Relacions transatlàntiques
Internacional 02/12/2022

Per què Europa no es refia de Biden?

Més enllà de les abraçades i els somriures, la visita de Macron a Washington deixa recels

4 min
Emmanuel Macron i Joe Biden durant el sopar de gal·la que van celebrar aprofitant la visita del president francès a Washington.

ParísEl president dels Estats Units, Joe Biden, acomiadava dijous amb un sopar de gala nadalenc a la Casa Blanca -amb 350 convidats- el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, de visita d'estat a Washington. Un acte fastuós per a una trobada plena de copets a l'esquena, encaixades de mans, brindis i somriures en què Biden volia agradar al president francès. Tampoc hi van faltar les bones paraules, sobretot del president nord-americà a Macron. "Els Estats Units no podrien tenir un millor soci amb qui treballar", afirmava Biden deixant entreveure que l'etapa de Donald Trump, amb un discurs incendiari i formes grolleres amb Europa, havia quedat enrere.

Però les paraules amables de l'inquilí de la Casa Blanca i el to més amistós que el del seu predecessor no amaguen una realitat cada vegada més evident: l'estratègia geopolítica de la principal potència del món i el seu proteccionisme han canviat ben poc. Biden juga millor la diplomàcia i no proclama als quatre vents el lema trumpista d'"America First", però Europa veu amb impotència com els Estats Units actuen únicament pels seus interessos i no mostren gaire solidaritat amb el Vell Continent. "Allò d'Amèrica primer no era només un eslògan trumpista, sinó que és una estratègia assumida dels Estats Units, sigui quina sigui l'administració al poder", escrivia l'editorialista de Le Monde Stéphane Lauer.

Tot i que alguns analistes apunten que amb Biden les relacions transatlàntiques sí que han millorat, perquè Washington ja no considera la UE un rival sinó un aliat, aquest discurs comença a guanyar pes entre els Vint-i-set. "Aliat no vol dir alineat", puntualitzaven dimecres fonts de l'Elisi citades per Le Monde per expressar el sentiment que França -i la Unió Europea- tenen sobre els EUA de Joe Biden. El pla aprovat fa poc i conegut com a Inflation Reduction Act (IRA) -amb subvencions i bonificacions fiscals per a la indústria per accelerar la transició energètica- inquieta Europa. Macron l'ha qualificat de "superagressiu" i el considera un gest més del proteccionisme de Biden que amenaça el multilateralisme que tant es proclama des de Brussel·les.

"Fragmentar Occident"

Europa creu que el pla és una bona notícia per la lluita contra el canvi climàtic, però alerta que els 351.000 milions d'euros que els EUA invertiran són una competència deslleial que viola les normes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) perquè la condició per rebre les subvencions és que la producció sigui totalment Made in America. També té por que provoqui una deslocalització d'empreses instal·lades a Europa cap als EUA. "Les decisions que s'han pres fragmentaran Occident", ha arribat a dir el president de França.

El govern de Macron adverteix que les subvencions previstes per Biden són "entre quatre i sis vegades més elevades" que la quantitat màxima autoritzada per Brussel·les per a les ajudes comunitàries. Ara França pressiona perquè Europa impulsi també un Buy European Act, però ara per ara no compta amb prou suport. Brussel·les avisa que podria desencadenar una guerra comercial que ningú vol i insisteix a seguir les normes de l'OMC. En aquest sentit, l'exministra d'Afers Estrangers espanyola, Arancha González Laya, actual degana de la Paris School of international Affairs (PSIA), admet a l'ARA que el multilateralisme "passa per moments baixos", però puntualitza que no es deu només a l'actitud dels Estats Units, sinó que també és un problema més global. González Laya és de les que sosté que les perspectives no són tan fosques. "A diferència de l'era de Trump, ara es discuteix, es parla i es treballa conjuntament. Això no vol dir que Europa i els EUA estiguin d'acord amb tot, esclar. Però és important que es consideri la UE un aliat", apunta.

Més fonts de tensió

El pla nord-americà ha enverinat les relacions transatlàntiques, però no és l'única font de tensió. La guerra a Ucraïna ha alineat les posicions d'Europa i els EUA -sobretot a l'hora de donar suport a Kíiv i sancionar Rússia- i ha revifat l'OTAN en un moment en què la Unió Europea recelava dels Estats Units com a aliat i estava disposada a impulsar una força militar europea al marge de l'Aliança Atlàntica. La guerra ha deixat aparcat el projecte i, en un temps rècord, els socis de l'OTAN han augmentat la despesa militar i han reforçat l'Aliança. Però les conseqüències de la guerra estan obrint esquerdes en les relacions dels dos blocs: mentre Europa té greus problemes d'aprovisionament de gas, els Estats Units n'exporta i en ven a Europa a preus desorbitats.

Amb la guerra, Europa no té cap més opció sinó admetre que la seguretat al Vell Continent continua depenent dels EUA, però és una dependència que aixeca recels. L'obsessió europea -i sobretot francesa- de tenir més autonomia militar per dependre menys de Washington rep el suport d'alguns socis comunitaris. Precisament aquest divendres Sanna Marin, primera ministra de Finlàndia (país que ha demanat entrar a l'OTAN després de la invasió russa d'Ucraïna), assegurava que Europa tindria "dificultats" per la guerra si no fos pels Estats Units i ha demanat que la UE reforci les seves capacitats militars. Serà difícil que ho aconsegueixi a curt termini.

stats