Després del terratrèmol, la crisi humanitària

IstanbulGairebé dues setmanes després que el terratrèmol arrasés la vida de desenes de milers de turcs i sirians, la ferida continua oberta. I és que els postterratrèmols són encara pitjors que els terratrèmols, perquè si no arriba l'ajuda necessària, són l'avantsala d'una crisi humanitària. I en aquest cas tot apunta que serà de grans dimensions. Les víctimes trigaran anys a refer les seves vides.

La gestió del desastre a les dues bandes de la frontera va ser nefasta, segons denuncien els damnificats. Si els turcs es queixaven que els serveis de rescat van fer tard a l'hora de salvar desenes de milers de persones que –avui encara– són sota la runa, a Síria no només van haver de desenterrar els cossos sepultats amb les seves pròpies mans, sinó que l'ajuda humanitària encara no ha arribat. Ridícul de l'ONU i indignació dels damnificats al veure's abandonats. Amb el règim sirià encara fent valer el seu lema "Al-Assad o cremo el país", l'única solució era forçar la reobertura dels passos fronterers tancats per fer arribar l'ajuda a les zones escombrades pel terratrèmol al nord del país, territori sota control rebel o dels kurds.

Una setmana després del terratrèmol, Al-Assad donava el vistiplau a l'ONU per obrir les fronteres de Bab al-Salam i Al-Rai. Així i tot, l'activista Abdulkhafi Alhamdo, exiliat a Idlib, explica a l'ARA que dijous va entrar un sol comboi per la porta de Bab al-Salam, però ahir no en va entrar cap. “L'ONU ens està posant pressió pels seus propis interessos i tot el que està fent és ajudar Al-Assad a tornar a bombardejar-nos, sense sancions”, denuncia. Per la frontera d'Al-Rai, assegura, encara no ha passat cap comboi.

Ara, les epidèmies

A Turquia, les víctimes també s'han vist abandonades i desenes de milers han estat rescatades de sota les runes per veïns o familiars que no tenien ni la maquinària ni la formació per fer-ho. Els petits pobles, tal com va comprovar l'ARA, eren els més perjudicats. I a la localitat de Beyoglu, de deu mil habitants, fins a 300 persones van pagar-ne les conseqüències: els morts eren recuperats i directament portats al cementiri per evitar epidèmies com la febre tifoidal o el còlera. “Hi ha un risc moderat i estem preparats per si es donen les circumstàncies”, explica a l'ARA el cap de missió de l'Agència de Cooperació Espanyola AECID, Roberto Arranz, ara present a la ciutat d'Iskenderun amb un hospital mòbil; perquè mentre els cossos van sortint, els ferits encara arriben. A la mateixa ciutat, per exemple, hi havia dos hospitals: un d'ells, totalment ensorrat; l'altre, parcialment. Els cooperants alerten que el sistema sanitari turc a les zones afectades també està saturat i part de l'ajuda internacional actual se centra en reforçar-lo.

Pel que fa als rescatadors, cada vegada són menys, perquè molts dels equips internacionals ja han tornat a casa. Alguns van denunciar a Televisió Espanyola falta de coordinació i la decisió del govern turc de treure els cossos a base d'excavadores: “Significa guanyar temps. Però això matarà gent”. Les ordres, que venen de molt amunt, ja se centren en la reconstrucció. Malgrat que aquest dissabte encara s'han rescatat amb vida almenys tres persones, les probabilitats cada cop són més remotes. Fins ara, s'han confirmat més de 46.400 morts en total (40.642 a Turquia i més de 5.800 a Síria).

Erdogan té pressa

Erdogan difícilment deu haver perdut cap familiar o amic, ja que ell és originari de la regió del mar Negre, però molts vaticinen que pot perdre la presidència. I ara té ganes de córrer. “Reconstruirem tot això en un any”, diu quan visita un indret afectat pel terratrèmol. Dies després del sisme, la ciutat d'Iskenderun comença a tenir presència de geòlegs que analitzen les causes de la caiguda d'edificis: fan un forat de tres metres per analitzar els fonaments d'uns edificis ja ensorrats i vaticinar si es van construir bé o no. També hi ha un operatiu per revisar tots els edificis que encara es mantenen drets: si l'examen és positiu, llum verda per poder entrar-hi a viure; si hi ha petits danys, els propietaris hauran d'arreglar-los; si hi ha danys estructurals, s'hauran d'ensorrar per tornar-los a construir. Un dels operaris explica a l'ARA que molts dels edificis que ha vist seran carn de les excavadores. La indignació trigarà a desaparèixer, si desapareix. El govern intenta espolsar-se responsabilitats processant centenars de constructors per no haver respectat la normativa antiterratrèmols.

“Desperta, Turquia, desperta!”, cridava una rescatador a cara descoberta a la televisió local Habertürk. Denunciava que els equips de rescat no havien aparegut en dies, que els possibles supervivents haurien mort d'hipotèrmia i que cap polític s'havia preocupat per donar la cara a la zona on eren, Adiyaman. Aquests crits són els que abans no se sentien per por a anar a la presó, però desenes de milers de morts després, n'hi ha que tenen poc o res a perdre. Per això, Erdogan té pressa.