Estats Units
Internacional 10/10/2021

Un any judicial que pot canviar els Estats Units

La majoria conservadora del Tribunal Suprem decidirà sobre les armes i l’avortament

3 min
La seu del Tribunal Suprem dels Estats Units a Washington.

WashingtonQuan Donald Trump va tenir l'oportunitat d'escollir nous jutges per al Tribunal Suprem dels Estats Units, i ho va fer tres vegades (més que cap altre president des de Ronald Reagan), els criteris de selecció tenien en negreta i com a requisit indispensable dos factors: els nominats havien de ser obertament antiavortament i defensar fèrriament el dret a tenir i dur armes, la tan venerada i proclamada segona esmena de la Constitució. Avortament i armes: no són dos preceptes triats a l'atzar, són el nucli dur de l'ideari dels cercles conservadors.

Sota l'histrionisme del seu mandat, Trump va reformular el sistema judicial dels Estats Units omplint-lo de jutges conservadors que marcaran la jurisprudència del país durant dècades. La gran obra, allà on el llegat serà més significatiu, és l'empremta deixada al Tribunal Suprem, on va consolidar una majoria còmoda de jutges (6-3) d'ideologia conservadora. I això pot significar l'inici d'una nova era.

Fa dècades que els cercles conservadors esperaven un context que els permetés avançar en la seva agenda més cabdal, on poder acabar la seva croada per desfer jurisprudència progressista: feia falta un Suprem clarament conservador i tenir casos judicials prou sòlids i dissenyats específicament per posar en escac el sistema. La conjunció astral s'ha donat enguany, i augura un any judicial als Estats Units on poden començar a canviar moltes coses.

El plat fort d'aquest període és l'avortament. Des del 1973, quan la decisió sobre el celebèrrim cas Roe vs. Wade va legalitzar l'avortament, activistes conservadors van començar a buscar escletxes per les quals intentar inocular als jutjats el dubte sobre la constitucionalitat de la interrupció de l'embaràs. Ara, gairebé mig segle després, arriba a la més alta esfera judicial un cas creat amb l'única intenció de ser analitzat de nou i, amb sort, desfer la legalitat de l'avortament al país.

El cas concret fa referència a una llei de Mississipí que prohibeix l'avortament a partir de la quinzena setmana de gestació, molt abans de quan es considera que un fetus és "viable" per sobreviure fora de l'úter i, amb això, contradiu precedents. Haver aprovat una legislació tan clarament contrària a l'establert era l'aposta, un desafiament a cara descoberta. L'1 de desembre arribarà la prova de foc, quan el Suprem escoltarà el cas i podria començar a donar pistes de la seva decisió.

Els indicis no preveuen res de bo per als defensors de l'avortament. A principis de setembre, el tribunal ja va declinar bloquejar d'urgència la radical i restrictiva llei d'avortament de Texas , que prohibeix interrompre l'embaràs després de vuit setmanes de gestació.

De nou amb la segona esmena

L'altre tema cabdal fa referència a la llibertat de dur armes. Des de fa més d'una dècada, el Suprem havia demostrat per activa i per passiva que no volia entrar en el joc de decidir sobre el tema, però el canvi de majories ideològiques des de fa un any ha portat a un nou criteri. El cas concret és una demanda feta a Nova York, on els litigants denuncien la limitació de permisos per dur pistoles ocultes, una llei de fa més d'un segle. En cas que el Suprem aposti per ampliar l'accés a les armes, el reguitzell de lleis (especialment en estats governats per republicans) per expandir la legalitat de dur armes en públic serà imparable.

El menú del Suprem no acaba aquí. Aquesta setmana, en una de les primeres jornades del nou any judicial, ja es va veure un cas sobre la possibilitat del govern d'ocultar informació sobre tortures; també hi ha casos sobre la separació Església-estat, i fins i tot hauran de decidir sobre la pena de mort imposada sobre el condemnat per l'atemptat a la marató de Boston del 2013.

Totes les carpetes s'hauran de tancar, a tot estirar, abans del 27 de juny. Però més enllà de les decisions, el Suprem té una tasca al davant extremadament complicada: la recuperació de la confiança de l'opinió pública. No és casual que, en les últimes setmanes, gairebé la meitat dels jutges del tribunal hagin dit públicament que cap de les seves decisions està polititzada, que només es regeixen per la interpretació de la llei. El cert és que la confiança en una institució fins fa poc absolutament respectada ha caigut en picat, al 40% d'aprovació en l'última enquesta de Gallup, del mes passat.

Per a Irv Gornstein, cap de l'Institut sobre el Tribunal Suprem de Georgetown, s'ha arribat a un punt d'inflexió en què la població ja no creu que els jutges siguin apolítics, quan en les seves decisions queda clar que compleixen, volent-ho o no, amb objectius partidistes. I, per tant, la legitimitat queda en dubte. Fet cabdal especialment enguany, amb casos sobre la taula que poden canviar el panorama social del país de dalt a baix.

stats