposat dures sancions per criticar la guerra, o fins i tot per anomenar-la com a tal, de manera que per a molts russos posar flors sembla una oportunitat per mostrar la dissidència sense ser arrestats. Per als russos antigovernamentals que romanen a Rússia, les flors els recorden que no estan sols en la seva oposició a la guerra, tot i que la propaganda es torna cada cop més mordaç i les lletres Z i V, que s'han convertit en símbols a favor de la guerra, estan gravades als edificis públics.

I per als russos que van fugir a causa de la persecució, el reclutament potencial o la negativa a pagar impostos que alimentaran la màquina de guerra, el memorial de les flors és un senyal que encara queden persones al país prou valentes per protestar. “Aquesta no és només una manera de mostrar a la gent a Ucraïna que hi ha gent a Rússia que no dona suport al que està passant; demostra a la gent que no estan sols", diu Aleksandr Pliusxev, un popular periodista rus amb molts seguidors a YouTube.

Però fins i tot posar flors té conseqüències potencials. Almenys set persones han estat detingudes, segons un periodista del New York Times que va presenciar els episodis durant la setmana passada. Quatre van ser detinguts després de col·locar flors a l'estàtua. La policia ha intentat evitar que la gent fotografiï el monument i ha demanat que s'esborrin les imatges dels telèfons. Però la gent continua arribant, buscant un moment en què no hi hagi gaires persones aplegades al voltant del monument perquè no sembli una reunió pública il·legal, i col·loca les flors en silenci.

"Vull expressar la meva opinió"

“Se m'ha acabat la paciència, vull mostrar la meva opinió", deia una advocada anomenada Ekaterina Varenik després de col·locar flors a l'estàtua. Varenik, de 26 anys, explicava que va protestar per última vegada quan el polític opositor Aleksei Navalni va ser detingut fa dos anys. Però es va quedar a casa quan milers van protestar per la guerra. Sobre la repressió assegurava que "cada dia empitjora i cada dia és més estricte". Durant més de mitja hora, Varenik es va quedar davant de l'estàtua amb un cartell que deia: "Ucraïna: no són els nostres enemics, sinó els nostres germans". Va ser detinguda per la policia poc després i podria enfrontar-se a 15 dies de presó.

Per a molts, acudir a l'estàtua és un moment emotiu. "¿Com pot estar passant això?", es preguntava una pensionista, la Rita, que es va negar a dir el seu cognom per por. "La gent està morint: nens, gent gran", va dir. "És horrible. Potser això serà un recordatori a la gent que vivim en un món aterridor". L'estàtua ha estat també l'escenari d'altercats amb nacionalistes a favor de la guerra.

Alguns russos prominents, però, minimitzaven la protesta. "Portar flors a un monument no requereix coratge, ni tan sols diners", deia dimecres Dmitri L. Bikov, poeta i escriptor crític amb el govern que viu a l'exili, durant una discussió retransmesa a YouTube. "És estèticament bonic, però completament inútil", diu Bikov, que els periodistes d'investigació de Bellingcat van concloure que va ser víctima d'un intent d'enverinament el 2019 amb un agent nerviós similar al que es va utilitzar amb Navalni. Va dir: "Només hi ha un efecte positiu: potser algú esbrinarà qui és Lèssia Ukraïnka, una gran poeta, i llegirà la seva obra".

La repressió del Kremlin contra l'oposició política i les protestes es van accelerar després de la invasió d'Ucraïna. Uns 20.000 manifestants han estat detinguts des que va començar la guerra, segons OVD Info, un organisme de vigilància dels drets humans. Molts van perdre la feina després de protestar, signar peticions o escriure publicacions a les xarxes socials crítiques amb la guerra. Ilia Yaxin, regidor municipal de Moscou, va ser condemnat a vuit anys i mig de presó per haver parlat sobre les atrocitats russes a Butxa. Un estudiant universitari de 19 anys de la ciutat d'Arkhànguelsk s'enfronta a fins a 10 anys de presó per publicacions a les xarxes socials que criticaven la guerra.

Copyright by the New York Times