Emergència climàtica
Internacional 20/04/2023

Els científics climàtics de l'ONU fan una crida “urgent” i directa als governs: “Estem caminant quan hauríem de fer un esprint”

L'ultim informe de l'IPCC reclama als governs que multipliquin per sis la inversió en reducció d'emissions

6 min
El canvi climàtic no ven

BarcelonaJa no poden ser més clars. L'últim informe del panel governamental del canvi climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), el grup de científics climàtics més prestigiós del món creat per assessorar l'ONU, aixeca la veu i reclama als governs, però també al sector privat i la societat, que assumeixin la "urgència" de la lluita climàtica. "Hi ha una finestra d'oportunitat que s'està tancant ràpidament per assegurar un futur habitable i sostenible per a tothom", diu l'informe, que s'ha fet públic aquest dilluns. "Estem caminant quan hauríem de fer un esprint", deia en roda de premsa aquest dilluns el cap de l'IPCC, Hoesung Lee, que ha assenyalat també que aquest últim informe científic "ofereix esperança, però també llança una alerta: el ritme i l'escala de tot allò que s'ha fet fins ara és totalment insuficient".

La manera com patiran l'escalfament global les futures generacions depèn del que fem aquesta dècada

1900

1940

1980

2020

2060

2100

Molt alt

Alt

Intermedi

Baix

Molt baix

Canvi de temperatura respecte

al període 1850-1900, en graus

Nascuts el 2020

70 anys

el 2090

0

1

2

3

4

Nascuts el 1980

70 anys el 2050

70 anys el 2020

Nascuts el 1950

Canvi de temperatura respecte al període 1850-1900, en graus

0

1

2

3

4

Molt alt

Alt

Intermedi

Baix

Molt baix

70 anys el 2090

2100

70 anys el 2050

2060

70 anys el 2020

2020

Nascuts el 2020

1980

Nascuts el 1980

Nascuts el 1950

1940

1900

Canvi de temperatura respecte al període 1850-1900, en graus

0

1

2

3

4

Molt alt

Alt

Intermedi

Baix

Molt baix

70 anys

el 2090

2100

70 anys el 2050

2060

70 anys el 2020

2020

Nascuts el 2020

1980

Nascuts el 1980

Nascuts el 1950

1940

1900

Els 5 escenaris d’emissions de l’IPCC

"Les accions que fem en aquesta dècada tindran efectes durant milers d'anys", diu el nou informe. La bona notícia? Encara som a temps d'evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica. La dolenta? Per fer-ho, calen accions molt més dràstiques i urgents que les que estem fent ara. El que cal, segons els científics, és impulsar un "canvi sistèmic sense precedents en escala" que comporti "una retallada profunda, ràpida i sostinguda" de les emissions de CO₂ i altres gasos. "El futur és a les nostres mans, arribarem a 1,5 °C d'escalfament global en la pròxima dècada, però després l'elecció és nostra, i el que fem en aquesta dècada decidirà" si tornem a baixar per sota d'1,5 °C o si continuem pujant, afegia un dels autors de l'informe en roda de premsa.

La redacció final del text, que ha tingut científics i delegats governamentals de l'ONU negociant a contrarellotge durant els últims tres dies (amb les seves nits), és la més política fins ara per a un organisme que ha volgut sempre ser neutral. Demanen clarament elevar el finançament per a mesures d'adaptació i per ajudar els països més pobres i vulnerables al canvi climàtic. I apunta que els governs han de "multiplicar per sis" les seves inversions actuals en polítiques de reducció d'emissions, si volen limitar l'escalfament global a 1,5 ºC. Per no superar els 2ºC caldria multiplicar-les també per tres. "El finançament públic i privat cap als combustibles fòssils és encara més gran que el que es destina a les accions contra el canvi climàtic", denuncien.

Els controvertits combustibles fòssils

Els científics són més clars que mai, per fi, en la necessitat d'abandonar els combustibles fòssils i d'imposar "reformes i mesures reguladores" per reduir les seves emissions, com la fi dels subsidis als combustibles fòssils i l'aposta decidida per les renovables. Fins i tot s'apunta l'opció de posar un preu o una taxa al carboni, tot i que diu que fins ara aquesta mesura només ha aconseguit incentivar reduccions d'emissions de baix cost però no les més costoses. Segons els científics, les infraestructures de combustibles fòssils que ja existeixen actualment emetran CO₂ per superar els 2 °C d'escalfament global.

