Internacional 30/06/2017

Sogres sí, però avis, no

Entra en vigor el veto migratori als Estats Units que permet l'entrada només a familiars directes o amb vincles professionals

Gardiner Harris / Michael D. Shear / Ron Nixon / 'the New York Times'

2 min

Abraçades a la terminal d'arribades de l'aeroport JF Kennedy de Nova York. CARLO ALLEGRI / REUTERS

WashingtonL'administració Trump ha aconseguit complir una de les promeses de campanya més controvertides del president amb l'entrada en vigor del veto a part dels refugiats de tot el món i a la gran majoria dels visitants de 6 països majoritàriament musulmans.

El Tribunal Suprem ha aixecat parcialment l'ordre executiva dictada pel president i a partir d'ara el veto queda sense efecte per als individus que puguin demostrar que tenen familiars pròxims que viuen als Estats Units, que venen a assistir a una universitat o accepten una oferta de treball. Però les excepcions són restringides i els vincles familiars no són suficients per evadir la prohibició d'entrada del president. Així, els pares, inclosos els sogres, es consideren "familiars pròxims" però els avis, en canvi, no tindran la porta oberta. Els germanastres també tenen accés lliure però no els nebots. A última hora, el govern ha afegit la gent que està a punt de casar-se, i que en el text original no era considerada família estreta, a la llista de connexions suficients.

Els crítics de la mesura han denunciat immediatament l'administració, i acusen la Casa Blanca de violar la directiva del Tribunal Suprem d'eximir qualsevol persona amb una connexió familiar de "bona fe" als Estats Units. Els grups de drets civils han promès desafiar la norma, que consideren que és un nou intent de Trump de mantenir els musulmans fora del país.

1.- La jove i el gendre, sí. Els avis no

Són la família propera, una categoria que inclou els pares, cònjuges, fills, gendres, nores, germans, padrastres, germanastres o persones promeses en matrimoni. Exclou els avis, nets, oncles, nebots, cosins, cunyats.

Altres familiars podran accedir a visats, però aquests permisos estaran subjectes a límits numèrics i donaran prioritat, per exemple, a un adult no casat si els pares són nord-americans i als cònjuges i fills (menors de 21 anys) relacionats amb un estranger amb residència permanent als Estats Units.

2. Una relació formal amb universitats i empreses

Podran entrar als Estats Units aquells que hagin establert una relació "formal" i "documentada" amb empreses o organismes educatius abans de l'entrada en vigor del veto. Aquesta mesura tracta d'evitar l'entrada dels que intentin establir una relació amb una companyia o amb una entitat educativa amb l'únic propòsit d'esquivar els nous requisits.

3. Nens i malalts greus

Els nens i les persones adultes que necessitin atenció mèdica "de manera urgent" podran obtenir un visat per viatjar als Estats Units de manera excepcional. També podran entrar als Estats Units aquells que tinguin residència al Canadà i demanin un visat per viatjar cap a aquest país, així com les persones que viatgin a territori nord-americà per fer negocis en nom d'una organització internacional o, directament, amb el govern dels Estats Units.

4. No es revoquen visats

Els que han obtingut visats per viatjar als Estats Units podran entrar al país sense cap problema perquè el govern de Trump no revocarà cap permís d'entrada, com va fer el passat 27 de gener, quan va entrar en vigor la primera versió del veto migratori i es va desencadenar el caos en aeroports de tot el món.

5. La loteria dels visats

Les noves regles afectaran els nacionals dels sis països musulmans que hagin guanyat alguna de les 50.000 targetes verdes que anualment sorteja el govern dels Estats Units per atorgar la residència permanent als ciutadans d'alguns països. Els beneficiaris hauran de demostrar que tenen "un vincle fiable" amb l'executiu per poder beneficiar-se de la loteria.

6. Refugiats en trànsit

Els refugiats que tenien previst viatjar a través dels Estats Units per arribar al seu país de destinació podran fer-ho de manera excepcional si el seu viatge està planificat per abans del 6 de juliol. Els més afectats per l'aplicació parcial del veto seran els refugiats, que per definició estan fugint dels seus països d'origen i, en teoria, no tenen cap motiu per tenir cap relació amb els Estats Units.

"Queda clar que el propòsit del president Trump és fer fora i culpar els musulmans", ha dit Omar Jadwat, director del projecte de drets d'immigrants de la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), i ha afegit que la mesura és "arbitrària".

Una setmana després de prendre possessió del càrrec, Trump va bloquejar l'entrada de residents de set països majoritàriament musulmans, inclòs l'Iraq, i va bloquejar l'entrada de tots els refugiats . Aleshores va justificar la prohibició per fer una "pausa" per avaluar la visió de visitants procedents de llocs que el govern considerava perillosos.

Els crítics van atacar Trump dient que la primera ordre era un un intent velat de compensar el compromís de campanya del president d'imposar una "prohibició musulmana". Després que diferents tribunals bloquegessin la iniciativa, el president va emetre una ordre modificada dirigida a sis països, sense incloure l'Iraq. Però també es va bloquejar aquesta ordre, amb tribunals d'apel·lacions federals que van rebutjar-la perquè representa una discriminació basada en la religió, una violació de la Primera Esmena que supera l'autoritat estatutària del president.

La decisió de l'administració de ressuscitar i aplicar de forma directa una altra versió de la prohibició busca mantenir l'intens debat sobre les fronteres dels Estats Units fins que el Suprem emeti la seva decisió final al desembre.