pandèmia

¿És el Regne Unit l'exemple en què s'ha de fixar la resta d'Europa?

El país comença un "prudent però irreversible" retorn a la normalitat i el 21 de juny podria aixecar totes les restriccions

5 min
Imatge d'una aula a l'escola d'ensenyament primari Cleeves, de Glasgow. Aquest dilluns, tots els nens de P1 a P3 d'Escòcia ha tornat als centres per primer cop des d'abans del Nadal

londres¿És el Regne Unit l'exemple en què s'ha de fixar la resta d'Europa i del món per sortir definitivament del túnel de la pandèmia? Fins ara no ho era, però a partir d'avui potser sí. Perquè just onze mesos després que Boris Johnson decretés el primer dels tres confinaments que ha viscut el país a causa del covid-19, i amb més de 120.000 morts oficials a l'esquena com a balanç provisional, el primer ministre britànic ha anunciat aquesta tarda al Parlament el "prudent però irreversible" retorn a la normalitat. O, almenys, a la normalitat postcovid.

L'anunci de Johnson contrasta, per exemple, amb el que han fet també en les últimes hores les autoritats franceses per a la turística Niça. Aquesta ciutat de la Costa Blava, amb 700 casos per 100.000 habitants en 7 dies (més del triple que la mitjana francesa actual, de 190, i encara més lluny dels 126 del Regne Unit), torna a les restriccions sense haver-ne sortit, de fet. Un Nadal descontrolat, i l'arribada de forasters durant les vacances, hi han disparat els contagis i han obligat a allargar el patiment.

El full de ruta que ha definit Johnson a la Cambra dels Comuns té quatre etapes i s'estendrà pràcticament des d'avui –començant per Escòcia i el País de Gal·les, on els escolars dels primers cursos de primària han tornat a les aules– i fins a finals de juny, en concret el dia 21, quan la vida al país, idealment ja sense cap de les restriccions actuals, s'acostarà molt més als estàndards del 2019 que no pas als del 2020 i als d'aquests primers mesos del 2021. El "viatge cap a la llibertat", com s'hi ha referit Johnson, és possible gràcies al "ritme del programa de vacunació", que des que va començar, el 8 de desembre, ja ha aconseguit inocular la primera dosi a gairebé 18 milions de persones, un terç de la població adulta del Regne Unit, objectiu de la primera campanya d'immunització. A finals de juliol, ha dit el premier, a tots els majors de 18 anys se'ls haurà convidat a vacunar-se. "La protecció oferta per les vacunes gradualment substituirà les restriccions", ha assegurat també el primer ministre, ferm, sabent que no pot permetre's un nou confinament. "El programa de vacunació ha canviat dramàticament les probabilitats a favor nostre i és sobre aquesta base que ara podem procedir", ha reblat.  

En aquest sentit, dos estudis difosos avui tant per l'NHS d'Anglaterra com el d'Escòcia refermen el que ja es coneix de l'efectivitat de la campanya d'Israel i la vacuna de Pfizer. L'estudi d'Escòcia ha demostrat que a la quarta setmana després de la primera dosi, ja sigui de Pfizer o AstraZeneca, el risc d'ingressar a l'hospital s'havia reduït un 81%. Per la seva banda, a Anglaterra s'ha fet un seguiment de les persones immunitzades amb Pfizer per veure si al cap de dues setmanes emmalaltien, necessitaven ingressar a l’hospital o morien. Les dades indiquen que el risc es reduïa almenys en el 75 %. Encara que la vacuna no pot garantir el 100% d'efectivitat, com ha admès el mateix Johnson, sí que és fonamental en la recuperació d'una certa normalitat. En aquest sentit, les diferències entre el Regne Unit i Israel, d'una banda, i la Unió Europea, de l'altra, continuen sent abismals pel que fa a la proporció de població protegida. El 40% llarg en el primer cas, gairebé el 30% en el cas britànic i només el 5% i escaig en el cas de la UE.

Tornada a les escoles

L'esperat anunci de Boris Johnson ha tingut lloc quan ja fa entre set i vuit setmanes que al Regne Unit es va sentir per tercer cop en menys d'un any una consigna que ha acompanyat bona part del 2020 i dels mesos del 2021: "Quedeu-vos a casa!". A diferència d'Escòcia i Gal·les, on la tornada a les aules ha estat gradual des d'aquest mateix dilluns, a Anglaterra la tornada es farà, tant per a la primària com la secundària, a partir del 8 de març. I a Irlanda del Nord, a partir de la setmana que ve. Posteriorment, no pas abans del 12 d’abril, es tornaran a obrir botigues no essencials, perruqueries, salons de bellesa, biblioteques, atraccions a l’aire lliure i locals d’hostaleria, també a l’aire lliure, com ara els jardins dels pubs.

