Internacional 11/07/2022

Una empresa dels Estats Units va voler comprar Pegasus amb l’aval d’espies nord-americans

L3Harris diu que comptava amb el suport de membres dels serveis d'intel·ligència per adquirir NSO, tot i que és a la llista negra de Biden

Mark Mazzetti i Ronen Bergman /The New York Times
4 min
La façana d’una de les sucursals de l’empresa israeliana NSO Group.

Nova YorkEl contractista militar nord-americà L3 Harris va intentar adquirir l'empresa israeliana NSO Group, creadora del programari espia Pegasus, amb el suport dels funcionaris d'intel·ligència dels Estats Units. Un grup d'executius del contractista va visitar “discretament” Israel fa uns mesos per comprar l'empresa de ciberseguretat, que el novembre del 2021 va ser inclosa en una llista negra de la Casa Blanca després que se sabés que diversos governs l'havien fet servir per accedir a telèfons de líders polítics, activistes i periodistes. L'administració Biden prohibia així a les empreses nord-americanes fer negocis amb la firma israeliana per haver actuat “en contra de la seguretat nacional i els interessos de la política exterior dels Estats Units”. Cinc persones properes a les negociacions asseguren, però, que funcionaris d'intel·ligència nord-americans van autoritzar L3Harris a comprar NSO.

Les converses es van mantenir en secret fins que el mes passat es va filtrar la notícia de la possible venda de NSO. Els funcionaris de la Casa Blanca van mostrar la seva "indignació" en conèixer les negociacions, i van assegurar que qualsevol intent de les empreses de defensa nord-americanes de comprar una empresa que fos a la llista negra tindria conseqüències greus. Dies després, L3Harris, que depèn en gran mesura dels contractes governamentals, va notificar a l'administració de Biden que havia abandonat els seus plans per comprar NSO, segons tres funcionaris del govern dels Estats Units, tot i que fonts properes a les converses van dir que hi havia hagut intents de ressuscitar les negociacions.

És l'últim episodi de la batalla per obtenir el control d'una de les armes cibernètiques més poderoses del món, i revela les dificultats que enfronten diversos països –inclosos els Estats Units– per controlar el lucratiu mercat dels programes d'espionatge més sofisticats.

L'FBI va comprar Pegasus

Tot i el veto de l'administració Biden, els mateixos Estats Units també han comprat, provat i utilitzat el software. Al gener, The New York Times va revelar que l'FBI havia comprat Pegasus el 2019 i que el govern havia debatut si s'havia de desplegar el programari espia per utilitzar-lo en investigacions domèstiques.  El 2018, la CIA també va comprar el programari per ajudar el govern de Djibouti en operacions antiterroristes.

La decisió de L3Harris de posar fi a les converses d'adquisició posava en dubte el futur de NSO. La companyia havia trobat en l'acord amb el contractista un salvavides després d'haver estat inclosa a la llista negra, fet que ha paralitzat el seu negoci. Les empreses nord-americanes no poden fer negocis amb empreses de la llista negra i NSO tampoc pot comprar cap tecnologia nord-americana per mantenir les seves operacions. Per això, l'empresa israeliana esperava que la venda a una empresa dels Estats Units pogués comportar l'aixecament de les sancions.

Durant més d'una dècada, Israel ha atorgat llicències per adquirir Pegasus a nombrosos països –com Aràbia Saudita, Hongria i l'Índia– amb l'objectiu de fomentar la seguretat i enfortir els seus llaços diplomàtics, però també ha negat el software per les mateixes raons. L'any passat ja va rebutjar l'oferta del govern d'Ucraïna, que volia comprar Pegasus per utilitzar-lo contra Rússia, cosa que podria enterbolir les relacions d'Israel amb el Kremlin.

Tot i la presència de NSO a la llista negra nord-americana, els representants de L3Harris asseguren que havien rebut permís dels Estats Units per negociar-ne la compra, i que fins i tot comptaven amb el suport dels serveis d'intel·ligència. L'adquisició anava lligada a una sèrie de condicions com que l'arsenal de NSO, que permet a Pegasus piratejar telèfons mòbils, pogués vendre's als socis dels Estats Units dins l'aliança Five Eyes (Gran Bretanya, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda).

Les reticències d'Israel

El ministeri de Defensa israelià va acceptar l'acord. Però després d'una forta pressió de la comunitat d'intel·ligència israeliana es va oposar a una altra petició: que el govern israelià permetés a NSO compartir el codi font de Pegasus, que permet explotar les vulnerabilitats dels telèfons atacats, amb els socis de l'aliança. Tampoc no va autoritzar els experts de L3Harris a viatjar a Israel i unir-se als equips de desenvolupament de NSO.

Els representants del ministeri de Defensa també van insistir que Israel conservés la seva autoritat per concedir llicències d'exportació per als productes de NSO, però van dir que estaven disposats a negociar quins països rebrien el programari espia.

Al llarg de les discussions hi va haver nombroses qüestions que haurien requerit l'aprovació del govern dels Estats Units. Els representants de L3Harris van dir que havien discutit els temes amb funcionaris nord-americans, i que havien acceptat en principi, segons persones coneixedores de les negociacions.

Els representants de L3Harris havien rebut l'aprovació del govern dels Estats Units i l'empresa va contractar l'excap del departament de Dret Internacional de la Fiscalia Militar d'Israel, Daniel Reisner, que havia estat assessor de l'exprimer ministre Benjamin Netanyahy, per ajudar a negociar la venda de NSO. Quan es va anunciar la llista negra dels Estats Units, el govern israelià va pressionar per aconseguir evitar que NSO fes fallida i el departament de Comerç de Washington va enviar una sèrie de preguntes sobre el funcionament del programa, a qui espia i si l'empresa controlava com els estats clients utilitzaven Pegasus.

L3Harris guanya cada any milers de milions de dòlars amb contractes del govern nord-americà tant en l'àmbit federal com estatal. Segons el seu últim informe anual,  més del 70% dels ingressos del 2021 provenen de contractes públics. De fet, segons el portal de seguiment de contractes governamentals, USAspending.gov, el departament de Defensa és el client governamental més important de l'empresa, que va produir el sistema de vigilància Stingray per a l'FBI.

El 2018, L3Harris va comprar Azimuth Security i Linchpin Labs, dues empreses cibernètiques australianes. L'FBI va reclutar Azimuth per entrar al telèfon de l'autor d'un tiroteig mortal a San Bernardino (Califòrnia), que va matar més d'una dotzena de persones l'any 2016. La col·laboració va posar fi a un enfrontament amb Apple, que s'havia negat deliberadament a ajudar l'FBI.

Copyright: The New York Times

stats