L'extrema dreta alemanya es consolida un any abans d'un cicle electoral clau
El cordó sanitari als neonazis presenta esquerdes malgrat que el rebuig a la possibilitat que els partits tradicionals hi col·laborin és més gran ara que el 2017
LondresDeu anys després de la irrupció a la política alemanya del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), rebutjant l'euro i el rescat grec, la formació neonazi dirigida per Tino Chrupalla i Alice Weidel apareix més forta que mai i fa forat, especialment entre electors de l'est, en lands com Turíngia, Saxònia-Anhalt i Brandenburg. Un forat que ha quedat reflectit en la primera victòria, a finals de juny, en unes eleccions al consell de districte de Sonneberg, una població de Turíngia: es va imposar al candidat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), de centredreta, tot i el suport explícit de la resta de grups. La primera setmana de juliol, a més, l'AfD va obtenir també l'alcaldia de Raguhn-Jeßnitz, a l'estat veí de Saxònia-Anhalt.
Aquest mateix divendres el partit celebrava el seu congrés federal a Magdeburg i remarcava la seva aspiració a governar, en uns moments en què les enquestes els són del tot favorables. "Estem disposats a més. A Saxònia, Brandenburg i Turíngia podem convertir-nos en la força més votada, destacava en el seu discurs. I és que l'AfD ha superat per primera vegada a les enquestes d'intenció de vot al Bundestag (el Parlament federal) el Partit Socialdemòcrata, del canceller Olaf Scholz, cap d'un govern de coalició -amb verds i liberals- que està pagant el preu de la inflació i l'encariment de l'energia, i que té unes perspectives d'entrar en recessió abans de finals d'any. Ara per ara, i des de mitjans del mes passat, quan es va produir el sorpasso demoscòpic, la diferència és de dos punts: 18% a 20%. La CDU té el 27%.
Tant a Turíngia com a Saxònia-Anhalt i Brandenburg, l'extrema dreta també encapçala les enquestes de les eleccions regionals del 2024. Seran, juntament amb les europees del maig vinent i les regionals a Baviera i Hessen (lands occidentals), sis tests que posaran a prova la validesa no sols del cordó sanitari contra l'extrema dreta, sinó també la permeabilitat dels electors davant de missatges populistes i racistes.
A Turíngia, l'AfD té el 34% de suport de cara a les eleccions al land, molt per sobre del 21% de la CDU i el 20% del Partit d'Esquerra. Per tant, "la perspectiva que l'AfD encapçali les eleccions és un risc important", diu a l'ARA el professor Ed Turner, codirector de l'Aston Center for Europe de la Universitat d'Aston, a Birmingham. Una altra cosa seria que pugui arribar al govern regional, si funciona el cordó sanitari habitual.
Marxa enrere del líder de la CDU
Però ja fa mesos que el cordó presenta esquerdes. El desembre de l'any passat, quan l'AfD va proposar retallar els beneficis als refugiats al consell de districte de Bautzen (est de Saxònia), 19 membres de la CDU hi van votar a favor. Udo Witschas, un dels representants locals del partit, va fer seva la retòrica extremista. Una retòrica que ha portat molt més enllà el líder federal democratacristià, Friedrich Merz, després d'afirmar, en una entrevista televisada diumenge passat, que el partit podria trencar el tabú que s'ha mantingut fins ara i col·laborar amb Alternativa per a Alemanya. Això sí, només en l'àmbit local. "[El partit té] el deure de respectar els resultats electorals. Als ajuntaments s'han de buscar maneres de governar el poble o el districte".
Les seves declaracions li van valdre la immediata censura de destacats membres de la CDU, com l'alcalde de Berlín, Kai Wegner. L'endemà, Merz va matisar les paraules en una piulada: "Per deixar-ho clar una altra vegada, i mai no he dit el contrari, s'aplica la decisió de la CDU: tampoc hi haurà col·laboració amb l'AfD en l'àmbit municipal”.
Però, i els electors què faran? El professor Turner creu, malgrat tot, que si bé hi ha "una proporció significativa de votants que no estan d'acord amb alguns principis compartits per tots els partits, siguin govern o oposició", una altra cosa és que s'aboquin directament a l'extrema dreta. És cert, diu, que "el 23% dels alemanys voldrien veure menys suport a Ucraïna, una xifra que s'eleva al 37% a l'est, on hi ha vincles històrics més forts amb Rússia". I també el 37% dels alemanys (i el 87% dels votants de l'AfD) "creuen que les mesures de protecció del clima van massa lluny i massa de pressa". O que el 52% consideren "que Alemanya no podrà fer front al nombre de refugiats que està rebent".
Tot i això, Ed Turner creu que "l'actual suport [a les enquestes] a Alternativa per a Alemanya no implica que el partit sigui més acceptat, perquè continua sent conflictiu i polèmic a un nivell encara desagradable per a molts". Fins al punt, assegura, que "els votants consideren que l'AfD s'ha tornat més extremista", cosa que fa que hi hagi "una proporció més baixa que el 2017 [quan els neonazis van entrar per primer cop al Bundestag] a qualsevol forma de cooperació amb la resta de partits". La prova definitiva seran les eleccions de l'any vinent.