Tanmateix, fins al 17 de maig no es permetrà que dues llars o grups de fins a sis persones es barregin en interiors ni es permetrà una concentració limitada de persones en esdeveniments esportius. A partir d'aquesta data es tornaran a permetre de manera generalitzada els viatges internacionals.

I, idealment, serà el 21 de juny quan es podrian suprimir totes les restriccions restants i permetre, finalment, esdeveniments esportius i culturals de masses, incloent-hi la reobertura dels night clubs i les discoteques, i fins i tot dels teatres ja sense limitacions. En aquest sentit, Johnson ha informat que per aixecar definitivament aquestes restriccions es podria utilitzar el testeig generalitzat "per reduir el risc d'infeccions".

Cadascuna de les etapes previstes començarà, en principi, cinc setmanes després de l'inici de l'anterior i sempre s'actuarà en funció dels criteris que indiquin les dades. Sobre aquest punt, les quatre condicions bàsiques preestablertes pel govern, i que s'hauran de superar satisfactòriament per avançar, són: la continuïtat sense entrebancs del programa de vacunació; que les dades de la campanya d'immunització tinguin impacte en la reducció de morts i en les admissions hospitalàries; que el nivell d'infeccions no faci augmentar la pressió sobre les hospitalitzacions i, finalment, que les noves variants del virus no canviïn significativament els diferents indicadors.

Però "el nostre viatge de tornada a la normalitat estarà subjecte a resoldre algunes qüestions fonamentals", ha dit Johnson. I per fer-ho ha assegurat que es duran a terme quatre diferents revisions en relació amb les mesures actuals. La primera, sobre quant de temps més caldrà mantenir la distància de seguretat i l'ús de mascareta, i quant de temps es recomanarà el teletreball sempre que sigui possible. La segona, quant a les restriccions als viatges internacionals. Johnson espera que el 12 d'abril pugui tenir conclusions en aquest punt per permetre que la gent planifiqui les vacances de l'estiu. La tercera revisió serà considerar si cal emetre un certificat de vacunació o d'estatus de covid per permetre més interacció social, "però tenint molt en compte les preocupacions sobre exclusions, discriminació i privacitat". I, finalment, la quarta revisió estarà centrada en l'avaluació de la seguretat dels grans espectacles.

Itàlia i Alemanya

Mentrestant, pel que fa a la resta d'Europa, moltes escoles han reobert avui a Alemanya, tot i que les taxes d’infecció continuen sent preocupants. Només en dues regions occidentals, Baden-Württemberg i el Sarre, la taxa d'infecció mitjana setmanal és inferior a 50 per cada 100.000 habitants. La resta dels 14 estats federals estan per sobre d’aquest nivell. El districte amb la taxa més alta és Tirschenreuth, a Baviera, amb 354 per 100.000 habitants i set dies. En principi, però, el 7 de març començarà la desescalada al país. També molt prudent.

I una aproximació semblant és la que ha expressat avui el primer ministre italià, Mario Draghi, amb la signatura del seu primer decret després d'haver pres possessió del càrrec la setmana passada. Manté les restriccions a la mobilitat fins al 27 de març i, almenys fins al 5 de març, continuarà vigent el toc de queda a tot el país i el tancament de gimnasos, piscines, estacions d’esquí, els restaurants al vespre, museus i teatres.

Europa ja fa temps que va decidir no fixar-se en la Xina, on aquest dilluns s'han aixecat tots els confinaments existents, després que en els últims catorze dies no s'hagi registrat cap cas de covid en els focus de contagi del nord-est, a les províncies de Hebei i Heilongjiang. Però sí que pot fixar-se en el Regne Unit. Amb tot, i malgrat que Johnson ha assegurat que "el final és a la vista", els càlculs del seu govern apunten que fins a la fi de la pandèmia encara moriran al país 30.000 persones més. 

El primer ministre britànic ha aprés a cops de milers de morts

Quan, a finals del març passat, Boris Johnson va sortir de l'hospital, després de contagiar-se de coronavirus i passar per la unitat de cures intensives, va assegurar que la desescalada seria cautelosa i que un nou confinament seria catastròfic per al país i l'economia. Però, com de costum, Johnson es va oblidar ben aviat de les seves pròpies paraules, i a finals d'octubre el país va haver d'entrar en un segon confinament, que es va allargar durant el novembre. La vista estava posada en Nadal. Però des de la mateixa nit de Nadal i després del 4 de gener, va tornar el confinament, el tercer en menys d'un any, que va coincidir amb l'esclat de la variant de Kent.

Si les dades de la primera i la segona onades del covid ja eren molt dolentes pel que fa al balanç de víctimes mortals, les de la tercera van ser terribles. Des del principi de la pandèmia (el primer mort es va registrar el 5 de març) fins al 12 de novembre, el nombre de víctimes va ser de 50.928. Des d'aleshores, s'ha arribat a les 120.580. Només durant el mes de gener, la mitjana diària va ser de més de mil morts cada 24 hores.

stats