Ara bé, probablement producte de l'intens estira-i-arronsa dels últims dies, l'informe admet que la transició energètica pot incloure tant les renovables com "els combustibles fòssils amb sistemes de captura de carboni". Això vol dir adaptar una instal·lació de gas o petroli amb alguna tecnologia que capti el CO₂ que emet i eviti que arribi a l’atmosfera, però és un tipus de tecnologia encara molt qüestionada per la dificultat d'emmagatzemar després el CO₂ captat. Un dels autors de l’informe, Gerhard Krinner, però, explica a l’ARA que aquesta opció, de fet, “està fora de la taula” per als escenaris d’1,5 °C i 2 °C, i que el mateix informe ho admet. A més, Krinner defensa que el llenguatge general de l’informe descarta continuar cremant combustibles fòssils i reclama una reducció "profunda i ràpida de les emissions brutes".

Calen accions urgents. Quines?

Per evitar pujar d'1,5 °C, les emissions globals han d'arribar al seu pic (no han parat encara de créixer) abans del 2025 i han de reduir-se a la meitat el 2030, per arribar a zero net el 2050. Aquest seria l'escenari més propici, en el que encara es mantindrien alguns impactes climàtics que ja són irreversibles, com l'augment del nivell del mar, però es podrien evitar les pitjors catàstrofes. Doncs bé, aquesta retallada d'emissions "implica canvis enormes i de vegades disruptius en les estructures econòmiques actuals". Però el cap de l’IPCC té clar que “no és un problema de diners”: “Al món hi ha prou recursos financers per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle”, ha dit.

Segons l'informe, el que més pot contribuir a la reducció d'emissions, amb diferència, és l'aposta per les energies renovables, sobretot per la solar, però també l'eòlica, un canvi que a més surt barat, diuen. En segon lloc se situa aturar la desforestació, passar a una agricultura que retingui carboni i reforestar i restaurar ecosistemes degradats. En aquest sentit, l'informe assenyala l'objectiu de protegir i restaurar el 30% del planeta, aprovat per l'ONU al desembre, i diu que fins i tot hauria de ser d'entre el 30% i el 50%. Aturar les emissions de metà (un altre gas d'efecte hivernacle que escalfa molt més que el CO₂ però dura menys a l'atmosfera) que es desprenen de la producció de combustibles fòssils també té un gran impacte positiu.

"Les accions a curt termini impliquen inversions elevades per avançat i canvis potencialment disruptius", admet l'informe, però assegura que les polítiques i tecnologies per aconseguir-ho ja existeixen i que els seus efectes "disruptius" poden ser mitigats per polítiques adequades, especialment per ajudar els països i sectors socials més vulnerables sota els principis de "justícia climàtica" i "transició justa". L'informe remarca que "els beneficis econòmics per a la salut humana i la millora de la qualitat de l'aire" que prové d'aquesta reducció d'emissions "poden ser iguals o més grans que els costos". A diferència de quan es va fer l'últim paquet d'informes de l'IPCC, el 2014, remarcava Lee, "ara sabem que els beneficis econòmics globals de limitar l'escalfament global superen els costos de reduir emissions".

Els efectes en la salut i la qualitat de l'aire arribaran primer

Els científics recorden que la temperatura mitjana del món pujarà 1,5 °C respecte a l'era preindustrial segur. Ja hem pujat 1,1 °C, i el temut llindar de l'1,5 °C s'assolirà, diuen, entre el 2030 i el 2035. Però si s'actua correctament es podria aconseguir després tornar a baixar i arribar a finals de segle amb 1,4 °C d'escalfament global. El nou informe alerta, a més, que tot el temps que passem per sobre de l'1,5 °C abans de tornar a baixar pot tenir conseqüències nefastes per al clima i pot desfermar efectes en cadena que facin més difícils tornar a baixar.

Ara mateix, les polítiques climàtiques actuals ens porten a pujar 3,2 °C a finals de segle. Però si els governs compleixen les promeses que han fet a l'ONU per reduir emissions i adaptar-se al canvi climàtic tampoc és suficient: l'escalfament seria llavors de 2,8 °C. Cal, doncs, posar en marxa polítiques més ambicioses i de manera immediata. Si això es fa, els efectes sobre la temperatura global es començarien a notar en uns 20 anys, però els efectes en la qualitat de l'aire arribarien de seguida, diu l'informe. "Sí, si actuem ara, l'escalfament es reduirà, trigarem a notar-ho 20 anys, però ho farà", assegurava un els autors de l'informe en la roda de premsa.

