Escòcia es juga el dret a poder tornar a decidir

Superar la majoria absoluta, clau perquè l'SNP es planti a Londres amb el mandat per al segon referèndum

4 min
Nicola Sturgeon, durant una visita electoral a una granja a prop d'Edimburg, aquest dimarts

LondresFins al pròxim dissabte no es podrà saber amb certesa el resultat exacte de les eleccions nacionals que tenen lloc a Escòcia aquest dijous, les quals podrien arribar a determinar el futur constitucional del Regne Unit a mitjà o llarg termini. El fet que un recompte centralitzat per regions no comenci fins a les nou del matí de divendres i, sobretot, que hi hagi menys responsables que el portin a terme, a causa de les restriccions imposades pel covid-19, alentirà encara més un procés sempre feixuc.

Però el que ja se sap a hores d'ara és que Nicola Sturgeon, la líder independentista del Partit Nacional Escocès (SNP, per les sigles en anglès) i primera ministra del país des del novembre del 2014, continuarà al capdavant del govern. En altres termes, el que inicialment està en joc a les eleccions és saber si l'SNP aconseguirà o no la majoria absoluta, que en el cas de la cambra de Holyrood és de 65 diputats, i quin serà el partit que arribarà en segon lloc, i sempre a molta distància: si els laboristes o els conservadors.

Ruth Davidson, exlíder dels 'tories' escocesos, acompanyada de l'actual cap del partit, Douglas Ross, fent campanya aquest matí davant del castell de Stirling.

Si l'SNP torna a superar el llindar de la majoria absoluta com ja va fer el 2011 –contra pronòstic en bona mesura per una llei electoral dissenyada ad hoc per evitar que cap partit, i especialment els nacionalistes, la poguessin aconseguir–, tindrà molta més força moral i política per demanar el segon referèndum d'independència. Una petició en la qual, sens dubte, l'acompanyaran els Verds, que, segons totes les enquestes, poden pràcticament doblar els resultats del 2016 i situar-se al voltant dels tretze diputats.

Guanyar temps

L'independentisme escocès no té gaire pressa per collar el primer ministre britànic, Boris Johnson, amb una demanda que, si l'obtingués, també el tensionaria prou. Entre altres raons perquè l'SNP encara no té totes les respostes davant del debat que es generaria. Per exemple, com resoldre la més que probable qüestió de la frontera entre Escòcia i Anglaterra –en especial si Edimburg sol·licités l'ingrés a la Unió Europea (UE) en cas d'independència, ja que se'n crearia una altra com la molt problemàtica d'Irlanda amb Irlanda del Nord– ni tampoc quina divisa faria servir l'hipotètic nou estat independent, si la lliura o l'euro, o en uns primers temps la lliura per després adoptar la moneda única.

Abans de tot, però, què diuen les enquestes per a l'SNP? El catedràtic de la Universitat de Strathclyde de Glasgow John Curtice, el més gran especialista del Regne Unit en demoscòpia, té molt clar que a Holyrood "hi haurà un bloc independentista que superarà la majoria absoluta". Els més que probables bons resultats dels Verds ho garanteixen.

La resta, si l'SNP tindrà o no majoria absoluta d'entrada, es juga "en nou districtes marginals, on bé els tories o bé els laboristes defensen una majoria de menys de cinc punts de diferència". D'acord amb Curtice, les enquestes que donen un nivell de suport a l'SNP del 48% o més, i als conservadors i laboristes de poc més del 20%, impliquen que el traspàs de vots als nacionalistes des del 2016 serà suficient per veure almenys mitja dotzena d'aquestes nou circumscripcions marginals caure a mans independentistes. En canvi, les que suggereixen un suport a l'SNP més baix, i per als altres dos partits més percentatge, sostenen que l'SNP no superarà els 65.

¿És políticament rellevant que l'SNP tingui la majoria absoluta? Segons la també catedràtica i politòloga Nicola McEwen, en aquest cas de la Universitat d'Edimburg, sí, perquè "amb més de 65 diputats de l'SNP Boris Johnson tindrà més complicat negar el referèndum que Cameron va pactar amb Alex Salmond després de la victòria nacionalista del 2011".

Negativa de Johnson

Però de moment Johnson continua més o menys repetint el que ja fa més d'un any i mig que diu: que no hi ha raó per a un segon referèndum, i menys encara sortint tot just de la pandèmia. De campanya per a les locals d'Anglaterra –Escòcia no l'ha trepitjada, sabent que la seva presència és tòxica–, en unes declaracions a la BBC aquest dimecres el premier ha dit: "Bé, esperem a veure què passa realment. Crec que la majoria de la gent d'Escòcia, la majoria de tot el Regne Unit, sent que no és el moment, ja que sortim junts d'una pandèmia. No és el moment d'un, crec, irresponsable segon referèndum. En vam tenir un fa només uns anys: crec que el que vol la majoria de la gent és centrar-se en el país, tirar-lo endavant i reconstruir la nostra economia i aconseguir que la gent torni a la feina. Aquesta em sembla la prioritat".

Molt curosament, en aquesta ocasió Johnson no hi ha tancat radicalment la porta, com sí que ha fet en altres ocasions. Entre altres raons perquè sempre podria fer com va fer Cameron i imposar un calendari que jugués contra els interessos independentistes. Però Sturgeon no té pressa. En l'últim debat electoral, celebrat dimarts a la nit, va insistir que la seva prioritat, com ho ha sigut al llarg de tot l'any, es treure el país de la pandèmia. Així doncs, si el plebiscit tingués lloc no serà abans de l'estiu del 2023. "Així l'SNP també tindria temps per respondre les incògnites que hi ha en l'aire", diu la professora McEwen.

La distorsió del factor Salmond

La irrupció d'Alex Salmond en la campanya electoral, amb el seu nou Alba Party, ha vingut no tant a inquietar les expectatives de victòria de Nicola Sturgeon sinó a distorsionar el debat que mantenia amb la resta de formacions polítiques. Salmond és l'home que té pressa i que considera que l'SNP no parla prou ni prou contundentment del referèndum. Les enquestes no li garanteixen ni tan sols l'entrada a la cambra de Holyrood. Però si aconseguís un grup propi podria presentar una moció per ser votada a la cambra perquè el govern iniciés converses immediates per celebrar el segon referèndum. Posaria Sturgeon en una situació incòmoda. Sigui com sigui, el que també va assegurar en l'últim debat electoral la primera ministra és que en cap cas, si hi hagués negativa de Johnson, el seu govern tiraria pel dret. "El que he dit de manera consistent al llarg de tot aquest temps, de vegades a costa fins i tot de les crítiques de la meva part, és que no consideraré [fer] un referèndum il·legal, sobretot perquè no desembocaria en la independència. Vull que Escòcia sigui un país independent i al final crec que guanyaré mitjançant la persuasió pacient de la gent de tot el país".

stats