Els EUA i la UE busquen per primer cop un alto el foc a Gaza

Washington en farà una proposta a l'ONU i els Vint-i-Set ho demanen conjuntament

3 min
Destrosses pels bombardejos israelians en cases i mesquites a Rafah, al sud de la franja de Gaza

Washington / Brussel·lesEl secretari d'Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, ha anunciat aquest dijous que el seu país ha presentat davant el Consell de Seguretat de l'ONU l'esborrany per demanar "un alto el foc immediat" a Gaza. Es tracta del text que el president Joe Biden ja havia promès que presentaria fa dues setmanes, poc després que Washington votés per tercera vegada en contra d'una resolució presentada a les Nacions Unides per aturar les hostilitats a la Franja. En aquell moment la petició havia estat liderada per Algèria, i els EUA s'hi van oposar argumentant que volien presentar el seu propi text.

El document lliurat a l'ONU condiciona l'alto el foc amb "l'alliberament dels ostatges" capturats per Hamàs durant l'atac del 7 d'octubre. Es preveu que aquest divendres se sotmeti a votació. En aquell moment, doncs, se sabrà si la proposta aconsegueix els requisits necessaris perquè qualsevol resolució sigui aprovada: que obtingui el suport de nou països i no sigui vetat per cap membre permanent (com podrien ser Rússia o la Xina).

És la primera vegada que els Estats Units presenten una petició explícita d'un alto el foc a Gaza. El gest, que també respon a les pressions internes que està rebent Biden en ple any electoral, suposa la culminació de la pressió cap a Israel, i especialment cap al president Benjamin Netanyahu.

Durant tot el mes de març ja s'ha anat preparant el terreny, tant amb les crítiques per part de Kamala Harris al govern israelià com amb l'anunci de la creació d'un port provisional per portar ajuda humanitària als palestins de la Franja, que estan morint de fam per culpa dels bombardejos israelians.

Europa també demana un alto el foc

Ha costat mesos de discussions i més de 30.000 morts a la franja de Gaza, però la Unió Europea també ha arribat finalment a un acord per demanar un alto el foc. D'aquesta manera, per primera vegada des de l'atac de Hamàs a Israel, els Vint-i-set han aconseguit en el Consell Europeu d'aquest dijous acostar posicions amb un conflicte que històricament els ha dividit i exigeixen —textualment— "una pausa humanitària immediata que porti a un alto el foc sostenible".

Ara bé, què suposa exactament aquesta demanda? El posicionament europeu és essencialment simbòlic i pretén pressionar sobretot Israel perquè aturi el conflicte per tal que es pugui dur a terme "l'alliberament incondicional de tots els ostatges i la provisió d'assistència humanitària". En la mateixa línia, els socis europeus volen que s'obri "un accés ràpid, total i segur d'ajuda a Gaza" per "totes les rutes" possibles amb l'objectiu de garantir "l'assistència essencial i els serveis bàsics" als habitants de la regió. Sigui com sigui, una part del vocabulari és volgudament ambigu perquè tots els estats membres, des dels més propalestins, com Espanya, Irlanda o Bèlgica, fins als més prosionistes, com Alemanya, s'hi sentin còmodes. I, tal com destaquen fonts comunitàries, "el més important" per als Vint-i-set és "el to i el global del missatge que es vol enviar" sobre la guerra de Gaza, i "no tant les paraules concretes que s'acaben acordant". "Per interpretar aquests típics acords de Brussel·les gairebé cal ser filòleg", bromeja una font diplomàtica.

D'altra banda, i amb aquesta qüestió les exigències sí que són netes i clares, els Vint-i-set han demanat a Israel que "no dugui a terme l'operació terrestre a Rafah", tal com fa temps que insisteixen diferents dirigents de la UE, fins i tot la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que sempre s'ha posicionat més del costat de les autoritats israelianes que de Palestina. "Empitjoraria la ja catastròfica situació humanitària [de Rafah]", recull les conclusions acordades pels caps d'estat i de govern europeus que s'han trobat aquest dijous a Brussel·les.

stats