Conflicte Armènia-Azerbaidjan
Internacional 16/09/2023

Fam i propaganda: el setge de l’Alt Karabakh fa témer una guerra oberta

L'autoproclamada República d'Artsakh acumula mesos amb el corredor de Lachin tancat, mentre l'Azerbaidjan rebutja les acusacions de “genocidi”

4 min
Manifestants azerbaidjanesos mantenen el bloqueig del corredor de Latxin que enllaça Armènia amb Nagorno Karabakh

BakúEntre la incertesa i la fam, l'Alt Karabakh aguanta la respiració. La seva única via de supervivència, el pas de Lachin, té les portes tancades i romandrà –previsiblement, d'ara endavant– sota el control de l'Azerbaidjan. “La situació és crítica”, afirma a l'ARA l'assessor del president de l'autoproclamada República d'Artsakh (com anomena la població armènia aquest enclavament), David Babayan, conscient que porten gairebé onze mesos sota la bota militar de Bakú. “No ens rendirem ni deixarem que trepitgin la nostra dignitat”, explica per telèfon. El desembre de l'any passat, el pas de Lachin –la carretera que transcorre per territori àzeri i que uneix l'Alt Karabakh amb Armènia– va ser ocupat per les forces àzeris. L'Azerbaidjan trencava així el tractat del 2020 segons el qual es comprometia a deixar una via de connexió entre aquest enclavament de majoria armènia amb Erevan, sota la supervisió de Rússia.

Tot i que la situació ja era crítica en els primers mesos de bloqueig, ha empitjorat des que al mes de juny el tancament va ser total: res entra, res surt. Pel que fa al trànsit de persones, la situació és la mateixa. Sota condició d'anonimat, els testimonis expliquen que els militars àzeris que controlen Lachin ja han detingut gent que figurava a les seves llistes “criminals” i han estat conduïts cap a la capital. “És un punt on se segresta i es deté gent”, explica Babayan. Per tant, qualsevol intent de la població armènia de fugir d'Artsakh pot resultar fatal.

I els tambors de guerra sonen amb força. La tensió creix i, en les darreres setmanes, s’han multiplicat els moviments de tropes i armament àzeri cap a les zones de frontera amb Armènia i els territoris que voregen l'Alt Karabakh. Turquia, Rússia -que perd influència-, l'Iran, els Estats Units i la Unió Europea s'ho miren de prop.

RÚSSIA

GEÒRGIA

ARMÈNIA

Alt Karabakh

AZERBAIDJAN

TURQUIA

AZERBAIDJAN

mar

Caspi

IRAN

RÚSSIA

GEÒRGIA

Alt Karabakh

ARMÈNIA

AZERBAIDJAN

TURQUIA

AZERBAIDJAN

mar

Caspi

IRAN

RÚSSIA

GEÒRGIA

Alt Karabakh

ARMÈNIA

AZERBAIDJAN

AZERBAIDJAN

TURQUIA

mar

Caspi

IRAN

Però, malgrat la situació desastrosa que es viu en aquesta petita àrea del Caucas, la vida continua. “Al contrari del que es pot pensar, els carrers són plens, els nens van a l'escola, i veus molta gent caminant perquè el transport públic no funciona”, destaca Babayan, que també lidera el Partit Conservador d'Artsakh. I el que també es manté és la retòrica de la comunitat internacional, que demana al president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, que obri el pas de Lachin, tot i que “res no es tradueix en accions concretes”, lamenta l'assessor. I va més enllà, en relació als negocis entre Brussel·les i Bakú: “Si avui vens el gas al preu dels drets humans, no t'estranyi que demà tornem a tenir cambres de gas”.

Terra d'hospitals sense medicaments, de forns sense pa o d'escoles sense llapis, els habitants de l'Alt Karabakh tenen clar que mai cediran a la pressió de Bakú per convertir-se en ciutadans de l'Azerbaidjan. Alguns ja ho tenen planificat: “N'hi ha que reserven els darrers litres de gasolina que els queda al cotxe per fugir en cas que arribin els àzeris”, explica un testimoni.

