Terrorisme
Internacional 29/06/2021

La coalició contra l’Estat Islàmic trasllada a l’Àfrica la lluita contra el jihadisme

Els EUA volen que retornin als països occidentals els combatents que van lluitar amb el califat

3 min
Anthony Blinken, al fons, i Luigi Di Maio, ahir durant una compareixença conjunta a Roma.

MilàDerrotar definitivament l’Estat Islàmic (EI) i impedir la seva expansió a l’Àfrica és l’objectiu que es van marcar ahir diversos ministres d’Exteriors i els representants dels 83 països que integren la Coalició Internacional contra el grup terrorista, durant la reunió celebrada a Roma, la primera després de dos anys. Organitzada per Itàlia i els Estats Units, la conferència internacional hauria d’haver tingut lloc el 2020, però va ser ajornada per la pandèmia. S’hi han unit com a nous membres els representants de la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Mauritània i el Iemen. També hi van participar el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

El context és clar: en els últims anys, l’ofensiva militar ha debilitat enormement el grup terrorista, però en cap cas ha aconseguit derrotar-lo. I la por de la Coalició Internacional és que l’amenaça jihadista converteixi l’Àfrica, un continent cada cop més castigat pels extremistes, en un nou focus del terrorisme islàmic. “L’EI va ser derrotat a nivell territorial el març del 2019, però segueix sent una amenaça tant a Síria com a l’Iraq, a la regió del Sahel i en altres zones de l’Àfrica oriental”, va advertir el ministre d’Exteriors italià, Luigi Di Maio, que va proposar la creació d’un grup de treball específic per integrar els països africans en la lluita contra l’expansió del terrorisme al continent.

La proposta va rebre el suport de la ministra d’Exteriors espanyola, Arancha González Laya, i va ser ben rebuda pel secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, segons va confirmar durant la conferència de premsa posterior a la reunió. Per al cap de la diplomàcia dels Estats Units, la coalició global contra el terrorisme jihadista va ser un “element crucial” per obtenir la “derrota territorial” de l’Estat Islàmic, però encara queda “molta feina a fer”, sobretot amb els prop de 10.000 presumptes combatents estrangers que es van unir al Daeix i que són al nord de Síria després d’haver estat aturats per les forces kurdes, aliades dels països occidentals. “És una situació insostenible, no pot seguir indefinidament”, va dir. Durant la seva intervenció, Blinken va demanar als socis de la coalició que repatriïn, jutgin o rehabilitin els seus ciutadans, com han fet diversos països de l’Àsia central, per exemple el Kazakhstan, que té un programa amb el qual ha aconseguit reinserir uns 600 terroristes i els seus familiars.

Una sol·licitud a la qual es resisteixen França i el Regne Unit, dos aliats dels Estats Units, que han estat objectius nombroses vegades d’atemptats d’autoria jihadista. “Junts hem de seguir tan compromesos amb els nostres objectius d’estabilització com ho vam estar amb la nostra campanya militar, que va aconseguir vèncer al camp de batalla”, va dir el cap de la diplomàcia nord-americana, que va anunciar que Washington mobilitzarà 436 milions de dòlars per ajudar els desplaçats a Síria i els països de l’entorn.

Per la seva banda, el seu homòleg italià va subratllar: “La millor manera per lluitar contra el terrorisme d’EI és reforçar les institucions locals a través de la cooperació al desenvolupament. Per això Itàlia, amb més de 800 unitats desplegades entre l’Iraq i Kuwait, seguirà a l’Iraq, sempre respectant la sobirania iraquiana”.

Rebuda del Papa

Abans, Blinken va ser rebut pel papa Francesc al Vaticà en una audiència privada que es va allargar durant 40 minuts, i en què van abordar temes com la crisi a Síria i a Veneçuela. Una trobada esperada que va ser vista com un primer pas per descongelar les relacions entre el Vaticà i Washington després de quatre anys de fortes tensions amb Donald Trump, que va comptar sempre amb el suport de l’ala més conservadora de l’Església catòlica als EUA, molt crítica amb el papa Francesc.

La visita a Itàlia de Blinken -que avui participarà en la reunió de ministres d’Exteriors del G-20- havia començat diumenge amb una trobada amb el nou ministre d’Afers Exteriors d’Israel, Yair Lapid, que li va traslladar les seves discrepàncies davant les negociacions mantingudes a Viena per salvar el pacte nuclear amb l’Iran. Els Estats Units de Donald Trump van sortir-ne, però l’administració de Joe Biden vol tornar-hi, sempre que l’Iran compleixi els seus compromisos.

Ultimàtum de Conte per dirigir el M5E

Tot i haver passat el testimoni a Mario Draghi fa quatre mesos, Giuseppe Conte segueix sent un dels polítics més ben valorats pels italians. Una ocasió que el Moviment Cinc Estrelles -que ha passat de guanyar les últimes eleccions el 2018 a ser el quart partit en intenció de vot- no podia deixar escapar si aspira a salvar el projecte impulsat pel còmic Beppe Grillo fa una dècada. Tot apuntava que Conte seria el líder del nou M5E, després que n’hagin marxat noms històrics. No obstant això, les divergències entre l’advocat i el fundador són molt profundes. Ahir l’ex primer ministre va exigir una renovació del partit i un pas enrere del fundador per assumir-ne el lideratge. “Ha de decidir si ser un pare generós o un pare protector”, va dir en una roda de premsa en què va anunciar que presentarà a Grillo un projecte perquè sigui votat pels inscrits

stats