Què implica no actuar?

A mesura que aquestes xifres de temperatura pugen, "les onades de calor i les sequeres seran cada cop més freqüents" i "els ciclons tropicals i les tempestes s'intensificaran", alhora que "s'incrementarà l'aridesa i el temps procliu als incendis". Els científics admeten, de fet, que "motius de preocupació" per la crisi climàtica són avui molt més grans que quan es va elaborar l'últim gran informe de l'IPCC, el 2014, perquè ara se'n té un coneixement científic més gran i perquè ja s'han vist efectes devastadors que no s'esperaven.

Els impactes de l’escalfament global sobre el mapa

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

0

1

Nivell d’escalfament global (GLW) per sobre del 1850-1900

Canvi de temperatura del dia més calorós de l’any

Canvi (ºC)

0

1

2

3

4

5

6

7

Canvi de la mitjana anual d'humitat del sòl

Canvi (ºC)

-1,5

-1,0

-0,5

0

0,5

1

1,5

Canvi de la precipitació anual del dia més plujós de l’any

Canvi (ºC)

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

0

1

Nivell d’escalfament global (GLW) per sobre del 1850-1900

Canvi de temperatura del dia més calorós de l’any

Canvi (ºC)

0

1

2

3

4

5

6

7

Canvi mitjà anual d'humitat del sòl de la columna total

Canvi (ºC)

-1,5

-1,0

-0,5

0

0,5

1

1,5

Canvi de precipitació anual del dia més plujós

Canvi (ºC)

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

0

1

Nivell d’escalfament global (GLW)

per sobre del 1850-1900

Canvi de temperatura del dia

més calorós de l’any

Canvi (ºC)

0

1

2

3

4

5

6

7

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

Canvi mitjà anual d'humitat

del sòl de la columna total

Canvi (ºC)

-1,5

-1,0

-0,5

0

0,5

1

1,5

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

Canvi de precipitació anual

del dia més plujós

Canvi (ºC)

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

0

1

Nivell d’escalfament global (GLW)

per sobre del 1850-1900

Canvi de temperatura del dia

més calorós de l’any

Canvi (ºC)

0

1

2

3

4

5

6

7

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

Canvi mitjà anual d'humitat

del sòl de la columna total

Canvi (ºC)

-1,5

-1,0

-0,5

0

0,5

1

1,5

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

Canvi de precipitació anual

del dia més plujós

Canvi (ºC)

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

+1,5 ºC

+2 ºC

+3 ºC

+4 ºC

Fins i tot els impactes que ja són irreversibles, com ara l'augment del nivell del mar, poden variar molt d'un escenari a un altre. Fem el que fem, el mar seguirà pujant i "els esdeveniments de pujades extremes que ara passen un cop cada 100 anys seran anuals a finals de segle en algunes localitzacions". "Ara bé, una reducció profunda, ràpida i sostinguda de les emissions pot limitar l'acceleració d'aquesta pujada", diu l'informe. La pujada pot ser de 2 o 3 metres en els 2.000 anys vinents, si aconseguim no superar l'1,5 °C d'escalfament, o de 15 metres tan aviat com l'any 2300 si seguim incrementant les emissions al ritme actual.

Els impactes s’agreugen exponencialment a mesura que puja la temperatura global

Risc de pèrdua d’espècies

Percentatge d’espècies animals i algues exposades a condicions de temperatura perilloses per a la seva supervivència

0%

0,1

1

5

10

20

40

60

80

100%

1,5 ºC

2 ºC

3 ºC

4 ºC

Risc per a la salut humana

Dies per any en què la temperatura i la humitat combinades generen risc de mortalitat humana

0 dies

1

10

50

100

150

200

250

300

365 dies

1,7 - 2,3 ºC

Històric (1991-2005)