L'altre costat

A pocs quilòmetres de Stepanakert –la capital d'Artsakh–, precisament al poble de Lachin, fa trenta anys alguns veïns també van haver de fugir. Allà hi viu l'Akif, ciutadà àzeri. Aquest professor jubilat explica a l'ARA l'exili que va haver d'emprendre quan els armenis van arribar a les portes de casa seva durant la guerra dels anys noranta. El maig del 93 ho va haver de deixar tot per començar una nova vida a Bakú, una fugida que en aquells anys van convertir l'Azerbaidjan en el país del milió de desplaçats.

N'eren tants que van crear un organisme governamental, semblant a un ministeri, per atendre les necessitats de tothom. Un dels beneficiaris va ser l'Akif, que va treballar, va veure néixer els seus fills i va somiar en tornar a casa seva mentre vivia a la capital. I dècades més tard –quan l'Azerbaidjan es va reannexionar territoris acabada la guerra del 2020–, Aliyev va fer realitat el seu somni quan va tornar a deixar Lachin en mans de l'Azerbaidjan. La consecució d'aquest somni va crear, segons les Nacions Unides, 91.000 nous refugiats, aquesta vegada armenis.

I ara que l'Akif viu els fets des del costat guanyador, el seu govern li ha donat una casa de cinc habitacions al punt exacte on va viure fins passada la trentena. “Per ara n'hem tornat 80, però n'hi ha 200 que vindran en els següents mesos”, explica. No és, ni de bon tros, l'únic poble on hi haurà retorns. El Comitè Estatal per als Refugiats i Desplaçats Interns de l'Azerbaidjan, en una entrevista amb l'ARA, calcula que el 95% dels desplaçats de la guerra dels noranta tornaran a les seves llars d'origen. Rovshan Rzayev, president del comitè, assegura: “El principal problema que afronten són les mines que les tropes armènies van deixar al seu pas. Ja han mort prop de 200 persones”.

Propaganda

Als carrers de Bakú ningú creu que les 120.000 persones que viuen a l'Alt Karabakh passin fam. El govern d'Aliyev ven una versió que contradiu, per exemple, l'informe de l'exfiscal de la Cort Penal Internacional Luis Moreno Ocampo, que cita la paraula genocidi per descriure el bloqueig al corredor de Lachin. El portaveu presidencial Hikmet Hajiyev, en una conversa amb l'ARA, ho té clar: “Estan polititzant la situació, no crec que hi hagi una crisi humanitària, moltes de les notícies que surten són falses”, opina. I propaganda és la paraula que utilitza per referir-se al que està passant. “Armènia té diàspora. Per això ells tenen bona premsa arreu del món i nosaltres no”, dedueix.

Amb el pas de Lachin tancat durant mesos, els armenis sobreviuen de les provisions que els queden i del que poden cultivar. També han arribat alguns camions amb ajuda humanitària a través de la Creu Roja de Rússia, insuficients per alimentar tota la població, i han rebutjat tota ajuda que provingui del govern de l'Azerbaidjan. Per això, l'Akif, que trenta anys després viu al costat guanyador de la guerra, ironitza amb la misèria dels que viuen a pocs quilòmetres de casa seva: “Si rebutgen l'ajuda humanitària, ¿deu ser que no la necessiten?”

Trenta anys de conflicte intermitent

De població majoritàriament armènia, el 1923 Ióssif Stalin va incorporar el territori de l'Alt Karabakh a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. El 1988 la població d'aquest enclavament –llavors un oblast de l'Azerbaidjan– va votar a favor de l'annexió a Armènia. El 1991, amb la caiguda de la Unió Soviètica, Armènia i l'Azerbaidjan van declarar la independència i es va iniciar una guerra entre els dos països pel control d'aquest territori. El conflicte va causar entre 20.000 i 30.000 morts i prop d'un milió de desplaçats, i va acabar el 1994 amb un acord d'alto el foc patrocinat per Rússia. Tot i que els armenis van guanyar la guerra i es van annexionar una sèrie de territoris, l'autoproclamada República d'Artsakh —de la qual es van expulsar gairebé mig milió d'àzeris— no va ser mai reconeguda internacionalment, tampoc per Armènia. Des de llavors, les tensions han estat constants, i van arribar al punt àlgid el 2020, quan l'Azerbaidjan va bombardejar l'enclavament amb el suport de Turquia i va recuperar part del territori que havia perdut als anys 90.


stats