2,4 - 3,1 ºC

4,2 - 5,4 ºC

Impacte en la producció d’aliments

-35%

-30

-25

-20

-15

-10

-3

+3

+10

+15

+20

+25

+30

+35%

Cultius de blat de moro

Canvis (%) en la producció

1,6 - 2,4 ºC

3,3 - 4,8 ºC

3,9 - 6 ºC

Pesca

Canvis (%) en la màxima captura potencial

0,9 - 2,0 ºC

3,4 - 5,2 ºC

Risc de pèrdua d’espècies

Percentatge d’espècies animals i algues exposades a condicions de temperatura perilloses per a la seva supervivència

0%

0,1

1

5

10

20

40

60

80

100%

1,5 ºC

2 ºC

3 ºC

4 ºC

Risc per a la salut humana

Dies per any en què la temperatura i la humitat combinades generen risc de mortalitat humana

0 dies

1

10

50

100

150

200

250

300

365 dies

1,7 - 2,3 ºC

Històric (1991-2005)

2,4 - 3,1 ºC

4,2 - 5,4 ºC

Impacte en la producció d’aliments

-35%

-30

-25

-20

-15

-10

-3

+3

+10

+15

+20

+25

+30

+35%

Cultius de blat de moro

Canvis (%) en la producció

1,6 - 2,4 ºC

3,3 - 4,8 ºC

3,9 - 6 ºC

Pesca

Canvis (%) en la màxima captura potencial

0,9 - 2,0 ºC

3,4 - 5,2 ºC

Risc de pèrdua d’espècies

Percentatge d’espècies animals i algues exposades a condicions de temperatura perilloses per a la seva supervivència

0%

0,1

1

5

10

20

40

60

80

100

1,5 ºC

2 ºC

3 ºC

4 ºC

Risc per a la salut humana

Dies per any en què la temperatura i la humitat combinades generen risc de mortalitat humana

0

1

10

50

100

150

200

250

300

365

dies

1,7 - 2,3 ºC

Històric (1991-2005)

2,4 - 3,1 ºC

4,2 - 5,4 ºC

Impacte en la producció d’aliments

-35%

-25

-15

-10

-3

+3

+10

+25

+35

+15

Cultius de blat de moro

Canvis (%) en la producció

1,6 - 2,4 ºC

3,3 - 4,8 ºC

3,9 - 6 ºC

Pesca

Canvis (%) en la màxima captura potencial

0,9 - 2,0 ºC

3,4 - 5,2 ºC

Risc de pèrdua d’espècies

Percentatge d’espècies animals i algues exposades a condicions de temperatura perilloses per a la seva supervivència

0%

0,1

1

5

10

20

40

60

80

100

1,5 ºC

2 ºC

3 ºC

4 ºC

Risc per a la salut humana

Dies per any en què la temperatura i la humitat combinades generen risc de mortalitat humana

0

1

10

50

100

150

200

250

300

365

dies

1,7 - 2,3 ºC

Històric (1991-2005)

2,4 - 3,1 ºC

4,2 - 5,4 ºC

Impacte en la producció d’aliments

-35%

-25

-15

-10

-3

+3

+10

+25

+35

+15

Cultius de blat de moro

Canvis (%) en la producció

1,6 - 2,4 ºC

3,3 - 4,8 ºC

3,9 - 6 ºC

Pesca

Canvis (%) en la màxima captura potencial

3,4 - 5,2 ºC

0,9 - 2,0 ºC

Algunes dades de l'informe
  • El 10% més ric del món emet el 45%

    El 10% de les llars amb una renda per càpita més alta al món contribueixen emeten entre el 34% i el 45% de les emissions d'efecte hivernacle globals, mentre que el 50% més pobre emet etre el 13% i el 15% del total. De fet, el 41% de la població mundial viu en països que emeten

  • El 42% de les emissions humanes s'han fet des del 1990

    El 2019, la concentració de CO2 a l'atmosfera era de 410 ppm (parts per milió), la més alta en 2 milions d'anys. I la concentració de metà era la més alta en 800.000 anys. El 58% d'aquestes emissions s'ha produït etre 1850 i 1990, però la resta, el 42%, s'ha emès en només 30 anys.

  • És "innequívoc" que l'acció humana ha escalfat el planeta

    La meitat de la població humana, entre 3.300 i 3.600 milions d'habitants, viuen en contextos molt vulnerables al canvi climàtic. En els últims deu anys, la mortalitat per sequeres, tempestes o inundacions ha estat 15 cops més alta en les regions més vulnerables.

stats